EUROPA 2009

Quan arribem a l'aeroport de Bucarest plou una mica. Després de sortejar a tres o quatre taxistes, comprem un bitllet de tren fins a la Gare du Nord (6 lei), en una petita oficina en la planta baixa de la terminal d'arribades. Un autobús llançadora ens duu fins a l'estació. El tren és bastant modern, però les vies no estan a l'alçada, i el trajecte, de tot just 20 km, es fa llarg i lent.
La Gare du Nord tot mjust té una desena de vies. El 80% de l'estació està poblada per bars i similars. Canviem moneda i comprem el bitllet per a Sofia. Set parades de metro (bitllet 2,5 lei) ens acosten a Piata Unirii, a dos passos del centre històric i a cinc del Parlament.

El centre de Bucarest s'organitza al voltant de la Plaça Unirii, una de les més grans de la ciutat. Cotxes, botigues, cafeteries, enormes edificis d'habitatges, autobusos, i cartells lluminosos i publicitaris ho envaeixen tot. Envoltant un petit parc al centre, en el seu costat sud es troba l'estació de metro; al nord Hanul Lui Manuc, una antiga posada construïda en 1808 per un comerciant armeni a l'estil dels antics carabassars, que actualment està en restauració; a l'est el Unirea Shopping Center, el primer centre comercial modern de la ciutat; i a l'oest el Bulevard Unirii, una bonica avinguda arborada que duu fins al faraònic Palau del Parlament.

Després de reposar una estona, passejem pel centre històric fins a l'hora de sopar. Aquesta zona va ser anys enrere un districte de cases burgeses i carrers comercials, amb l'encant dels quals va acabar el comunisme. Quan nosaltres la visitem, tota la zona es troba aixecada i en obres, el que unit a l'estat decrepit d'alguns dels seus edificis fa pensar en Beirut després d'un bombardeig israelià. Aquí es troba l'església més antiga de la ciutat, Old Princely Court Church, construïda en 1546-49 durant el regnat de Mircea Ciobanul. és una bonica i petita església ortodoxa carregada d'icones embolicades en marcs daurats i platejats, i amb uns magnífics frescos sobre l'entrada i l'altar, aquests últims originals del segle XVI. La seva fantastics porta esculpida en pedra va ser afegida al 1715.

El carrer mes ampla i artèria principal del centre històric és Lipscani Street, fundada per Vlad Tepes (el famós Conde Drácula). Durant l'Edat Mitjana va ser el centre comercial de la ciutat, que s'organitzava al voltant de la cort del príncep. Aquí es podien trobar joies, barrets, sabates, cuirs, i fins i tot muntures per a cavalls. Actualment el barri s'està revitalitzant, restaurant algunes cases, i fent pera als vianants molts carrers. A causa de això passegem entre passos de fusta, i carrers aixecats i plens de pols. Malgrat tot, cafès, restaurants, pubs i multitud de botigues de moda estan obertas. Quan acabin les obres, serà de segur, un lloc magnífic per on passejar, sobretot a l'estiu.
Al 1692 Constantino Brancoveanu, príncep de Valaquia entre 1689 i 1714, obre la calea Victoriei per poder anar directament des de la seva residència al palau de Mogosoaia. Actualment és la avinguda mes gran del centre de Bucarest, està repleta de grans edificis i monuments, l'Ateneu, la Llibreria Universitària, museus nacionals d'Art i Història, el Cercle Militar, l'antic restaurant Capsa...

Al mateix carrer Victorei, a pocs passos devant del Romanian National Bank, es troben les Galeries VilaCrosse, construïdes en 1891. Diversos carrers han estat coberts sota un gran sostre de vidre, permetent a bars i restaurants tenir una terrassa en qualsevol temporada. Recorda una mica a les galeries parisenques, però decorat amb motius egipcis. L'oferta en restauració és àmplia, i l'ambient agradable.
Per a sopar la primera nit escollim un clàssic a Bucarest, el Caru cu Bere, molt freqüentat per romanesos. Al costat d'ell es troba una discreta i bonica església, construïda en 1724, que es diu Stavropoleus church. Va ser fundada per un monjo grec anomenat Ionachie, atenent la demanda dels nombrosos negociants grecs de Bucarest que no tenien un lloc de culte.

