Altres viatges   |   Utilitats
Inici     Contacte     Espanyol
Capçelera

ETIOPIA

Jinka i l'Omo valley

Jinka, un petit poble on el carrer principal es la pista d’aterratge, és el punt mes proper als Parcs Nacionals de Omo i Mago, on viuen 60 grups ètnics diferents envoltats d’exuberants paratges naturals. Al poble hi ha dues gasolineres, un bon garatge, un banc, un parell d’adrogueries, una oficina de Ethiopian Airlines i un animat mercat els dissabtes al matí, on es congreguen gents dels diferents grups ètnics de la zona: ari, hammer, karo, banna i fins i tot algun mursi.
Jinka és la ultima gran ciutat del sud, els talls d’aigua i llum són diaris, i durant la nit la foscor és absoluta ja que l’enllumenat public deixa de funcionar a les onze. El nostre hotel tenia grup electrogen, però no malgasten energia en alguna cosa tan banal com mantenir uns fanals encesos tota la nit. 
Acampada a la vora del riu Neri A Arba Minch vam conèixer un català, Joan, que estava recorrent el país amb bicicleta. Mentre ell vènia cap a Jinka ens encarreguem de buscar un 4x4 per a llogar, que també compartiríem amb uns belgues que ens vam trobar a Konso. Una vegada reunits tots, el camí va començar amb una visita al territori mursi.
El poblat esta situat en una zona agresta i amb falta d’aigua a la frontera del Mago Valley. Acompanyats d’un "scout" armat iniciem la visita. Un ràpid cop d’ull permet endevinar que no han sabut adap
Nens Karo i Yo tar-se a la vida sedentària. Els mursi són caçadors i per tant nòmades. Hi ha unes deu cabanyes, que cauran a terra al primer cop de vent, vint-i-cinc persones, i un terra replet de bonyigues de vaca i altres animals. Arriba un moment que et despreocupes d’elles per que és pràcticament impossible no trepitjar-les, el bestiar per enmig del poble, i com no, força mosques. Al passar deu minuts el cap de la tribu comença a posar-se nerviós, si no hi ha mes fotos ja us podeu anar, és l’única cosa que volen, no tenen cap intenció d’intimar amb tu, de donar-te conversa, solament els interessa els diners. Les dones se’t apropen col·locant-se el plat en els llavis perquè els treguis una foto, els homes mes pintats fan el mateix, però ràpidament perden tot l’interès. De fet no ho han tingut en cap moment, ni somriuen. D’acord, estic adulterant la seva cultura i la seva forma de vida de la forma mes violenta possible, però mentre en tota aquesta zona no queden cap mursi, per que en els últims quinze anys han exterminat completament la caça i han hagut d’emigrar mes al sud a la recerca d’ella, aquests han decidit quedarse per que sabien que gent com jo arribaria a visitar-los i donar-los birrs (tres birr per foto quan el normal és un), com a mínim que les fotos surtin bé... Tot just he tret unes poques fotos, tanta agressivitat et talla... El millor unes noies mursi que ens hem trobat a la carretera, interessades en els diners, i jo en donar-se’l, pero molt mes sociables.
Prenent cafe amb els Bumi Al migdia acampem en un clar al costat del riu Neri. A mitjan tarda, un guia del parc, ens va guiar en una caminada per a veure animals, però tot just vam veure un parell de cervatells i uns porcs senglars. Mala sort... El segon dia comencem visitant als Karo. Aquests ja estaven mes organitzats, el poblat esta semi emmurallat, als voltants hi ha una escola que ha construït una ONG i el bestiar esta tancat a l’exterior del poble. Viuen unes cent persones, moltíssims nens, ara que ho penso no havia nens amb els mursi. Aquí traiem bastants fotos, i a més vam tenir la possibilitat de conversar amb ells animadament als peus d’una acàcia, l’única ombra del poble. Mes d’un parlava angles... Compri també una d’aquestes famoses cadires-coixí.
Després els tocar el torn als Bumi, un poblat situat davant d’una missió religiosa, de la qual només li separa un riu. La nostra primera intenció era dormir en ella, però des de fa un any a la missió només poden dormir etíops. Aquí va ser mes car, 50 birr per creuar el riu en una barcassa guiada per dos homes que amb llargs pals l’empenyen sobre el jaç del riu, i 50 mes per a la comunitat. A part dos birr
Nens Dassanetch per foto, aquests van aprenent... Ok, no hi ha problema, sobretot si com sembla aquests cent birr són d’ús comú. Amabilíssims, fins i tot ens van convidar a prendre cafè en una de les seves cabanyes.
Aquesta nit instal·lem la nostra tenda de campanya en un recinte tancat dintre del poble de Omorate, on vam festejar el meu natalici amb una cabra, sens dubte el mes autentic dels 32, jejeje

