|
|
 |
Entre els dies 11 i 13 de juliol, es celebra l’esdeveniment mes important de l’any per als mongols, el Festival Naadam. Es tracta d’una competició esportiva els originis de la cual es remunten a l’època de Genghis Khan, quan s’usava per a avaluar la destresa dels soldats. Actualment hi ha tres competicions: tir amb arc, lluita i carreres de cavall. Totes les categories són mixtes menys la lluita, on les dones te- nen vetada la seva participació. Les autoritats comunistes, que van prendre el poder en 1924, preocupa- des per qualsevol tipus de reunió publica, van decidir centralitzar Naadam a UB i prohibir-lo a la resta del país.
Avui dia es celebra per tot el país, a les zones rurals els festivals són mes reduïts, es concentren en un o dos dies i els mes petits no tenen concurs d’arc. Però en contrapartida l’ambient és mes proper i real.
El 22 de juliol, a Baruunbüren, un petit poble d’uns mil habitants a mig camí entre Darkhan i Erdenet, vaig viure el meu primer Naadam. Danses budistes, cerimònies, música, cavalls, jeeps, jocs de fira, menjar, centenars d’espectadors, i festa, molta festa, en un paratge natural irrepetible. |
|
Participaven esportistes de nou llocs diferents del aimag, seixanta-quatre lluitadors, dotze arquers entre els quals havia quatre dones, i centenars de cavalls i genets. Lloc de celebració: en plena estepa, a un costat de la carretera el poble i a l’altre l’estadi. L’estadi de dimensions similars a un de futbol regional a Espanya, esta envoltat d’un mur d’uns dos metres d’alçada, que permet la visió de l’interior des de la gropa d’un cavall. Encara que al començament de l’esdeveniment estava anunciat per a les onze del ma- tí, res no va començar fins a la una del migdia. Cerimònia d’obertura amb grups de dansa, cants i petites actuacions com a qualsevol esdeveniment que es preï.
|
 |
 |
Els genets que han de participar a les carreres del dia creuen l’estadi de costat a costat, saludant a les autoritats al seu pas, i dirigint-se ja, pujol cap a dalt des d’on s’iniciaran i acabaran les carreres. Un a un van entrant tots els lluitadors a l’estadi realitzant la dansa de l’àguila, i presentat els seus respectes a autoritats i públic. Una mica mes tard se enfrontaran per parelles, eliminant-se un per combat, fins a la parella final. Mentrestant, en una esplanada a dos-cents metres de l’estadi s’esta celebrant el concurs d’arc, i aproximadament cada dues hores s’inicia una carrera de cavalls.
|
|
En la practica estàs tot el dia anant de dalt per a baix, a cavall, jeep o caminant, d’una competició a una altra. Estàs a l’estadi veient la lluita, en deu minuts començarà la carrera de cavalls, així que tots deixen l’estadi i es van pujol per a dalt a presenciar la sortida, als dos minuts genets i cavalls ja s’han perdut a l’horitzó i ja no queda res que veure. Així que o et quedes per allà gaudint del paisatge i les amistats, o baixes altra vegada a l’estadi, o baixes a veure el concurs d’arc. Sempre tenint en conte que en una hora poc mes o menys caldrà tornar a pujar a veure l’arribada. Així que si assisteixes a totes les carreres hauràs fet vuit quilòmetres camp a través, la meitat d’ells en pendent, suma-li els fets passejant pel recinte, i surten massa per a un occidental. Menjar i beure és un altre esport durant Naadam. Hi ha parades de tot tipus escampats pel lloc, te i airag (llet fermentada d’egua), khuurshuur (tortitas de carn), gelats, pa i fruites. Tot transcorre molt lentament, a les vuit quan ens anem, després de set hores, encara no ha acabat el campionat de lluita... Resumint, no t’ho pots perdre. |
 |
 |
Carreres de cavalls. És la prova que causa major respecte i admiració entre els mongols. Són carre- res pensades per a valorar al cavall i no al genet, si cau el genet i el cavall creua primer la línia de me- ta, és el guanyador. A més els genets no superen els 10 anys, això garanteix que es valorin les qualitats del cavall i no les del genet. Hi ha sis categories, depenent de l’edat del cavall, i recorren una distància d’entre 16 i 30 quilòmetres La carrera es celebra a camp obert i és guiada per un jeep que precedeix als competidors. |
Arc. Els participants vesteixen vestits tradicionals i fan servir arcs construïts amb una combinació de fustes, escorces i ossos. Les fletxes, fetes de branques de salze i plomes de voltor, es llancen contra uns blancs de cuir rodons situats a terra, a una distància de 75 mts per als homes i 60 mts per a les dones. Els jutges, situats al costat dels blancs, certifiquen cada diana donant un crit i aixequen la mà. |
 |
 |
Lluita. Combinació de lluita greco-romana i sumo, no hi ha divisions per pes ni límit de temps. Perd el primer a tocar el terra, exceptuant mans i peus. Els guanyadors tenen diferents categories: Falcó el que guanya cinc rondes, Elefant el que guanya set rondes i Lleó el campió absolut del torneig. Els lluitadors honren als jutges i al públic amb la dansa del àguila abans d’iniciar la ronda de combats, i el guanyador també la realitza a l’acaba cada combat. Els lluitadors vesteixen samarreta ajustada que deixa veure el tors (zodog), calçotets curts ajustats (shuudag) i les pesades botes mongolas (gutuls). |
|