Des del Bulevardul Unirii, una àmplia avinguda de 4 km de longitud, adornada amb arbres a banda i banda i fonts d'aigua en el centre, que pretén ser una còpia dels Camps Elisis de París; es veu a la part alta d'un petit pujol la Romanian Patriarcal Cathedral, l'epicentre de la fe ortodoxa romanesa. és diumenge, i és tanta la gent que assisteix a l'ofici, que ens és impossible accedir a l'interior. Molts han de seguir-lo des de fora, i escoltar-lo pels altaveus instal•lats en el pati d'entrada. L'església està dedicada als sants emperadors Elena i Constantí, i va ser construïda entre 1656 i 1658 per Constantin Serban Basarab, un burgès de Valachia. Les parets exteriors estan decorades amb frescos, que crec van ser pintats per Dimitrie Belizare en 1923.

Una mica mes endavant, a pocs metres de la Piata Constitutiei ens aturem en el Monestir Antim, original de 1715, on hi ha tanta gent o mes que a l'anterior. és un dels pocs edificis que queden al barri de l'època anterior a la dictadura. Antim Ivireanul va ser un religiós georgià del segle XVII, artista, pintor, cal•lígraf i escultor. Es diu que ell mateix va ajudar a construir l'església, i es va encarregar de les decoracions i de la porta d'entrada.

Sobre les 12:00 arribem al Parlament. Nomes pot visitar-se mitjançant visites guiades (15 lei, càmera 30 lei). En anglès cada 1/2h i duren 45 minuts. Ens assignen un tour per a una hora mes tard. Mentre esperem visitem la botiga de souvenirs.

El 4 de març de 1977 un terratrèmol d'intensitat 7.5 en l'escala Richter va sacsejar Bucarest durant gairebé un minut, matant a 1.500 persones. El barri vell, un dels barris més pintorescs de la ciutat, que li va donar l'alies de París del Danubi durant els anys 30, va quedar seriosament danyat. Amb l'excusa dels considerables danys que van sofrir els edificis, Ceausescu va decretar que ja no eren viables, i els va destruir. El centre de la ciutat va quedar buit. Tot va ser esfondrat, incloent-hi dotze esglésies, tres monestirs i dues sinagogues. En el seu lloc es va construir el Centre Cívic, una de les majors atrocitats arquitectòniques de l'època, destinat a ser el centre del comandament comunista.

El símbol d'aquest poder comunista va ser la Casa Poporului (el parlament), dissenyada per a albergar tots els òrgans del Partit Comunista. Es tracta del segon edifici mes gran del món després del Pentàgon. Les seves dimensions són impressionants: 350,000 m² construïts sobre una planta de 270 x 240 mts, 86 mts d'alçada i 92 mts sota terra. Les seves 12 plantes alberguen 1.100 habitacions distribuïdes entre oficines (440), sales de conferències i recepcions. En la seva construcció van intervenir 700 arquitectes i gairebé 20.000 treballadors en tres torns durant cinc anys, usant un milió de metres cúbics de marbre rosa de Transilvània, 3.500 tones de cristall, i 700 mil d'acer. En el seu interior segueixen les excentricitats: 480 llums aranya, la més gran de 5 tones de pes; 200.000 m² de catifes, i cortines de seda de 18 metres que pesen dues tones. El manteniment de tan descomunal extravagància costa la broma de 300.000€ mensuals. Actualment el 75% de l'edifici es troba en ús, acull la Càmera de Diputats, el Senat i el Museu d'Art Contemporani. Unes 4.000 persones treballen aquí cada dia, i les seves sales es lloguen per a conferències, noces o esdeveniments diversos.

