OMAN DUBAI

Des de Nizwa sortim direcció Ibra, passant per Izki (28 km), Sinaw (76 km), Al Mudaybl (18 km), i 64 km més fins Ibra. És una volta de collons però hi ha poques opcions. Es veuen camells, alguns rucs, i multitud d'acàcies als marges de la carretera, i en els pobles que travessem algunes dones porten màscara en contes de vel.

Sinaw és coneguda pel seu mercat de bestiar i el seu souq (soc). És l'última ciutat al mapa de carreteres abans d'entrar al desert, i la veritat és que el seu interès acaba aquí. El centre sembla una mica mogut amb la sortida de l'escola, però la resta és una ciutat semi fantasma. Llargs carrers buits, cases d'una planta, poca varietat de negocis, i per descomptat sense bars on prendre una cervesa que ajudi a combatre la calor. Brad Travel Guide descriu un dinàmic mercat, on van beduïns de les properes Sharquiya Sands, els dimarts i divendres. Nosaltres no veiem ni rastre, potser és perquè és dissabte.

Després de cinc segons d'indecisió posem la directa cap a Al Mudaybi, conegut per les seves carreres de camells. No és molt millor que Sinaw, però té un petit barri vell de cases de fang al costat d'un frondós wadi, pel qual estirem una estona les cames. Tres nenes d'uns sis anys ens segueixen durant una estona entre rialles i paraules en àrab. Per aquí baix despertem més curiositat que a la costa o Nizwa. Per un rial prenem un parell d'hamburgueses i uns refrescos a un coffee shop.

Un cop més pugem al cotxe i conduïm fins Ibra, una de les ciutats més antigues d'Oman, i a causa de la seva privilegiada situació a l'antiga ruta de caravanes des de l'interior cap al port de Sur, va ser un important centre comercial i religiós. El seu principal interès turístic avui és, a més de torres de vigilància i un falaj, un curiós mercat que es celebra els dimecres on tant compradors com venedors són exclusivament dones. Per a nosaltres va ser només un punt de pas.

A uns 30 km es troba  Al Qabil Resthouse, on ens informem sobre com anar a Al Areesh Desert Camp, ja que tots dos són gestionats per Desert Discovery Tours. L'hotel, a un costat de la carretera, té molt bona pinta. Les habitacions estan organitzades al voltant d'un bonic jardí regat per una font d'aigua en cascada. Des de l'hotel avisen que sortim cap al campament perquè algú ens vagi a buscar, ja que hi ha un punt on el cotxe no pot avançar més en començar ja el desert de dunes. Deixem el cotxe al mig del no-res (sorra i dunes), i ens pujem a una furgoneta descoberta que ja ens estava esperant. Triguem cinc minuts en arribar.

Les Wahiba (Sharquiya) Sands, amb una extensió de 14.400 km2, són un ramlat, paraula àrab que descriu un desert de dunes, que de vegades arriben fins als 150 metres d'alçada. Encara que hi ha guies que descriuen corredors de nord a sud entre les dunes, parlant d'una conducció relativament simple, no és un lloc on aventurar sense un guia expert, com diu Lonely Planet "el desert no pren presoners". No hi ha benzina, ni provisions, ni cap tipus d'ajuda més enllà dels campsite ubicats a l'entrada nord. Així que si vols veure desert, i viure per explicar-ho el millor és confiar en algun d'ells.

És la llar d'uns 3.000 beduïns provinents de diverses tribus, entre elles janabah, mawalik, hikman, amr i wahiba. A més, encara que nosaltres no vam ser testimonis d'això, diuen que hi habiten 180 espècies de plantes, 200 de mamífers, aus, rèptils i fins i tot amfibis. En els campaments de la zona podràs gaudir, encara que només sigui una mica, d'una forma de vida tradicional que esta desapareixen, la beduïna. És un bon lloc per parlar amb dones ja que el seu paper dins de l'estil de vida beduí és bastant més relaxat. Sobre la abeyya negra vesteixen túniques de colors cridaners i porten la cara coberta per unes màscares de bec parcialment ocultes per fines peces de gasa.

   Al Areesh Desert Camp. 25 rials pp, inclou esmorzar i sopar, a més barra lliure de te, cafè i dàtils durant tot el dia. Consta d'una cinquantena de cabanes cobertes amb fulles de palma distribuïdes al voltant d'un enorme menjador que disposa d'una relaxant àrea amb coixins i catifes, i una terrassa perfectament orientada per veure la posta de sol. La nostra cabana disposa de dues habitacions amb tres llits individuals i una doble, i un annex amb bany complet. No hi ha aigua calenta ni tovalloles. Austera i simple, compta amb un endoll i un parell de mantes per a combatre les fredes nits. Organitzen excursions en jeep pel desert (1h/3h 10/30 rials per vehicle) i sortides en camell (10 rials 1h). També hi ha l'opció de contractar un guia si porteu el vostre propi vehicle. Sopar inclòs: bufet lliure bo i generós (amanida, dahl, humus, smash patates, pita, arròs, verdures, carn, pollastre, patates fregides i refrescs). Tenen cervesa (2 rials). Què més es pot demanar?

Una excursió en jeep (10 rials) ens endinsa en el desert. Pujant i baixant dunes, algunes des del seient de copilot es veuen realment grans quan el morro s'enfila cap avall. Passegem sobre la carena d'una duna. La sorra és finíssima. Qualsevol moviment brusc o intent de córrer enfonsa un pam els turmells. Cap indici de vida més que alguns camells a la llunyania. El jeep ens deixa en una duna darrera del campament, des d'on contemplem una espectacular posta de sol.

Decidim deixar les Wahiba Sands, avui dormirem a Sur. Li donem la bona nova a l'encarregat del campament, que ens explica amablement algunes opcions per ocupar el dia i fins i tot ens fa un mapa que ens serà de gran ajuda. A l'entrada del campament unes dones beduïnes venen abaloris sota un teulada. Comprem algunes polseres. Donem un turístic short camel trip (2 rials pp) d'uns deu minuts, recollim les motxilles i ens apropen fins al cotxe.

El conductor es queixa que la carretera, que ja gairebé han acabat per uns beduïns que viuen davant seu, arruïnarà el negoci, ja que la gent deixarà de relacionar-lo amb aventura i desert en arribar l'asfalt fins a les portes del campsite. "Haurem de moure el campament deu quilometres cap a l'interior. El problema d'Oman és que hi ha carreteres per tot arreu", diu. Oman de la mà del petroli i el nou sultà esta avançant cap a la modernitat, i per descomptat, no sempre al gust de tothom.