|
|
Conta la llegenda que el primer emperador d’Etiòpia va ser Menelick, fill del rei Salomó i la reina de Saba, per això els monar- ques etíops es denominaven "negus" el significat dels quals és "Rei de Reis". En el segle XI a. de C. els etíops o abissinis aconse- gueixen lliurar-se del domini dels faraons egipcis que fins a llavors havien patit. També van voler dominar a aquest poble els per- ses, els tolomeos egipcis i els romans, sense aconseguir-lo. |
Es creu que l’imperi etíop va sorgir en el segle III a. de C. amb la destrucció del port de Adulis que fa que les gents que ho habitaven s’instal·lin a Axum que ja en el segle I de la nostra era estava conside- rat com un dels quatre regnes més importants del món. Al segle IV el rei Ezana es converteix al cristià- nisme i amb ell el seu poble. Els àrabs sotmeten, tres segles després, la part oriental del país introduint l’Islam. L’imperi abissini recupera el seu poder al segle XII amb Lalibela i al segle XV amb Zara Yacob. És en aquest segle quan els portuguesos arriben al país buscant el mític Regne del Presti Juan. Des d’aquesta data fins al segle XIX els intents de conquesta per part d’europeus i egipcis fracassen, no obstant això, els italians aconsegueixen ocupar el territori de Eritrea. |
 |
|
|
 |
Segle XX
Al 1923 l’emperador Hailé Selassi I aconsegueix que el país formi part de la Societat de Nacions. Els italians aconsegueixen fer-se per fi amb el territori etíop amb la invasió de les tropes feixistes de Mussolini i el 9 de maig de 1936, el rei Víctor Manuel III és proclamat emperador d’Etiòpia sent incor- porat el país a l’Àfrica Oriental Italiana. Durant la Segona Guerra Mundial les tropes italianes són ven- çudes pels aliats sent reposat al tron el rei Hailé Selassie que en 1955 converteix el seu règim absolu- tista en un constitucional.
Al 1963 el monarca al costat d’altres dirigents africans, funden l’Organització d’Unitat Africana la seu de la qual queda permanentment establerta a Etiòpia .
Al 1974 Hailé Selassie és deposat per l’exèrcit i el seu propi fill, Asfa Wossen, imposant-se a un govern militar provisional que dissol el Parlament. Un any després és abolida la monarquia i al 1977 Haile Ma- riam és nomenat Cap de l’Estat que dos anys més tard anuncia la formació d’un partit únic marxista- leninista.
Al 1985 el país sofreix una greu sequera que fa precisa l’ajuda humanitària de tot el món. En 1986 es redacta una nova constitució, mentre que els moviments revolucionaris van guanyant posicions. |
Al 1991 els rebels de les Forces Populars Democràtiques Revolucionàries prenen Gondar i Gojam, el 20 de maig Haile Marian fuig del país refugiant-se a Zimbabue. El 28 d’aquest mateix mes el govern lliura la capital, Adis Abeba, als rebels que reuneixen als membres dels distints partits polítics democràtics formant un govern provisional fins a la celebració d’eleccions lliures. Es crea a més, un Consell de Re- presentants amb facultat per a nomenar un president interí i una comissió encarregada de redactar la nova constitució. Es tria al juliol com President del Govern i Cap de l’Estat a Zeles Menawi.
Al gener de 1993 es nomena Cap de Govern a Layne Tamirat i el 3 de maig es reconeix la independèn- cia de Eritrea.
A l’actualitat el país està dividit políticament en 4 regions autonòmiques i 25 regions administratives. A l’octubre de 1996 es nomena com president a Lennart Meri i com primer ministre a Tiit Vahi, càrrec que exerceix des de l’any de 1995. |
 |
|
