ARGENTINA - XILE

08:00 Bus des de El Calafate fins a Puerto Natales (200 AR$, 4 h). 11:00. Sortir de l'Argentina ens porta cinc minuts, el temps de baixar de l'autobús i segellar el passaport. Al costat xilè per entrar, 7 km més endavant, són molt més estrictes. Ens fan baixar amb l'equipatge i passar-ho per un escàner, on detecten que portem dos perilloses pomes. Ens quedem sense fruita.

Puerto Natales va ser un modest poble de pescadors, encara avui el paisatge es de cases de fusta i façanes rovellades, vingut a mes des de fa uns anys com a porta d'entrada al Parc Nacional Torres del Paine. Al centre han sorgit agències de viatge, caixers automàtics, supermercats on comprar queviures si decidim acampar al parc, botigues de souvenirs, restaurants, hotels i cases d'hostes, fins i tot hi ha cases particulars que lloguen habitacions. Malgrat això és un lloc molt tranquil, escombrat per forts vents, a la vora del fiord Última Esperanza, que és diu així pel navegant espanyol Juan Ladrillero, qui en un dels seus viatges al veure frustrades les seves opcions de trobar l'Estret de Magallanes.

12:30 A Puerto Natales el bus fa dues parades, la primera al passeig marítim prop del centre, i la segona a l'estació d'autobús, a uns 20 minuts caminant del centre. Anem directes al punt d'informació, que ens indica on està el nostre hotel i on hi ha les agències on podem contractar les excursions a Torres del Paine. A mes ens demana un taxi (1.000 CLP) que s’atura en un caixer abans d'anar a l'hotel. Això és Xile, el pes té un canvi oficial real, val el mateix al carrer que en un caixer, banc o casa de canvi.

  Hospedaje Costanera, 28.000 CLP. Casa particular als afores del poble, a uns 10-15 minuts del centre, que lloga sis o vuit habitacions. La nostra és amb bany privat amb aigua calenta abundant i calefacció, senzilla, però molt neta i cuidada. Inclou un generós esmorzar amb ous remenats, torrades, mantega, melmelada, iogurt, sucs, te o cafè. Lluïsa és una excel·lent amfitriona. Després de dinar i trucar per Skype a la família, fem una passejada pel centre i busquem informació sobre les nostres opcions de visitar el parc.

La majoria d'agències de viatge estan als carrers Manuel Bulnes, Arturo Prat i Eberhard, i organitzen bàsicament dues excursions de dia complet: una que recorre diferents miradors del parc natural, i una altra de navegació fins la Glacera Grey. D'altra banda estan Vértice Patagonia i Fantástico Sur, les úniques agències que reserven als refugis que hi ha dintre del parc. El cost de l'allotjament amb roba de llit, esmorzar i sopar, ronda els 125.000 CLP per persona i dia, i no inclou el transport ni l'entrada al parc. En algunes agències i botigues és possible llogar material d'acampada. Ens decidim per aquesta opció. En Teresa lloguem una tenda de campanya, dos sacs i dos matalassos per a dues nits (8.500 CLP), i per al tercer dia contractem un tour en bus que passa pels principals miradors (23.000 CLP c/u). Anem a comprar el bitllet per al dia 22 a Ushuaia, provisions per a l'acampada i sopem en una braseria.

El Bote, 18.800 CLP. Wifi. Menú de sopa, nyoquis i arròs amb llet; i salmó amb grillada de verdures, tot això remullat amb dues cerveses de pressió. Restaurant senzill i agradable, amb bona relació qualitat preu. La Tranquera, 15.500 CLP. Llom de vedella amb salsa de pebrots, amanida xilena (tomàquet i ceba), cervesa Hantares de fabricació artesanal. Ben atesos. La carn esta duríssima, acostumats a la melosa carn argentina vam decidir no arriscar-nos mes els dies que estiguem a Xile. La ultima nit sopem a Parrilla Don Jorge, 49.200 CLP. Pisco sour, pebere (entrant xilè), ceviche de salmó, lluç amb salsa margarida i panaché de verdures, papes al merquel, gelat de rivalvo i mousse de rivalvo. Una braseria caríssima, però tot era molt bo.

Pensant en el viatge de l'endemà a Ushuaia comprem tres o quatre tipus de crestes a la Rotisería Patricia, un carrer abans d'arribar a l'hotel quan tornes des del centre, que és del mateix amo que Parrilla Don Jorge, i igual de bo.