ORIENT MITJA

Diuen que Mahoma va refusar entrar en ella dient "Al paradís només s'accedeix en el moment de morir". A primera vista Damasc és una ciutat sorollosa de grises façanes on res és extraordinari ni llegendari, la monotonia de la qual nomes es trenca pel groc virolat dels omnipresents taxis. Però Damasc és una ciutat per a caminar despreocupadament i sense rumb fix, prenent un té o un cafè negre, fumant una narguil i gaudint àmpliament de l'hospitalitat siriàna en una ciutat que no ha rebut encara l'arribada massiva del turisme.

En arribar a Damasc i veient l'alt preu que demanen els taxis per acostar-nos al centre, entre 100 i 300 SL, decidim agafar una furgoneta de transport comú per 5 SL cadascun. El problema d'aquest tipus de transport és que solen tenir una parada per barri i rares vegades el conductor parla anglès, així que cal trobar algú que entengui clarament on vas perquè et digui el lloc exacte on baixar i no anar a parar a l'altra punta de la ciutat.
La primera nit la passem a l'hotel Al-Diwan, una presa de pel. A l'endemà després de donar alguna volta ens movem a l'Hotel Ghazal, mes net, mes barat, mes cèntric i mes simpàtics.

A falta de mes temps durant els dos dies que vam estar a Damasc, vam seguir el "circuit a peu" que suggereix Lonely Planet, que inclou el soc, la mesquita, el barri cristià i el carrer Recte.
A deu minuts de l'hotel, havent passejat al costat de la muralla i després de passar una imponent estàtua eqüestre de Saladino arribem al Soc al-Hamidiyya, el carrer mes important de la ciutat vella. Aquest basar tancat al transit i cobert per un sostre metàl·lic foradat amb impactes de bala causats per l'aviació francesa al 1925, té un carril central d'uns vuit metres d'ample, empedrat i abarrotat de gent ja a les onze del matí. Les botigues als costats estan encastades als edificis, mentre que a la segona planta sembla haver habitatges o magatzems. Hi ha de tot: roba, mocadors per al cap, gelateries i comestibles menors com aigua, refrescs, fruits secs o espècies. El soc acaba en un arc romà part d'un temple dedicat a Júpiter del segle III, abarrotat de venedors de llibres religiosos, dolços i refrescs. Al fons ja es veu la mesquita.

La Mesquita Omeya (50 SL), erigida sobre el temple romà de Júpiter, és el quart lloc mes sagrat de l'Islam. Les dones han de posar-se gel·laba per a entrar. Després del punt de venda d'entrades el primer que ens trobem és la tomba de Saladino, el malson dels croats, el llibertador de Jerusalem. Travessant un petit jardí i passant al costat del Museu de Epigrafía Àrab, arribem a l'entrada per a turistes. Accedim al pati de la mesquita, un recés de tranquil·litat i silenci, dominat pel marbre blanc que cobreix el sòl. Fora queda el soroll del mercat. Els tres costats del pati tenen porxades amb columnes acabades en arcs romans, que en algunes parts estan coberts amb mosaics.

El centre del pati esta dominat per la font de ablucions, en els extrems estan la cúpula del Tresor i la cúpula dels Rellotges. A la part sud del pati es troba l'enorme l'oratori. Fa 135 metres de llarg i 37 d'ample, el terra esta cobert d'una Preciosa catifa de tons vermellosos, neta i cuidada com no havia vist mai en una mesquita. Al seu interior es troba un sepulcre que diuen conté el cap de San Joan Baptista (el profeta Yahia per als musulmans) enviada per Herodes als romans per a donar fe de la seva execució. Però l'oratori és molt mes que un lloc per a pregar, és també un centre de reunió. Sobre la catifa la gent prega, medita, descansa, parla en rotllanes o simplement passeja.

Mentrestant algú que sembla "l'encarregat del manteniment del local i dels bons costums", reparteix bronques a la gent per beure dintre, estar malament assegut o mig tombat, o simplement per que les dones no romanen al lloc exclusiu per a elles. Però ho mes impressionant és el Sepulcre de Husain, lloc on es conserva el cap de Huséin bin Alí, nét del profeta Mahoma, el martiri del qual és fita fonamental del xiisme, i el lloc centre de peregrinació. Hi ha desenes de fidels, turistes iranians suposem. Mentre un home canta pregaries i es copeja el pit entre llàgrimes envoltat de familiars i amics, dones vestides de negre graven amb càmeres de vídeo tan emotiu moment. Una intensa barreja de turisme i devoció.

