Sud-àfrica

La nostra idea principal en visitar Sud-àfrica va ser visitar els seus parcs naturals, prestant especial atenció a Kruger, i fugir dels grans nuclis urbans. El mes de setembre és un moment ideal per veure animals, ja que en coincidir amb la fi de la temporada seca hi ha menys vegetació, l'herba esta més baixa, i la fauna es concentra prop de rius i basses. El país compta amb una extensa xarxa de parcs públics, amb taxes d'accés i allotjament molt populars. A diferència de Kenya i Tanzània, dos clàssics del safari fotogràfic, les vies d'accés als parcs i els camins dins d'ells estan en bon estat, i no és necessari l'ús de vehicle tot terreny.

Vam fer una ruta circular des de l'aeroport de Johannesburg, on vam llogar un VW Polo a tot risc per 100€ setmanals. Encara que a Sud-àfrica hi ha animals salvatges en gairebé tot el territori, la primera part del viatge la vam dedicar bàsicament a parcs coneguts per la seva varietat de fauna (una setmana sencera a Kruger, Hlane Royal a Swazilàndia, Hluhluwe-Imfolozi, i els aiguamolls de Isimangaliso) . L'última setmana la vam passar en zona de muntanya (Golden Gate, Drakensberg, Lesotho), un altre atractiu de la zona amb infinitat d'opcions de senderisme. En total 4.125 km, un terç en parcs naturals.

Sud-àfrica és un país barat. La targeta Wildcard que dóna accés a més de 80 parcs naturals durant un any ( SAN Parks map), costa 3.005 rands (uns 190€) per a dues persones. Dintre d'un parc natural dormir costa entre 18€ el càmping i 270€ els bungalous de luxe més cars, menjar en un restaurant entre 6€ i 15€, barbacoa de verdures i carn per a dues persones uns 6€, cerveses i refrescos menys de 2€. Les activitats organitzades, safaris nocturns o similars, ronden els 300 rands (20€). Benzina 95 -12,4 rands (0.8€).

Sud-àfrica és un país conegut pels seus alts índexs d'inseguretat, a tots els nivells, violència amb armes de foc, robatoris, i violacions. Durant el nostre viatge vam passar per les regions de Gauteng, Mpumalanaga, KwaZulu-Natal i Free State, a més de Swazilàndia i Lesotho (dos països independents). No vam visitar grans nuclis urbans ni townships, on sembla ser que es concentren els majors problemes, la major part del temps vam estar en zones turístiques, exposats al "risc" només durant les hores de carretera o en centres comercials i restaurants. En cap moment ens vàrem sentim amenaçats o insegurs, però en algunes zones la presència de forces de seguretat privades era molt evident, i això no sol ser bon senyal.