SUD-EST ASIATIC

Vientiane és una ciutat anodina, d’edificis de recent construcció i que la febre urbanística encara no ha transformat en inhabitable. Fora dels carrers principals és una extensa planícia de cases baixes envoltades de jardí o horts. És possible passejar-la com a vianant per carrers no conquistats pel frenètic i agressiu tràfic que es pateix en altres grans urbs del sud-est asiàtic. Vientiane esta vista en un dia. Res hi ha destacable. Fins i tot el seu bé mes preuat, el Buda Esmaragda, va ser robat de Haw Pha Kaew pels siameses i encara esta a Bangkok. Però potser és això el que mes crida l’atenció de Vientiane, la seva humilitat. Passejar sense presses, gaudir de les parades al carrer de fruita o peix sec, beure espessos sucs en alguna terrassa del centre sense veure passar ni un cotxe, o veure el capvespre al costat del Mekong mentre fas aeròbic amb dues-centes persones mes al costat del embarcador. Increïblement la capital del país. Lo mes fàcil és que el vostre hotel estigui als voltants de la plaça Nam Pho Place, amb la seva bonica font, la Biblioteca Nacional i el Museu Laoita de la Revolució. Així que estareu a prop de Setthathilat Road el carrer mes animat i amb mes monestirs de la ciutat. A un escàs quilòmetre del centre, al final de la Av Lane Xang, es troba el Patouxai, un enorme arc de la victòria forjat en ferro, que per al meu gust no mereix més que una obligada foto.

Wat Sisaket. (Entrada 2000 k). És el temple mes antic de Vientiane i l’únic que es va salvar de la crema quan van entrar els birmans al 1828. L’altar esta envoltat per un claustre amb sostre de teula, decorat amb murals, i les parets plenes de nínxols amb petits budes, que donen majestuositat a les desenes de budes que de un costat a l’altre circumden tot el claustre. El temple mes bonic de la ciutat.

Wat Simuang. Encara que allunyat del centre és probablement el temple mes popular de la ciutat, prova d’això és l’animat mercat situat a l’entrada. El claustre esta decorat amb figures i imatges d’animals, i en l’altar envoltat de budes es troba el Lak Meaung, una columna sagrada habitada per l’esperit guardià de la ciutat. La taca de sutge al sostre just damunt de l’alta, provocat per la contínua crema de veles, dóna idea de la multitud de devots que s’apropen al temple.

Haw Pha Kaew. (Entrada 2000 k). Rep el seu nom del Buda Esmaragda, una de les dues imatges sagrades del budisme laoita, que va ser robada pels birmans al 1828 i que actualment es troba (lamentablement) a Bangkok. Alberga el mes important museu d’art Laoita del país. Molt recomanable.
Palau Presidencial. Situat al costat del Haw Pha Kew i enfront del Wat Sisaket, aquest enorme edifici, usat per a cerimònies governamentals, va ser a l’època colonial residència del governador francès.

That Louang. (Entrada 3000 k). És l’edifici religiós mes important del país i símbol nacional. Va ser construït a mitjans del segle XVI sobre un temple Khmer i des de llavors ha sofert nombroses restauracions. La stupa principal, coronada per un capitell daurat, esta envoltada de 30 punxegudes stupes menors, i tot el conjunt per un claustre emmurallat, on poden admirar-se algunes imatges vestides de buda. Situat a 3,5 km del centre, 5000 k tuk-tuk.

Wat Sok Pa Louang. Aquest interessant temple a tres quilòmetres del centre, és conegut per posseir una sauna d’herbes (5000 k) i un centre de massatge (20000 k). La sauna no és apta per a claustrofofòbics, en un habitacle de dos metres per un i mig, on al obrir la porta no veus a un pam dels teus nassos a causa de la immensa quantitat de vapor, entren sis persones. L’únic contacte amb l’exterior és una petita finestra de 30 x 15cm al ‘exterior del qual hi ha una petita bombeta; i compte amb trepitjar el centre ja que és l’entrada de calor i és abrasador. Les diverses sortides que feu fins que prengueu la dutxa final estan amenitzades amb un estrany te de fulla de coco. Quant al massatge una hora de plaer/dolor tocant absolutament tots els punts del cos. Tuk-tuk fins a allí 5000 k. De visita obligada per a entusiastes de les saunes.

   Hotel Sabaydee. Setthathilat Rd. Ambient familiar i immillorable ubicació, però una mica desendreçat. Habitació doble amb bany i dutxa compartida 4$. Hi ha també l’opció de dormitori. Disposa de sala de televisió i bar.
   Restaurante Sabaydee. Setthathilat Rd. Sense cap relació amb l’hotel. Exquisida cuina laoita, xinesa i tailandesa, plats generosos servits en una terrassa a peu de carrer, separat per un reixat, amb CNN i periòdics locals en angles.

   Des de l’estació de Khoua Louang a 4 km del centre surten autobusos cap al nord, i des del Morning Market a 1,5 km del centre cap al sud. Algunes companyies privades operen des de Khoua Louang, com el bus nocturn a Pakse amb còmodes seients reclinables i aire condicionat. A les privades la tarifa per als estrangers és aproximadament el doble que un laoita, però tranquil tanmateix és barat.    L’aeroport internacional Wattay es troba a 6 km de Vientinane. Taxi 4$, jumbo compartit 1$ (encara que no sempre són fàcils de trobar).

Pont de la Amistad. Pont de l’Amistat. És per on entraras a Laos si arribes per terra des de Tailàndia. Ho mes fàcil des de Bangkok és agafar un tren a Nong Khai (400 baths), des de l’estació un tuktuk fins a la frontera tailandesa (40 baths tres persones), segellar visat de sortida de Tailàndia, agafar el bus que duu al check-point fronterer ja a Laos (10 baths), i després de segellar el visat d’entrada i pagar les taxes (no recordo quant), agafar un jumbo, versió gran del tuk-tuk tailandès (100 baths dues persones) per a arribar al centre de Vientiane. Una divertit encreuament de fronteres.