ELS BALCANS

A la regió dels Balcans la cuina és una combinació d'influències mediterrànies, eslaves i turques, i encara que els plats solen ser simples i poc elaborats, són saborosos i realitzats amb ingredients frescos. Entre els establiments mes freqüentats de menjar local estan les buregdzinicas, on es venen pites i burek, i els cevabdzinicas on es poden menjar cevapicis.

L'amanida típica és la sopska salad feta de tomàquets frescos, cogombre, ceba, de vegades pebrot (cru o rostit) i formatge feta rallat, normalment assaonat amb oli d'oliva i sal, i pot acompanyar-se del licor tradicional rakia. La resta d'amanides canvien el nom segons la regió (serbian salad, macedonian salad, greek salad, sepherd salad) però al base és la mateixa. A Ohrid vam provar l' argatska appetizer que afegia tires fines de de porc i vedella, carn picada i xampinyons.

Però el menjar tradicional des de l'època otomana és el burek, una pasta de massa fullada farcida, similar a la pita. Sol tenir dues formes, enrotllat com una ensaïmada o allargat com un canaló. El burek sol estar farcit de carn picada, i el seu nom canvia segons el farcit: zeljanica d'espinacs i formatge, sirnica de formatge fresc, tikvenica de carbassó i krompirusa de patata. En general, una porció (porcija) ) equival a un plat, i costa entre 1 i 2€. El millor és acompanyar-ho amb ayran, beguda feta d'iogurt amb aigua i sal.

Diuen que la carn, ja sigui pollastre, bestiar, be o porc, tots estan alimentats en llibertat i sense hormones o substàncies químiques, i que es pot assaborir la diferència. Cert o no, la carn és molt bona, suau, tendra i sucosa. I aquí, dins del món de les carns, el manjar típic és el cevapi, petites saltxitxes de barreja de carn de be i vedella especiada. En general, se serveix amb ceba fresca i pa de pita. Solen ser de la mida d'un dit, i entren entre cinc o deu peces per ració.

Altres plats són la teletina leso, carn de vedella bullida amb patates i pastanaga, el qebap, carn a la graella de be o vedella, el qyfte, mandonguilles de carn picada amb espècies a la graella, el sarme, carn amb arròs embolicat en fulles de col o parra, gulash, estofat de carn d'origen hongarès, filovane paprike, pebrots fregits farciments de carn picada i espècies, pleskavice, hamburgueses típiques de Kosovo, pršut, pernil sec fumat similar al prosciutto italiano (nomes apte pels que no coneixen un bon pernil). Tot això pot ser acompanyat, segons la zona, amb: kaymak, producte làctic similar a la nata muntada, ajvar o pindzu, elaborat amb pebrots vermells, albergínia, tomàquet, all i pebre, o chucrut, col fermentada. La foto de l’esquerra mostra un combinat d'especialitats macedònies que vam sopar a Beerhouse An, a Skopje, malidzano (albergínies), village salad pebrot fregit, albergínies, carbassó, salsa tomàquet i formatge), urnebes (formatge amb pebrot vermell picant), pebrot farcit amb formatge i nafora (pa a la graella amb formatge).

Quant als dolços, compte perquè són realment dolços, i en ocasions necessitareu mes de un got d'aigua per menjar algun d'ells. El millor lloc per tastar-los és Shendetti bakeri a Prizren. El dolç mes famós és el baklava, pasta filo amb fruita seca i almívar; tullumba, pasta filo amb almívar (mes dolç encara que el baklava), ekler, pastís farcit de crema de vainilla, revani, coca tradicional de sèmola remullada amb almívar, fli, dolç pastís multi-capa, kadaif, mil fideus dolços amb mel, hurmasice, pasta dolça submergida en almívar, o Boza, una beguda tradicional agredolça a força de farina de blat fermentat.