D’Etiòpia tenim la imatge mediatitzada d’un país al qual nens amb ventres inflats es moren de fam, d’una absurda guerra amb Eritrea, o d’un enorme desert. O no en re- cordem res, perquè fa temps que el costat més fosc del cinquè país mes pobre del món no apareix a les noticies. 

No vull enganyar a ningú; viatjar per Etiòpia no és fàcil, és un país molt pobre, amb una deficient xarxa viària i on les coses més elementals per a un europeu són difícils d’aconseguir quan no impossible; les necessitats sanitàries no estan cobertes ni per casualitat, i un immens percentatge de la població mai accedirà a una escolarització adequada. 

Segurament és necessari viatjar allà per descobrir que Etiòpia és, per sort, molt més que tot això. Etiòpia és l’únic país d’Africa juntament amb Egipte que té un passat his- tòric mil·lenari; Etiòpia és un país amb tradicions ancestrals que mai van ser adultera- des per cap colonització (encara que Itàlia els va envair durant 4 anys, només va dei- xar la pasta i el "chiao"); Etiòpia és el segon país cristià més antic de la història, el pri- mer va ser Armènia; Etiòpia té castells enmig d’Àfrica, esglésies excavades en roca de gairebé 1000 anys d’antiguitat; és el país d’Àfrica amb més caps de bestiar i la cuarta productora del món de mel; és lloc de naixença del Nil Blau i el sud engloba una rique- sa ètnica difícil de trobar a qualsevol altra part del món. 

Cal viatjar a Etiòpia i descobrir l’amabilitat de les seves gents, la seva alegria malgrata la misèria que pugui haver al seu voltant, les seves ganes de relacionar-se amb els estrangers, la seva generositat moltes vegades exagerada, el seu menjar del qual po- dràs gaudir fins a rebentar, o les seves tempestes diàries en època de pluges. 

Però sobretot cal anar, perquè portaràs molt més del que et vas dur... Etiòpia és un país que no et deixarà indiferent.