PERÚ

Perú és un lloc de mestissatge, suma de diferents tradicions, cultures i llengües que l'habiten, que tenen un origen indígena, africà, europeu i oriental. Les cultures prehispàniques, entre elles els inques, van dominar tot l'ampli territori deixant nombroses restes arqueològiques, ciutats de pedra, camins i ponts. Moltes d'aquestes obres estan plenament integrades en el paisatge de les ciutats modernes, així com la seva cultura, les seves tradicions i festes, amb unes arrels ben arrelades a la Pachamama (la mare terra).

Perú és un país enorme, duplica l'extensió de la península ibèrica, que ofereix una àmplia varietat de paisatges, flora i fauna. Hi ha tres zones, i tres climes, clarament diferenciats: la selva amazònica, una zona tropical on la humitat és molt alta durant tot l'any, que ocupa el 60% del territori; la serra està dominada per la serralada dels Andes, on hi ha muntanyes i serralades nevades tot l'any per sobre dels 5.000 mts; i finalment, la costa del Pacífic, on gairebé mai plou però hi ha una gran humitat, el nord amb sol tot el any i bones ones, és una popular destinació de surfistes.

Perú és una destinació per a tots els gustos, pots escollir entre la seva enorme varietat biològica, les seves reserves i santuaris naturals, les desèrtiques dunes que envolten Ica, les extraordinàries platges de sorra vermella, els llops de mar i pingüins de la reserva de Paracas , les illes flotants de boga del Llac Titicaca, els manglars de Tombis al nord que protegeixen una particular flora i fauna aquàtica, els dofins roses de l'Amazones, caminar en el segon vall més profund del món en el Canó del Colca, sobrevolar les mil·lenàries línies de Nazca, visitar el meravellós centre històric de Lima, les ciutats colonials hispàniques d'Arequipa, Puno i Cusco, la vall sagrada dels inques o les meravelloses ciutadelles de Machu Picchu i Kuelap.

La vida al Perú no és cara per als estàndards europeus, i excepte pel que fa a Machu Picchu, els costos són fàcilment la meitat que a Barcelona. Una habitació doble amb bany i esmorzar costa de mitjana entre 30€ i 50€ a la zona centre, menjar un menú en una taverna local (sopa, plat principal i beguda) uns 3€, ampolla de litre i mig d'aigua mig euro, tours organitzats d'un dia de durada a atraccions properes entre 25€ i 30€, bitllets d'autobús VIP per un trajecte de 8h entre 25€ i 35€, mateix trajecte en furgoneta col·lectiu baixa a 10€. El pagament amb targeta és àmpliament acceptat en hotels, restaurants i negocis turístics. Quant als caixers automàtics, menys en el Canó del Colca on no hi ha, trobem en totes les poblacions amb més de 1.000 habitants. Hi ha la possibilitat de treure dòlars o nuevos soles, i encara que en els locals turístics (on es pot pagar amb targeta) moltes vegades el preu de referència és el dòlar, no té sentit portar-los en efectiu perquè al carrer no es fan servir, i el canvi de qualsevol compra t'ho donaran a nuevos soles.

Els mitjans de transporta Perú són molt variats. Una àmplia xarxa de carreteres en relatiu bon estat, encara que d'un sol carril, comuniquen les diferents ciutats. Els trajectes s'allargaran en funció de l'orografia del terreny: al nord i zones de muntanya predominen les vies lentes de corbes, i en la serra i costa predominen les llargues rectes, però mai arribaràs tard per culpa del conductor, sempre depassen els límits de velocitat de manera folgada. Les llargues distàncies es poden recórrer en autobusos VIP (la millor opció relació qualitat preu), furgonetes col·lectives de 16 places (de vegades l'única opció) o els taxis col·lectius (surten quan han omplert les quatre places i generalment es l'opció més ràpida). Per a trajectes urbans hi ha taxis i els motocarros, per a desplaçaments més curts i barats, en tots dos casos cal negociar preu abans d'iniciar el trajecte. Moltes ciutats estan unides via aèria, i des de la sortida de la companyia de low cost Viva Air, es poden aconseguir bitllets a molt bon preu. La via nàutica també és una opció, i en alguns llocs, com la ruta entre Yurimaguas i Iquitos, és l'única forma d'accés.

I no menys important és la seva gastronomía, producte del seu mestissatge és una cuina variada, tot i que l'arròs o les patates venen amb la majoria dels plats. També s'usa molt el tomàquet, el blat de moro, l'ají (una varietat de pebrot picant) o la quinoa. Alguns dels seus plats són el ceviche (peix i marisc cru i marinat amb salsa de llimona), els xuclis (sopa amb trossets de carn), llom saltat (daus de carn fregides amb ceba i tomàquet), ají de gallina, papa farcida, tamales (base de blat de moro farcida de carn o verdures), humitas (blat de moro farcit de formatge), pachamanca (rostit de carn cuinat sota la calor de pedres), juane (arròs, carn de gallina i altres espècies tot embolicat en fulla de bijao), tacacho (massa de plàtan, porc i llard), anticuchos (broquetes de carn), la causa (entrant típic de Lima), inchiapi (sopa de blat de moro) i suat de peix (suat és una espècie d'escabetx). A les zones selvàtiques hi ha algun plat exòtic com suri (cucs de escarabat de palmera) i el cuy (rosegador que sembla un hàmster gegant). De postres mazamorra morada (postres típiques a força de blat de moro morat que sol servir-se amb arròs amb llet), alfajores, arròs amb llet, o picarones (anells de farina fregida amb mel, semblen xurros). La beguda més famosa sens dubte és el pisco (un aiguardent de raïm), i sobretot el pisco sour, còctel de pisco, llimona i clara d'ou. La cervesa no és difícil de trobar, encara que no sol haver-hi en els restaurants de menús, on se serveix habitualment chicha morada (beguda preparada amb el blat de moro morat bullit), i abunden els sucs de fruita naturals. I no podia faltar la coca, molt estesa com a infusió i que s'utilitza per combatre el mareig i mal d'alçada.

Pel que fa a la seguridad, nosaltres vam viatjar en tot tipus de mitjà de transport, arribant a mitjanit a alguna estació d'autobús, o passejant pel centre després del sopar, i no ens vam sentir amenaçats, intimidats o espantats en cap moment. Tan sols cal prendre les precaucions lògiques que prendries al teu país, i en cas de dubte preguntar. Potser algun motocarrista o taxista afegeixi alguns soles, però el mal no passarà d'aquí, i el robatori amb violència és una cosa que no imagino.