PERÚ

Ha arribat el moment de visitar la major atracció del país, Machu Picchu. Alguns paquets turístics només inclouen en la seva visita al Perú, aquestes ruïnes juntament amb Cusco i Lima, en un ràpid recorregut aeri per sobre dels Andes. Que ningú s'enfadi, però a mi em sembla molt sobre valorat, aquestes ruïnes es poden comparar amb Jerash, Ephesus o Palmira, i estan a anys llum d'Angkor, sobretot si tenim en compte la relació qualitat preu. L'accés a la ciutadella costa 70$ (incloent l'ascensió a Huayna Picchu), 75$ per trajecte de tren entre Cusco i Aguas Calientes (gràcies a un corrupte monopoli que amb prou feines deixa diners al país) i 12$ per trajecte en bus des Aguas Calientes fins a les ruïnes; en total al voltant de 250$ per persona. Una família amb dos fills gastarà 1.000$ a visitar Machu Picchu, sense comptar allotjament i menjars. Un autèntic abús. No em penedeixo d'haver anat, i és una visita que recomano, però no ens enganyem, són nomes altres ruïnes arqueològiques.

Avui farem el recorregut fins a Aguas Calientes, on passarem la nit, demà visitarem les ruïnes i tornarem a Cuzco el mateix dia. Ens truquen a primera hora de làgencia Wayna Mundo, el vehicle que havíem contractat a Santa Maria no sortirà. La vaga de cocalers ha pujat de to, els talls afecten tres trams de carretera i sembla ser que hi ha hagut alguns disturbis. El pla era anar fins a Santa Maria amb col·lectiu des de Cuzco, des d'allà en un o dos transports fins a Santa Elena i la Hidroelèctrica, on cal començar a caminar seguint la via del tren durant un parell o tres d'hores. Comença el pla B, agafem un taxi que ens porta a la parada des de on surten els col·lectius a Quiyabmaba, però no queda ningú, el normal és que aquests transports comencin a sortir a les 6h, un cop se’n van emplenant, però són ja les 7h30, allà no queda ningú. Si avui no dormim a Aguas Calientes, demà no visitarem Machu Picchu, i perdrem 120 € cadascun per les reserves fetes de tren i accés a les ruïnes.

Anem al pla C, li demanem al taxista que ens porti fins a Ollantaytambo, per on passa el tren que porta a Aguas Calientes. La broma són 200 soles, uns 50 euros. Arribem a les 9h, mentre jo pago al consductor, Rosa surt corrents a comprar els bitllets. En surt un Incarail a les 10h però no ens adonem i anem a les taquilles de Perurail. El de les 10h és molt car, 130$, així que agafem el següent que surt per preu base de 70$. És un tren amb sostre panoràmic super còmode i amb un càtering de preus astronòmics. Porta ampolles d'oxigen per a qui tingui problemes amb el mal d'alçada, suposo que pensant en el viatge de tornada a Cuzco perquè Aguas Calientes està per sota de 3.000 mts.

A les 13:30, després d'una 1h30 de trajecte, arribem a Aguas Calientes, també anomenat Machu Picchu poble, un petit poble situat a una altitud de 2040 mts, només accessible per via fèrria. Està envoltat de muntanyes, penya-segats, rius i un dens bosc, i tot el poble no està permès transport urbà ni privat, tot ell és per vianants. Però cap d'aquests no són els seus atractius, de fet el poble en si no té cap, són els 9 km que el separen del Santuari Històric de Machu Picchu dels que atreuen milers de turistes cada dia. I és que si no vols donar-te la gran matinada venint des de Cusco o Ollantaytambo, Aguas Calientes ofereix l'avantatge significatiu de poder agafar els primers autobusos que pugen fins a les ruïnes a les 05:30 i estar a les portes de Machu Picchu a l'hora d'obertura.

Només sortir de l'estació hi ha el mercat de souvenirs i artesanies, el més gran que hem vist fins ara a Perú. En sortir d'ell els carrers són una successió de restaurants, hotels, supermercats, i botigues de souvenirs, tots ells a preus desorbitats. És un poble dedicat 100% al turisme, l'oferta d'allotjament i restauració és inesgotable, i els preus tripliquen els de qualsevol altra part del país (aigua Cielo ampolla d'1 litre, 5 soles en supermercat, 12 soles a l'estació), però sens dubte és la millor opció per passar la nit abans de pujar a Machu Picchu.