Sortint de la mesquita mengem alguna cosa, ens anem a l'hotel i gaudim de la nostra primera migdiada sense calors. Aquí no hi ha les apagades que ens tenia acostumats la resta del país i que ens deixaven sense aire condicionat ni ventiladors, fent del sa exercici de la migdiada una sauna de mal somni. A l'aixecar-nos anem a comprar els bitllets per a Amman. L'estació esta a uns 20 minuts del centre. Busquem furgonetillas que facin aquest recorregut però no sembla haver, el taxi ens costa 150 SL per trajecte.

De tornada el taxi ens deixa a Bab Al-Jabiye a pocs metres de Medhat Passa, coneguda com el Carrer Recte, un soc descobert i bulliciós, de voreres estretes, per on circulen els cotxes en bona part d'ell. Hi ha de tot: roba, espècies, cafè, fruits secs, dolços, teixits, joies, i els antics khan, construccions que solien servir de posada per a les caravanes i que ara alberguen botigues o magatzems. Abans d'anar a sopar fem temps passejant pels carrerons del basar, comprem 100 grams de pipes de carabassa per 25 SL i les mengem asseguts enfront de l'entrada principal de la mesquita, un lloc privilegiat des d'on ésser testimonis de la vida damascena.

Degut a uns lleus problemes estomacals derivats de la calor passem tot el matí a l'hotel, i cancel·lem la nostra visita a Maalula. Al voltant de les 14:00 anem a menjar a Al-Masri, a prop de la Estació de tren de Hejaz. El ferrocarril del Hejaz va ser una línia de tren de via estreta que va unir entre 1908 i 1916 les ciutats de Damasc i Medina, ambdues pertanyents llavors a l'Imperi Otomà. Actualment s'usa com a biblioteca. A la tarda ens acostem al barri cristià, que alberga tres llocs esmentats a la Bíblia relacionats amb Saulo de Tars, qui després es va convertir en l'apòstol San Pau. Aquí no es veuen vels, els carrers són mes estretes, les cases tenen bonics patis interiors i els nens juguen a plaer pel carrer. Es veuen creus als portals de les cases, verges il·luminades amb veles, i esqueles de difunts a les parets com a Ghana. És una zona tranquil·la, completament diferent de la resta del barri antic. En una terrassa enfront d'unes ruïnes romanes prenent una taronjada i un gelat (170 SL) passem la nostra ultima nit a Damasc.

 Hotel Al-Diwan. 40$ hab. doble amb bany complet. Entre la nevera (que coixeja), el sofà, una taula rodona de 80cm i la tauleta de nit, no queda gairebé espai per a moure's. Dubto que canviïn les sabanes cada dia i la moqueta podia estar mes neta. El bany és tan petit que quan et dutxes ho mulles tot, a més hi ha pels i pasta de dents incrustada de l'anterior hoste. En resum no han netejat el bany. Esmorçar típic sirià: formatge fresc, quesitos, olives i melmelada amb pa.  Hotel Ghazal. 24$ hab. doble amb bany complet, a/a, ventilador i aigua calenta. Net i tranquil. Venda de begudes i refrescs, (25 SL l'aigua i 20 SL granini). Esmorçar típic sirià inclòs en el preu, servit en un pati amb una bonica i relaxant font.
En el procés de canvi d'hotel trobem dos que feien molt bona pinta però que estaven complets.
 Hotel Al-Saada. 800 SL. Hab. doble amb dutxa i aire condicionat. Preciós pati interior, ambient relaxat.  Hotel Al-Rabie. Prohibit el consum d'alcohol. Al costat de recepció hi ha un enorme pati interior habilitat com a menjador. Sembla molt net.

 Umayyad Palace Rest. 350/600 SL, menjar/sopar, afegir 10% iva i begudes. Bufet lliure amb menjar correcte i molt variat, sobretot en els primers plats i postres. El sopar inclou dervissos dansaires i músics. No serveixen alcohol, ni accepten targetes de crèdit, però si accepten euros o dòlars.  Al-Masri Rest. Un lloc barat de menjar egipci a pocs metres de l'estació de tren de Hejaz. Els cambrers van tots uniformats i el servei és ràpid i correcte. Demanem "ogra with rice" i "kapsa with meat". Deliciosos els dos, no deixem ni un gra d'arròs al plat. A més amanida de cogombre i raves en vinagre, dos taronjades i dos tes, 420 SL.

  Palmyra Damasc, 3h, 150 SL, Companyía Marwa. Còmode, net, aire condicionat, reparteixen gots i aigua.    El millor mitjà de transport és el taxi, molt barat i equipat amb comptador.    Damasc Amman, 5h, 350 SL, Companyia Challenge. Còmode, net, aire condicionat, caramels, galetes i suc, gots de plàstic i aigua gratuita. Personal atent i molt amable.