Entre els dies 11 i 13 de juliol, es celebra l’esdeveniment mes important de l’any per als mongols, el Festival Naadam. Es tracta d’una competició esportiva els originis de la cual es remunten a l’època de Genghis Khan, quan s’usava per a avaluar la destresa dels soldats. Actualment hi ha tres competicions: tir amb arc, lluita i carreres de cavall. Totes les categories són mixtes menys la lluita, on les dones te- nen vetada la seva participació. Les autoritats comunistes, que van prendre el poder en 1924, preocupa- des per qualsevol tipus de reunió publica, van decidir centralitzar Naadam a UB i prohibir-lo a la resta del país.
Avui dia es celebra per tot el país, a les zones rurals els festivals són mes reduïts, es concentren en un o dos dies i els mes petits no tenen concurs d’arc. Però en contrapartida l’ambient és mes proper i real.
El 22 de juliol, a Baruunbüren, un petit poble d’uns mil habitants a mig camí entre Darkhan i Erdenet, vaig viure el meu primer Naadam. Danses budistes, cerimònies, música, cavalls, jeeps, jocs de fira, menjar, centenars d’espectadors, i festa, molta festa, en un paratge natural irrepetible.

Participaven esportistes de nou llocs diferents del aimag, seixanta-quatre lluitadors, dotze arquers entre els quals havia quatre dones, i centenars de cavalls i genets. Lloc de celebració: en plena estepa, a un costat de la carretera el poble i a l’altre l’estadi. L’estadi de dimensions similars a un de futbol regional a Espanya, esta envoltat d’un mur d’uns dos metres d’alçada, que permet la visió de l’interior des de la gropa d’un cavall. Encara que al començament de l’esdeveniment estava anunciat per a les onze del ma- tí, res no va començar fins a la una del migdia. Cerimònia d’obertura amb grups de dansa, cants i petites actuacions com a qualsevol esdeveniment que es preï.

En la practica estàs tot el dia anant de dalt per a baix, a cavall, jeep o caminant, d’una competició a una altra. Estàs a l’estadi veient la lluita, en deu minuts començarà la carrera de cavalls, així que tots deixen l’estadi i es van pujol per a dalt a presenciar la sortida, als dos minuts genets i cavalls ja s’han perdut a l’horitzó i ja no queda res que veure. Així que o et quedes per allà gaudint del paisatge i les amistats, o baixes altra vegada a l’estadi, o baixes a veure el concurs d’arc. Sempre tenint en conte que en una hora poc mes o menys caldrà tornar a pujar a veure l’arribada. Així que si assisteixes a totes les carreres hauràs fet vuit quilòmetres camp a través, la meitat d’ells en pendent, suma-li els fets passejant pel recinte, i surten massa per a un occidental. Menjar i beure és un altre esport durant Naadam. Hi ha parades de tot tipus escampats pel lloc, te i airag (llet fermentada d’egua), khuurshuur (tortitas de carn), gelats, pa i fruites. Tot transcorre molt lentament, a les vuit quan ens anem, després de set hores, encara no ha acabat el campionat de lluita... Resumint, no t’ho pots perdre.