ELS BALCANS

Ens decantem per la rapidesa i la comoditat, i per 25€, cinc més que en transport públic, l'amo de Pansion Rose ens porta en cotxe fins Sarajevo. Una mica més de dues hores d'espectacular i sinuosa carretera de muntanya que discorre paral·lela a les verdoses aigües del riu Neretva, envoltats de frondoses muntanyes i petits canons en tot moment.

Històricament els Balcans han estat frontera entre l’orient i l’occident, entre l'Imperi Austrohongarès i l’Otomà, entre cristianisme i Islam, i Sarajevo, una petita i agradable ciutat enclavada en una vall envoltada dels Alps Dinàrics i al voltant del riu Miljacka, és un clar exemple. Marcada per una enorme diversitat religiosa, pocs llocs al món tenen una església ortodoxa, una catòlica, una mesquita i una sinagoga en tot just 200 metres. Cal afegir monumentals edificis austrohongaresos, lletjos i grisos edificis socialistes, i un basar otomà ple de petites botigues i animats cafès. Tres fets significatius han portat Sarajevo als titulars en els darrers cent anys: el 1914 l'assassinat de l'Arxiduc Franz Ferdinand va ser el detonant de l'esclat de la Primera Guerra Mundial, el 1984 va organitzar els Jocs Olímpics d'Hivern, i només sis anys més tard va esclatar la Guerra dels Balcans, on Sarajevo va patir tres llargs anys de setge que van destruir la ciutat i van causar un alt nombre de víctimes. Encara avui no és estrany veure cases amb impactes de bala i fins i tot armes de major calibre.

Kod-keme pansion, 40€. Bascarsija, centre, centre, centre, darrera de la mesquita Guze Hurservbey. A l'habitació encaixen al mil·límetre un llit doble, un armari, una taula, una cadira, el lavabo complet i un minúscul espai on moure-s’hi, tot això en no més de 10 m2. Wifi, ventilador i tv. No hi ha servei d'esmorzar, però segueix sent molt recomanable per la seva ubicació.

Bascarsija és el cor del vell Sarajevo. Un laberint de empedrats carrers dins del vell barri turc: petites botigues de souvenirs, joieries, artesans, restaurants de cuina bosniana i otomana, mesquites, fonts, terrasses on degustar un n turkish tea o un bosnian coffee... Al centre envoltat sempre de nombroses coloms es troba Sebilj, de la paraula àrab que descriu una font pública amb forma de quiosc. A prop d'aquí hi ha un dels símbols de Sarajevo, l'antic Ajuntament (Vijecnica), construït el 1896 en estil pseudo-morisc i reconvertit després de la segona guerra mundial en Biblioteca Nacional. El 25 d'agost de 1992 un projectil, disparat des de les línies d'artilleria sèrbies que assetjaven Sarajevo, va acabar amb gran part de l'herència literària bosniana que es conservaven en aquest edifici. Al voltant de dos milions de manuscrits i llibres d'incalculable valor van ser destruïts. Actualment està en reconstrucció

Buregdzinica Bosna, 11,5 km local especialitzat en bureks. Sirnica rotllo de formatge / mató), tikvenica (rotllo d'espinacs) i iogurt semblant al ayran, més aigua. Burek és rotllo de carn, zeljanika és rotllo d'espinacs i formatge, i krompiruša de patata.

El nostre hotel es troba situat entre dos punts emblemàtics. D'una banda el pont lati, un petit pont de pedra construït al segle XVI però que va aconseguir fama mundial el 28 de juny de 1914, quan des d'aquest punt Gavrilo Princip va disparar un tret i va matar a l’hereu del tron ​​austrohongarès Franz Ferdinand i la seva dona Sophia, el que va precipitar l'inici de la Primera Guerra Mundial. I de l'altra, la Mesquita Gazi Husrev Bey’s, el centre de rés musulmà més important de Bòsnia Hercegovina. Va ser construïda al 1531 per Mimar Sinan, el mateix arquitecte de la impressionant Suleymaniye Camii a Istanbul, i donada a la ciutat pel llavors governador otomà de Bòsnia. Té dos minarets de 45 mts d’alçada i una cúpula de 26 metres, i en els seus jardins hi ha una cridanera font de ablució de fusta..

Altres edificis religiosos són la Sinagoga Ashkenazi (1902) d'estil pseudo-morisca; la Catedral neogòtica del Sagrat Cor de Jesús (1889), seu de l'arquebisbat i església més gran de Bòsnia, i la vella església ortodoxa del segle XVI.
To be or not to be, 36 km. Ambient cuidat i tranquil. Set taules repartides en dues plantes i una terrassa. La seva variada carta de carns, peix, pasta, postres casolans i sucs naturals ofereix una escapada a l'omnipresent menjar balcànic. Havana Bar, 6 km. Bar de copes amb enormes finestrals al carrer Kundurdžiluk. Somersbay (sidra de poma de  4,5 º) i un te.