Hotel Mama Simona. Molt a prop de l'estació. Habitació amb llitera i bany privat. Esmorzar inclòs des de les 4h, de manera que permet esmorzar abans de pujar a Machu Picchu, torrades, croissants, mantega i melmelada, sucs, te, cafè, pagant extra ous ferrats, bacó i més. L'atenció al client és en tot moment excel·lent. Té una còmoda sala d'estar a l'entrada on hi ha infusions gratis tot el dia, TV i jocs de taula. Davant de l'hotel hi ha una bugaderia amb servei de rentat i assecat en 3h, 6 sol / kg.

Les aigües termals municipals (access 20 soles), a 800 mts del centre del poble, provenen d'una deu natural d'origen volcànic que probablement ja es feia servir en l'època dels inques. A través d'uns canals subterranis l'aigua és dirigida a unes piscines, on l'aigua està d'un color tèrbol a causa de l'alta acumulació de minerals, i amb una temperatura que oscil·la entre els 34º i 37º, més una amb aigua freda a 14º. Diuen que tenen efectius curatius, que són bones per a la pell, els ossos i articulacions, la veritat no ho sé, però sí que són molt relaxants. Segurament per això està a rebentar. Disposa de canviadors, lavabos i un petit restaurant.
Sopem en un dels molts restaurants de l'avinguda Pachacutec, la mateixa que porta als banys termals. Causa de Lima, ají de gallina i dues cerveses personals, 48 soles.

La majoria dels turistes van a Cusco amb la idea de visitar el Santuari Históric de Machu Picchu, però en contra del que poden pensar alguns no és una excursió d'un dia. La distància és curta, però el camí és molt llarg. Primer cal arribar a Aguas Calientes, a 110 km al nord-oest de la ciutat de Cusco, una població a on no arriben les carreteres, i on només es pot arribar en uns trens que costen 70$ el bitllet més barat, i que prenen unes 4h a completar la distància. Despres cal agafar un autobús (12$) que en uns 30 minuts recorre els 9 km de carretera zigzaguejant fins a la ciutadella. Un cop allà hi ha dos torns de visita: de 6h a 12h i de 12h a 17h30. És per això que la majoria dormen la nit anterior a Aguas Calientes.

La ciutadella de Machu Picchu és un antic poblat inca construït a mitjans del segle XV a uns 2430 mts d'altitud al canó de l'Urubamba, la serralada central dels Andes peruans. Aparentment va ser una residència de descans de Pachacuteq i un centre de culte religiós. El paisatge que l'envolta està configurat per una sèrie de turons de gran pendent, amb vessants gairebé verticals, trencades profundes i molt estretes, així com nevats de més de sis mil metres d'altitud. Destaca el nevat de Salkantay (6271 mts), considerat com un dels turons sagrats dels inques. A causa de la seva gran riquesa natural és una Àrea Natural Protegida per l'Estat, que busca conservar els ecosistemes naturals i intervinguts, així com espècies de la flora i fauna natives.

El 1902 el peruà Agustín Lizarraga va arribar per primera vegada a Machu Picchu, tot i que no va ser fins a nou anys després en 1911, quan Hiram Bingham es va encarregar de que el món conegués la ciutadella inca. Des de 1983 el Santuari Històric de Machu Picchu forma part de la llista de Patrimoni de la Humanitat de la Unesco, i el 2007, va ser triat com una de les set meravelles del món modern.

Es divideix en tres sectors: un és el sector agrícola, compost per terrasses destinades al cultiu i graners, el segon i principal és la ciutadella, i el tercer és el Huayna Picchu, la muntanya que apareix al fons en les fotografies panoràmiques més famoses. La zona agrícola són terrasses de cultiu construïdes al vessant de la muntanya amb murs de pedra i farcides de diferents capes de material, que faciliten l'evacuació de l'aigua en aquesta zona tan plujosa. De fet, van estar utilitzant-se fins a principis del segle XX.

La ciutadella, amb una mida aproximada de 500 metres de llarg per 200 d'ample, està separada de la zona agrícola per un mur de 400 metres de llarg. Entre places i carrers alberga palaus, temples, alguns habitatges i magatzems, però sobretot edificis amb clara funció cerimonial religiosa, en molt bon estat de conservació, de fet només els falten els sostres. Els edificis estan construïts amb murs de pedra polits en forma rectangular, unides entre si sense amalgames, amb portes i finestres trapezoïdals com a protecció anti sísmica. Es distingeix la part noble de la resta per la qualitat dels blocs de pedra que formen les construccions. Algunes de les edificacions més notables són el Temple del Sol, Temple del Còndor, l'habitatge de Pachacuteq, la sala dels miralls, l'observatori astronòmic i el Temple de les Tres Finestres.

