OEST D'AFRICA

Gaoua és un petit poble amb tot just un parell o tres de carrers asfaltats, polvorient, caloros, amb escassa oferta hotelera i gastronòmica, i d'accidentat accés, almenys si véns des de Banfora. Capital del País Lobi, esta situat en una zona boscosa, envoltada de petits poblats carregats de sentit ètnic i tribal. Junt amb els lobi, una belicosa tribu d'agricultors instal·lats aquí des del segle XIII, existeixen altres ètnies a la zona, com els gan, assentats als voltants de Loropeni, tan sols 40km al nord. Disposant d'un guia adequat les possibilitats de visites per la zona són múltiples.
El poble en si disposa de mercat diari i d'un fantàstic museu provincial.

Museu de Poni. 1.500 CFA. Situat en un pujol, a l'antic estatge de l'administrador colonial, esta dedicat a les tradicions del poble lobi. Les col·leccions es reparteixen en tres sales. La primera dedicada al món de la dona, la segona al dels homes, i l'última als ritus funeraris i el culte dels ancestres. A més una extensa col·lecció de fotografies, preses per Arnold Heim en 1934 i per Henri Labouret entre 1914 i 1924, són un testimoniatge únic de la societat tradicional lobi.

Potieres de Diantara. La terrisseria és una activitat pròpia de les dones. Sense l'ajuda de torn, fent girar l'argila sobre una pedra còncava situada sobre altra plana, fabriquen atuells i bols de tot tipus, com gerros per a la fabricació de cervesa, els pots tilbla que s'utilitzen com fetitxes, o uns petits gerros que es diuen gnô daa usats per al transport d'aigua o cervesa. El que a priori semblava una avorrida visita tipus "shopping tour" ha resultat ser una experiència interesantísima, amb un munt de fotos interesants.

Sukala. Són les cases fortificades on viuen els Lobi. Uns pocs centenars de metres de camp conreat, un tir de fletxa, separen una casa d'una altra. Estan construïdes en fang, amb murs amples i forts, la que nosaltres vam visitar vam arribar a pujar fins a 20 persones a la teulada. La porta té forma de V, per a obligar a un possible enemic a minorar el pas a l'entrar. A l'interior hi ha múltiples estades amb usos diversos, estable i graner, cuina amb grans quantitats de peces de ceràmica apilades, habitacions per a dones... Hi ha petites construccions al voltant de la principal formant un gran pati central.

Balafon. En una de les sukalas vam assistir a un concert de balafon, dansa inclosa. El balafon és el xilòfon africà. Es fa amb llistons de fusta rectangulars, normalment "bené", minuciosament tallats i que s'assequen curosament per a arribar a uns tons musicals mes accentuats. A més els extrems de cada llistó es cremen amb un ferro per a segellar-los. Sota cadascun d'ells hi ha una o dues carabasses que serveixen per a augmentar la ressonància que es produirà quan la cordes, amb una escala de set notes, freguin la panza de l'instrument.

Dones buscadoras d'or. A pocs quilòmetres de Gaoua hi ha una zona de grans rases obertes al costat d'alguns rierols, on dones Lobi tamizan sorra a la recerca d'or, que mes tard vendran en el mercat de Du Du. No vam poder veure-les a causa d'un fort xàfec.

Obiré. Des de Loropeni, a 8 km de camí fangos i ple de roderas, i després d'una hora de viatge en que vam treure el cotxe del fang en mes d'una ocasió, es troba Obiré el poblat Gan mes famós del País Lobi. És conegut sobretot pel "Sanctuaire des estatues des rois", situat als afores del poble. Consisteix en un grup de barraques cuadrangulars a l'interior de les quals es troben escultures de fang representant als monarques difunts, adornades amb conquilles que simulen els seus ulls i altres elements ornamentals. A la mort d'un rei, el seu cos és enterrat en un lloc secret, i és posteriorment en el transcurs d'una cerimònia de "ancestralitzacio", que la seva estàtua és instal·lada al santuari. Si no es troba absent o de viatge, com va ser el nostre cas, l'actual rei no tindrà inconvenient en concedir-vos una audiència.
Obiré és el típic poblat amb barraques de fang de planta circular i amb teulades còniques de palla, de gent amable i amistosa, replet de nens esperant el seu cadeau (regal) en forma de caramel. Es fa indispensable la contractació d'un guia.

Casa del Fetitxer. Una petita construcció a la sortida de Loropeni, amb totems o talismans amb ofrenes i les típiques conquilles cauri. Desafortunadament arribem al vespre i el bruixot necessitava llum solar per a les seves adivinaciones i sacrificis.

   Si necessiteu un guía: Kambou S. Boubakar va ser el nostre i crec que no n'hauríem trobat cap altre de millor. Circuits a mida per tota la regió. Tel.: (00226) 76477248, kambouboubacar@yahoo.fr.

   Hotel Hala. Diébougou Rd. a 2 km del centre, a la carretera principal. Les habitacions distribuïdes al voltant d'un pati enjardinat, són àmplies, amb bany i dutxa. Restaurant amb cuina libanesa i burkinabe, racions enormes, encara que una mica car i de qualitat moderada. Esmorzar de pa amb mantega i melmelada 2.000 CFA (un robatori). Servei de bugaderia 14.000 CFA.
   Hotel de Poni. Habitacions petites, lúgubres, brutes, banys i dutxes compartits, encara mes bruts i pestilentes. Només en cas de vida o mort. Això si, cèntric. 4000 CFA.

   Autobusos diaris a Banfora amb Rakieta (3.000 CFA), i a Ouagadougou amb Sotrao (6.500 CFA). L'estació, a l'entrada del poble, és una esplanada al final de la pista que ve des de Banfora.       Mapa de la zona