NEPAL

El 90% dels nepalesos són hindús, o sigui que professen l'hinduisme com a religió, i sigui per religió o no, majoritàriament són vegetarians. A excepció d'ingredients específics del país la gastronomia nepalesa és molt semblant a la cuina índia, es basa en arròs, verdures generalment condimentades amb curris que solen estar composts de gingebre, all i txile; i dhal, llenties sense pell. Tots ells poden acompanyar-se de chapati o nan, tipus de pa indi, o papad, fines tortitas fregides cruixents.

Una altra opció és la cuina newari, població majoritària de la Vall de Kàtmandu, que inclou també algunes carns com a porc, pollastre, cabra, búfal i yak, però mai de vaca o vedella, ja que aquest animal és sagrat igual que a l'Índia. Y per ultim ens queda el menjar tibetà, de la que el plat mes típic són els momos, raviolis bullits farcits de carn o verdura i acompanyats de sopa o salsa picant o ambdues i que se serveixen en racions de deu o dotze. Altres plats són kothey, momos fregits; richosi, momos en sopa; thukpa i thenthuk diferents tipus de sopa de fideus amb verdures i carn; tingmo, pa al vapor. Tot el menjar en general és picant i esta generosament especiat.

La beguda nacional és el te, que pot prendre's de dues formes diferents. Demanant tea ens portaran un got d'aigua calenta amb una bosseta de te nepalès o del nord de l'Índia, però si demanem nepali tea ens ho portaran amb llet i una barreja d’espècies i herbes aromàtiques de sabor molt fort i especiat molt semblat al masala tea. Per descomptat també es beu lassi, una beguda tradicional de l'Índia a força de iogurt, aigua i sucre.

En quant a begudes alcohòliques les cerveses més populars són Nepal Ice, Everest i Ghorka, encara que també poden trobar-se Tubrog i San Miguel. Tongba és una cervesa de mill típica de les regions muntanyenques de l'est del país que se serveix en una gerra metàl·lica plena a vessar de mill fermentat on es va afegint aigua calenta conforme es consumeix. A Dhampus vam provar raskshi, un licor tradicional nepalès d'elaboració casolana a força d'arròs fermentat, d'un color i sabor semblat al sake japonès.

A qualsevol ciutat és fàcil trobar llocs ambulants sobre bicicletes on venen plàtans, pomes i mandarines. En els restaurants mai posen ganivets als comensals, nomes cullera i forquilla, com no mengen entrecots tampoc els fa falta. I en alguns d'ells porten crispetes o cassons de sopa per amenitzar l'espera. És freqüent la presència de ratolins i rates de diverses grandàries a carrers i temples, i per descomptat als restaurants. A la majoria serveixen el menjar en terrasses a l'aire lliure o salons amb les finestres obertes, val que no és el cru hivern àrtic, però estem a 1.340 mts d'altitud i 10º de temperatura exterior, així que generalment sopem amb jaqueta, i una vegada t'has ficat una mica de picant i una cervesa tot millora.