De les 2.500 persones que entren a les ruïnes cada dia, només 400 tenen accés a Huayna Picchu dividides en dos grups a les 07:00 i a les 10:00. El camí cap al cim supera un desnivell de 300 mts per un sender molt dret i estret envoltat de densa vegetació, que inclou diversos trams amb esglaons, escalinates tallades en roca i cables. Cal tenir un mínim de forma física, ja que només es disposa de dues hores per estar de tornada a les portes d'accés al camí. Nosaltres vam trigar 1h a pujar i uns 45 minuts a baixar. Al cim hi ha terrasses de cultiu que desafien l'abisme i restes d'un temple, però el millor són les vistes de Machu Picchu i el canó del riu Urubamba.

Si has visitat Huayna Picchu, pots sortir de les ruïnes i tornar a entrar, sempre que sigui abans de les 12h. Mengem alguna cosa i busquem un guia. Els preus comencen en 200 soles un guia privat, i entre 20 i 30 soles si vas en grup. Gladys, una guia excepcional amb la qual recorrem les ruïnes durant 2h30, ens ho deixa per 100 soles. Després de tot el que portes gastat, un guia és la millor inversió possible, perquè sense guia unes ruïnes arqueològiques no són més que pedres trencades, un bon guia els dóna vida, els dóna una història i un punt d'interès.

Acabem la visita a les 13h, hem estat dins 6h30 caminant a un ritme relaxat, parant per menjar i visitant sense presses. De tornada el poble baixem caminant per estalviar-nos 12$ cada un en el bus. Es triga aproximadament 1h20 fins a l'estació, 40 minuts muntanya avall per escales de pedra, altres 20 minuts recorrent un quilòmetre de distància fins a la parada dels autobusos, i altres 15 minuts dins del poble fins a l'estació.

Agafem el tren de les 15h20. En el camí de retorn el tren només para a Oyantaitambo i la destinació final Poroy, a on arribem al voltant de les 19h. Des d'allà un taxi al centre de Cuzco costa 30 soles. Hotel Suecia I, 120 soles, habitació 20, és més gran que l'anterior, llit mida king size i lavabo molt ampli.

Encara que en taquilla es poden comprar els butlletes d'entrada a les ruïnes, limitats a 2.500 persones diàries, no venen els de les rutes a les muntanyes de Huayna Picchu i Machu Picchu, que només es poden comprar a interneti que estan limitats a 400 persones diàries distribuïdes en dos torns. És per tot això que el més recomanable és comprar amb antelació.

Després hi ha el tema de com arribar. Des de Cusco hi ha dues opcions per arribar fins a Aguas Calientes, el poble més proper, la cara i la barata. La  barata és anar en col·lectiu fins a Santa Maria (3h30, 25 soles), allà agafar un altre vehicle fins a Santa Teresa i des d'allí fins a la Hidroelèctrica (2h, 15 soles), aquí cal seguir les vies durant 8 km (2h) un parell d'hores fins al centre d'Aigües Calentes. La cara, més habitual i més ràpida, és amb els trens Perurail i Incarail, les dues companyies tenen quatre trens en cada sentit cada dia i els preus comencen en 70$. De fet hi ha una tercera opció, un parell de trens diaris només per a nacionals o residents, on pel mòdic preu de 10 soles pots viatjar com sardina en llauna, però com he dit és només per peruans.

Una cop a Aguas Calientes cal arribar a la ciutadella de Machu Picchu. Un cop més està la versió barata i la cara. La barata és pujar caminant (1h30 - 2h) i baixar caminant (1h), no cal ser un atleta consagrat, gran part del camí són graons, però el desnivell es gairebé 400 mts, i això requereix un mínim de forma física. L'opció cara és agafar l'autobús, surten a partir de les 5h30 cada 15 minuts, triguen uns 25 minuts a pujar, costen 12$ per trajecte i poden comprar-se al poble. Nosaltres vam fer un combinat, pujar en bus i baixar caminant. Arribant a les 05:35 la cua per al bus va ser de 35 minuts.