IRAN

Fahraj va ser un important punt de parada a la ruta comercial que unia Yazd i Kerman. Davant del nostre hotel, el Farvardinn Desert Inn, hi ha una cisterna d'aigua, refrigerada per dues torres de vent; i un antic castell en estat de ruïna, en el seu interior cal vigilar on es trepitja, però encara queda un camí hàbil per accedir al terrat i gaudir d'unes bones vistes. Ja al cotxe, ens acostem a Masjed-e Jameh, coneguda per ser la primera mesquita construïda a Iran. Es troba al bonic barri antic de cases de tova. Des de fora es veu l'alt minaret, i el seu pati amb dos iwans edificats sobre 12 enormes pilars. Ens ho perdem perquè està tancada i no hi ha ningú disposat a obrir-la.
La veritat és que és una pena no haver-li dedicat més temps a aquest bonic poble. Una opció és passar un parell de nits aquí, i deixar que des de l'hotel t’organitzen les excursions als voltants, i visitar el poble en les estones lliures.

Mig penjant al vessant d'una assolellada muntanya, amb vistes a una fèrtil vall als seus peus, es troba Kharanaq, un poble de tova, completament abandonat i en estat de ruïna, que es creu pot tenir uns 1.000 anys d'antiguitat. L'únic element nou o restaurat és el minaret de la mesquita. Es pot passejar per ell, i fins i tot accedir a l'interior de les cases i moltes de les teulades. Però cal anar amb compte, alguns dels carrerons s'han ensorrat, i algunes parets i teulades presenten esquerdes. A l'entrada del poble hi ha el Caravanserrall Shahzadeh (10.000 IRR 0,25€), construït sota les ordres de Mohammad Vali Mriza. Ha estat completament restaurat, recuperant a bon segur tot el seu antic esplendor. El porta una família molt simpàtica que ens deixa moure amb tota llibertat pel seu interior i fins i tot pujar al terrat. Segurament es pot passar aquí la nit, però no se quan costa.

Enmig del no-res, penjant d'un penya-segat enmig del tòrrid desert iranià es troba Chack Chack, el santuari més sagrat del zoroastrisme en aquest país. Segons la llegenda, aquest és el lloc on Nikbanou, segona filla de l'últim governant persa preislàmic, Yazdegerd III de l'imperi sassànida, va ser acorralada per l'exèrcit invasor àrab l'any 640. Tement ser capturada, va resar a Ahura Mazda perquè la protegís de seus enemics. En resposta a les seves pregàries la muntanya es va obrir i la va protegir dels invasors. El temple (30.000 IRR, 0,75€) és una petita gruta a la qual s'accedeix per dues grans portes de bronze. El terra és de marbre, i les parets estan enfosquides a causa de la flama permanentment encesa que hi ha al seu interior. Un petit altar i algunes fotos completen l'escena. Passem una bona estona parlant i fent-nos fotos amb alguns pelegrins que ens trobem allà.

Meybod és una antiga ciutat fundeu en l'era pre-islàmica. Va ser capital d'Iran durant el període Mozaffarid, i alberga un castell de l'època sassànida, que és dels més antics del país. Narin Castel (100.000 IRR, 2,50€) va ser construït en tova sobre el cim d'un petit turó, amb vistes sobre la ciutat. Malgrat el seu ruïnós estat actual, és fàcil fer-se una idea de la seva magnitud admirant els murs de 40 mts d'alçada que encara queden en peu.

Després fem una parada ràpida a l'antiga Pigeon House, casa de coloms, un edifici circular amb capacitat per a 4.000 nius, que s'usava per recollir els seus excrements i utilitzar com a adob. Ho veiem només des de fora.

La nostra última parada és a Zein-o-Din Caravanserai, on passarem la nit, un caravanserrall del segle XVI ubicat a l'antiga Ruta de la Seda, la principal ruta comercial entre Europa i Àsia. Es tracta d'una estructura de dos pisos, de planta quadrada amb torres circulars a les cantonades, que envolten al seu interior un pati i un petit estany amb una font. Al voltant d'aquest pati hi ha les habitacions, el menjador, la cuina, i els banys i dutxes. Tot això restaurat amb el seu aspecte original i les comoditats actuals.
Hi ha dos tipus d'allotjament: habitació triple amb terrassa al pati (30€ per persona), i l'elegant dormitori, on espesses cortines separen amplis espais amb dos llits. Bany i dutxa, impol·luts, són sempre compartits. El preu inclou bufet lliure de sopar i esmorzar. No hi ha wifi. Des del terrat hi ha unes magnífiques vistes de la posta de sol sobre les muntanyes.

Tant el sopar com l'esmorzar de demà són bufet lliure, bo i esplèndid, i inclou totes les begudes permeses,  a mes de te i cafè. El sopar d'avui inclou pollastre, arròs, albergínies, fritada, sopa de llenties, adobats, amanida, síndria, te i cafè. Després del sopar hi ha un espectacle de dansa de bastons, que sembla pakistanès, per un preu simbòlic de 10.000 IRR cadascun

La nostra impressió de Morteza. 150€ dos dies. No és tan car com sembla, hem fet més de 800 km amb ell, visitant gairebé tot des de Shiraz a Yazd, en un cotxe privat, ample i còmode. Quant a les seves aptituds, no ho recomano a ningú, és un irresponsable absolut, com a guia i com a conductor. Sincerament, no entenc com ho pot recomanar Lonely Planet, suposo que abans no era així o que nosaltres hem tingut mala sort.

• No hi havia reservat cap de les dues nits d'hotel que havíem acordat per email, de fet després d'una dotzena d'emails, la primera vegada que ens vam veure no tenia ni idea del recorregut que volíem fer. Va haver de reservar sobre la marxa. El caravanserrall de Zein-o-din estava ple, i ens va dir que "desafortunadament no podríem dormir en ell". Desprès d'una bronca del copó, i de molt males maneres per part meva, va aconseguir un buit la segona nit que ens va obligar a canviar part de la ruta.
• Bé, en realitat no hi ha ruta amb Morteza. Ell mai concreta res, només divaga. Té les seves idees, que intenta vendre't de manera vaga, i cal estar batallant contínuament perquè et porti a on tu vols. No pots deixar les decisions a les seves mans, o mai sabràs ni el que veus, ni on vas, ni perquè. Al final, decideixo posar-me impertinent i donar ordres, en lloc de fer preguntes o suggeriments, i tot funciona molt millor.
• Quant a la seva faceta de conductor, és incapaç de tenir dos minuts seguits les mans al volant. Fa i rep trucades cada cinc minuts, menja, beu, pela taronges, i es treu les restes de menjar d'entre les dents amb una targeta de visita, tot això mentre circula pel carril esquerre de l'autopista. La velocitat mitjana oscil·la entre 120 i 140 km/h, quan el veig que esta circulant a 160 km/h li fumo una bronca descomunal i es calma per a la resta del camí.