Ha estat plovent tota la nit i part de la tarda d'ahir i la temperatura ha caigut significativament a 17 graus des dels 36 d'ahir al migdia. Després d'esmorzar a Pekara-sibili (5 km), davant del Sebilj, una pastisseria amb brioixeria variada, gelats i deliciós cafè; i després d'una ràpida visita a la mesquita Guze Hurserv Bey (2km), agafem el tramvia (1,8 km , 20 minuts) fins a l'estació de tren per informar-nos dels horaris de tren a Belgrad. Tornem a l'hotel fent una passejada.

A 500 mts de l'estació està l'hotel Holiday Inn, on s’allotjaven els periodistes durant l'última guerra. L'entrada principal és al Bvd Mese Selimovica, una cèntrica avinguda que arriba fins a la ciutat vella més coneguda com l'Avinguda dels Franctiradors, ja que aprofitant els alts edificis que l'envolten i la proximitat de les muntanyes, franctiradors serbis van causar centenars de víctimes entre la població civil durant la Guerra dels Balcans. Davant l'hotel hi ha un parell de museus als quals accedim per 5km. Al primer edifici es troba el Museu d'Historia, parcialment tancat, tot just hi ha tres o quatre sales dedicades a arqueologia i art medieval. Al darrere hi ha un petit Jardí Botànicamb algunes tombes de pedra (stecci), i darrere seu el Museu d'Historia Natural, amb una enorme col·lecció d'animals dissecats que recorden més a la pel·lícula Psicosi que a un centre cultural. Horari Museus.

Cap dels tres paga la pena. Seguim per Marsala Titova fins la Flama Eterna, encesa en memòria de les víctimes de la Segona Guerra Mundial. Allà agafem la de vianants Ferhadija fins al mercat, un punt clau durant l'última guerra. Només hi va haver dos atacs aquí, el primer va causar 40 morts i el segon propicià l'entrada dels soldats de l'ONU.

Zjelo rest, 9 km. A Kundurdziluk hi ha dos un gairebé al costat de l'altre. Popular local de menjar ràpid bosnia (cevabdzinica). La carta te sis plats i no serveixen alcohol. Bosnian hamburguer, cevapcici (el millor de Bòsnia diuen), bitter lemon i iogurt.

Morica Han, al carrer Ferhadija, és una antiga posada (1551) de l'època en què Sarajevo era un punt de parada a la ruta comercial entre orient i occident. Al seu interior al voltant d'un bonic pati empedrat havia estables i magatzems, i a la primera planta habitacions per a hostes. Actualment, compartint espai amb una àmplia botiga de catifes i souvenirs es troba el restaurant Caffe Divan, un agradable local de fusta ideal per llegir una estona o escriure el diari mentre prens un deliciós te.

Rest. Pod Lipom, 32 km. Local elegant amb una extensa carta de menjar local, Bill Clinton va menjar aquí. Teletina leso (carn bullida amb patates i pastanagues en el seu propi suc), sarena dolma selecció de verdures farcides), grasevina white wine, sarajevsko draft, kadaif (mil fideus dolços amb mel). No accepten targetes. Carrer paral·lel a Morica Hananant cap al Sebilj.

Una macabra atracció que nosaltres no vam visitar va ser el Túnel de l'Esperança. Va ser construït sota la pista d'aterratge de l'aeroport al 1992, i va ser l'única connexió amb el món exterior durant els quatre anys de setge de la ciutat. Excavat durant la guerra, el túnel unia la ciutat assetjada amb la zona lliure més enllà de l'aeroport, proporcionant una línia de vida i subministraments pel qual passaven ancians, ferits, aliments, combustible, soldats i cigarrets. Part d'ell esta obert al públic.

Silija, 8 km, darrere del mercat de fruita de Sarajevo, "the best place in town" diu un rètol a l'interior. Petita taverna regentada per un vell rocker vestit amb jaqueta de cuir on no parlen ni paraula d'anglès. Truita a la francesa amb formatge, torrades amb mantega i melmelada, cafè i te. Ideal si busques un lloc autèntic ple de vilatans de tota mena. Al mercat comprem fruita i menjar per al viatge amb tren, i omplim les ampolles d'aigua a la font de la mesquita.

El centre de Sarajevo és nomes per vianants i a la resta el transit és més aviat escàs, per la qual cosa és una ciutat agradable per passejar. L'estació de tren es troba al costat de la bus station, a uns 20 minuts del centre prenent el tramvia n º 1 (2km). No hi ha caixers automàtics. A Belgrad hi ha tren diari directe (33 km) a les 11:35 i arriba a les 20:05. Una altra opció és agafar el tren de les 06:55 fins Strizivojna-Vrpolje, fer un transbord de2h i arribar a Belgrad a les 17:00. Escollim no matinar.
Els autobusos surten cada dia a les 06:15, 08:00, 09:45, 11:00, 12:30 15:00 i 22:00, costen 20€ i triguen unes vuit hores.