Al sortir passem per davant de Mihai Monastery, un dels edificis mes vells de la ciutat. Va ser construït per Miguel el Valent, príncep de Valaquia, sobre les ruïnes d'una vella església al 1594. Envoltat originalment per un mur i diverses cases, amb els anys el complex ha estat usat com residència real, hospital militar i escola de medicina. En 1985 a causa del procés d'urbanització imposat per Ceaucescu, l'església va ser desplaçada 289 mts cap a l'est, la resta va ser demolit. Creuem el riu i ens anem directament a menjar a Anna Rustic Rest. Com ahir, entre 14:30 i 18:00 plou de manera intermitent per a acabar sortint un sol de luxe.

Havent dinat ens apropem al Museu del Camperol Romanès però per 10 minuts no ens deixen passar. Tanca a les 18:00 però no permeten el pas a partir de les 17:00. Diuen que és un museu complet i apassionant, lluny dels típics museus plens de pols i grisos de l'Europa de l'Est. El seu interior alberga dos de les famoses esglésies de fusta de Maramures, a més del curiós Museu d'Iconografia Comunista. La botiga del museu, en la part posterior, és un lloc ideal per a comprar souvenirs.

Arribem a l'estació amb mitja hora d'antelació. El tren procedent de Moscu, i amb destinació final desconeguda, ja està esperant-nos. Tren 383, vagó 471, lliteres 42-46 per a nosaltres sols. Tres lliteres, la de dalt no la usem mes que per a deixar l'equipatge. Compartiment típic: penjadors, armariet amb mirall, i pica rentamans convertible en taula. A les 21:30, molt abans d'arribar a la frontera, la policia romanesa realitza el control de passaports. Una hora mes tarda, a les 22:30, el servei roaming de Vodafone ens dóna la benvinguda amb un sms i ens avisa que entrem a Bulgària. La nit transcorre mes o menys tranquil•la.  Bucarest 20:04 Sofia 06:00

L'hotel Hanul Lui Manuc,l'única opció de allotjament que dúiem preparada, està tancat per reformes. Farts de donar voltes i no trobar res, acabem en un hotel car, però molt cèntric.  Hotel Horoscop. 120€ habitación doble, molt gran, amb tauleta de cafe, escriptori, dues butaques, i un lavabo impecable amb barnús. Esmorçar inclòs. Davant de la parada de metro de Pza. Unirii.

Com sempre apostem pel menjar local, i penso que vam encertar de ple. Caru cu bere (Carro de cervesa). Stavropoleos, 3. Obert en 1879, és un dels pocs edificis neo gòtics de Bucarest. La sala principal té una alçada de sostre impressionant, i tot l'interior està decorat amb pintures murals, treballs de fusta i vitralls. La cuina és excel•lent, i els preus justs (encara que una mica alts per a Bucarest). Hi ha música en directe, balls tradicionals i, per descomptat, bona cervesa. Sopar per a dues persones 65 lei. Anna Rustic Restaurant. A les Galerias VilaCrosse. Curosament decorat a l'estil tradicional. La cervesa de barril és estupenda. Dues persones 60 lei.

 La principal estació de tren de Bucarest es la Gare de Nord. La majoria dels trens que passen per Bucarest, tenen aquí el seu origen o destinació. A l'estació hi ha oficines de canvi de moneda, i es poden comprar bitllets de tren tant domèstics com internacionals. Consultar horaris en Căile Ferate Române.    El metro de Bucarest está gestionat prr Metrorex. Té 71km de llarg i compte amb 52 estacions. és un sistema de transport barat, ràpid i eficaç. Els trens tenen una alta freqüència de passada, i és modern i espaiós. A les estacions no és facil orientar-se, ja que són molt grans i estan poc senyalitzades.    El aeroport Henri Coandă International (OTP) es troba a 20km del centre. Un servei directe de trens ho uneix a la Gare de Nord. L'estació es troba a 900 mts de l'aeroport. Un servei d'autobusos connecta l'estació amb les terminals de sortides i arribades, i els bitllets són valits tant per al tren com per a l'autobús llançadora. (6 lei)

Enllaços d'interes: Bucharest Historical Monuments Map, Romanian National Tourist Office, Bucharest Interactive Map