Autobusos. És el mètode més barat i popular de transport, i la millor forma de conèixer el país i les seves gents. Encara que cal dir que és dur i incòmode. Els de llarg recorregut ( 250 km aprox.) surten sempre a les sis del matí, i la velocitat mitja sol ser de 30 km/h, i sol haver una parada per a esmorzar. Van literalment plens, solen superar en un 50% la seva capacitat màxima; i no surten fins que no estan complets, donant-se el cas que pugues fins a no sortir i haver d’esperar a l’endemà. No és cap exage- ració, el transport és escàs i cal rendibilitzar-lo. A més existeix el problema de no poder obrir les fines- tretes per que es creuen que els entren malalties, i llavors no és que es passi calor és que l’aire es vi- cia tant que es converteix en irrespirable. Estan convençuts que els corrents d’aire els han de constipar. Vesteixen samarreta, camisa damunt, americana o algun tipus de jaqueta, fins i tot he vist alguns amb pantalons de pana. 
Com agafar un autobús? Aparèixer per l’estació mitja hora abans i deixar-vos veure. No obren por- tes fins a les sis, però si us veuen us faran passar i us deixaran un lloc preferencial per tan sols un pa- rell de birrs. Si no, aconseguir seient pot ser molt complicat, en algunes estacions hi ha molta mes gent esperant de la qual pot pujar, quan s’obren les portes un autèntic devessall humana entra a tropell per a aconseguir plaça (com en les rebaixes d’uns grans magatzems), guiant-se pels crits dels xofers que anuncien les seves destinació (que per descomptat vosaltres no entendreu).

Minibuses. Son vehicles urbans privats de color blau amb capacitat per a 15 persones, 1 o 2 birr per trajecte.