11:00 Des de Ras Al-Haddad ens costa una mica, però finalment trobem la nova carretera de dos carrils a Muscat, molt similar a la que vam fer servir per anar a Nizwa. Gran part transcorre paral·lela al mar i es gaudeix d'unes vistes magnífiques.

Parem a Qalhat per comprar algunes cosetes per fer un picnic al wadi. És un dels pobles més petits on hem estat, els carrers són estrets, sense asfaltar i plen de cabres, això quan no s'ha de circular per la llera seca del wadi. Res a veure amb el seu gloriós passat. Qalhat, ciutat de la qual parlen Marco Polo i Ibn Battuta, va ser la segona ciutat del Regne d'Ormuz, i un important punt de parada a l'extensa xarxa de comerç de l'Oceà Índic. Tenia uns 240.000 metres quadrats de cases i botigues envoltades de muralles, però el 1.350 va patir greus danys a causa d'un fort terratrèmol i va entrar en decadència, deixant pas a Muscat com a nou centre de comerç.

A les seves ruïnes es van trobar objectes de Pèrsia, la Xina i Europa, i va ser declarada Patrimoni cultural de la humanitat el 4 de juliol de 1.988. De l'antiga ciutat, situada a la riba oriental del wadi Hilmi, es conserven molt poques coses, la principal el Mausoleu de Bibi Maryam (que no som capaços de trobar).

Próxima parada Tiwi, un bonic i tranquil poble de pescadors des de on accedir a Wadi Shab. Aparquem el cotxe al marge esquerre, i una barca ens creua a l'altra riba (200 baizes pp i trajecte) que és l'únic marge pel qual es pot caminar. El wadi està situat en un estret canó de tot just 150 metres d'amplada i uns dos quilòmetres de llarg. Gran part del camí transcorre sobre un falaj. Hi ha multitud de palmeres i petites piscines d'aigua cristallina, color verd maragda, envoltades d'espectaculars roques. Cada corba deixa entrar la llum de diferent manera, i el seu reflex a l'aigua i a les parets del canó fan del passeig una experiència memorable

Es triga una hora en recorre a peu. En les zones de major dificultat s'ha posat una mica de ciment per facilitar el pas, que sense senyalitzar no sempre és fàcil de seguir, ja que moltes vegades transcorre entre marges de roques de diferents formes i mides. El wadi finalitza en un parell de piscines naturals aptes per nedar. La segona enllaça amb una cova a l'interior de la qual hi ha una bonica cascada. Sigueu conscients que no totes les piscines són per banyar-se, ja que l'aigua de font és part essencial dels recursos de les petites aldees que envolten el wadi, amagades entre palmerars i petites terrasses de cultiu.

En definitiva, encara que algunes parts van ser danyades per el cicló Gonu que el 2007 va arrasar Oman, és encara un dels wadis més enlluernadors del país. La quantitat de gent fent pícnic, banyant-se o passant el dia ho testifica. Visita obligada.