A l’endemà, tercer i últim del tour, comencem visitant als Dassanetch. Són els mes pobres que hem vist fins a ara, situats als afores de Omorate, les seves barraques estan construïdes amb planxes de llauna i alumini. Barraquisme dintre de Etiòpia, imagina’t... Un munt de simpàtics nens, una mica nerviosos amb la nostra presència. Aquí no hi ha armes.
Després vam anar a Dimeka, al mercat hammer. Les noies mes maques de totes les tribus que hem vist. El mercat gran i concorregut. Vam menjar allí i vam provar una beguda preparada a força de mel, que encara que no és dolenta cal acostumar-se al seu fort sabor. Els hammer ho prenen com refresc energètic, fins i tot els nens, jo creo que no duu alcohol.
Jinka és un lloc tranquil amb poc que veure a part del mercat, però es converteix en el centre perfecte per a realitzar excursions al Mago i Omo Valley. És necessari llogar un 4x4, amb conductor i guia, uns 125$ diaris. Al sud de Jinka no hi ha mes que selva, així que proveir-vos d’aigua embotellada, menjar, bidons de gasolina, tendes de campanya, fogons, pa, i munts de bitllets d’un birr (ho mes nous possible) per a pagar per les fotos que aneu a realitzar.
Noias Mursi Omo i Mago National Park. Es troben a un dia de carretera al sud de Arba Minch, ocupen entre ambdós una extensió de mes de 6000 km2., i inclouen el llac Chew Bahir, el Mont Mago de 2528 mts i els rius Mago, Usno, Omo, Mui i Neri. La sabana s’estén per gairebé tota la zona, arribant a en el sud fins a sis metres d’altura. A les ribes del riu Neri creixen petits i densos boscos riberencs, creant tranquils clars aïllats on acampar. En aquests boscos abunden els mandrils, així que cuidat amb deixar el menjar descurat. El parc té una població estimada de 2000 bufals i 200 elefants, també poden veure’s gaseles, gats salvatges, guineus, zebres, lleons i multitud de petits mamífers, així com mes de 300 espècies d’aus diferents. Pujat als pujols de Mizuno o Dirga poc abans de la posada de sol, amb una mica de sort podreu veure alguns animals anant a beure a tolles properes.
Territori Mursi. Situat a 60 km de Jinka, en 4x4 es triga unes tres hores a arribar per un camí de pedra impracticable després d’una forta pluja. Abans a les oficines del Mago NP us assignen un scout (guàrdia armat) per a protegir-vos de la fauna salvatge. Els mursi són antipàtics i violents, però veure de prop aquelles dones amb els plats en els llavis, no té preu...

Aturada al cami cap a Jinka Avió  Hi ha vols tres vegades a la setmana amb escala a Arba Minch. 82$. A causa de les condicions de la pista, que és de terra, alguns vols poden ser cancel·lats en època de pluges. Bus  Autobús diari des de Arba Minch, amb parada a Konso, 45 birr, 7 hores de viatge. També hi ha transport setmanal a poblacions properes, com: Kako, Key Afar, Weyto, Turmi i Dimeka; que solen coincidir amb els dies de mercat.
Pista d'aterratge, Jinka  Hotel  Orit Hotel. Davant del Omo Hotel, és un dels millors. Habitacions netes, amb bany i dutxa privats, restaurant i terrassa, 40 birr. Nosaltres varem acampar al jardí dues nits, no havia ni una habitació lliure en tot Jinka, per 30 birr (10 per persona + 10 birr per llogar la botiga), dutxa comunitària inclosa.
 Hotel  Goh Hotel
. El millor hotel de la ciutat. Habitacions àmplies, amb bany privat i un bon restaurant, a més hi ha pàrquing per als cotxes. 80 birr habitació doble. És bastant difícil aconseguir habitació doncs aquí paren tots els viatges organitzats, així i tot varem passar una nit, jejeje.
 Hotel  Omo Hotel
. Habitacions netes, amb bany per 35 birr.