Altres viatges   |   Utilitats
Inici     Contacte     Espanyol
Capçalera

INDONESIA

Viaje des de Gili Air a Labuan Bajo

En el moment d'abandonar Gili Air amb destinació Flores sorgeix el dilema, desplaçament per terra en transport públic o per mar amb Perama Tour. Per terra surt cada dia, triga unes 30h i costa 400.000 IDR cadascun, per mar surt dues vegades per setmana, tres dies de viatge i costa 2.600.000 IDR (inclou parades en diverses illes i la visita als dragons de Komodo). El ferri a priori sembla una estafada per a turistes i més era 6,5 vegades més car (encara que després vam conèixer gent que ens va parlar meravelles d'ell), així que optem per transport terrestre, i la diferència (2.200.000 IDR) ho gastem en sis immersions a Komodo NP.
Puerto de Gili AirDecimoseptimo día 08:30 Ferri des Gili Air fins Pemenang, a l'illa de Lombok. 09:00 Des del port a l'estació d'autobusos hi ha uns 500 mts seguint la carretera principal, no cal agafar cap transport. Esperem a la resta de passatgers i sortim cap a Mataram. 09:30 Gran part del trajecte és per carretera de muntanya, envoltats de micos i densa vegetació. Anem deixant gent en diferents punts de l'illa, en funció de la destinació i la companyia amb qui prossegueixin el viatge. La majoria d'ells van a Bali. Minibus desde Pemenang a Mataram, isla de Lombok12:30 Arribem a l'estació d'autobusos de Mataram, on agafarem un autobús més gran per travessar Lombok i Sumbawa. Un autocar còmode i modern, ens va dir qui ens va vendre el bitllet. No li vam creure, però esperàvem alguna cosa millor. Els seients reclinables estan trencats, la distància entre ells no és homogènia i en alguns casos és extremadament curta, no cal dir que l'aire condicionat no funciona, la porta del lavabo no s'obre, i a més durant el trajecte va fent parades que omplen el passadís i els seients buits de tot tipus de mercaderia, queviures inclosos encara que no animals.
Mercado de Mataram, Lombok Mercado de Mataram, Lombok Mercado de Mataram, Lombok Mercado de Mataram, Lombok Mercado de Mataram, Lombok
Restaurante de la estacion de Mataram Passegem una mica pel mercat que hi ha davant de l'estació i recarreguem la targeta del mòbil. En la mateixa estació hi ha un restaurant on mengem de conya per 35.000 IDR. 15:30 Sortim amb mitja hora de retard. El paisatge de palmeres i arrossars és semblant al de Bali. 18:30 Arribem al port de Labuhan Lombok, a l'altre costat de l'illa. 19:15 El bus puja al ferri. En coberta venen menjar i els lavabos s’oloren de una hora lluny. 20:15 Port de Pelabuhan Pototano a Sumbawa. Una altra vegada al bus. A totes les parades programades del camí puja i baixa gent, però es pot dormir força bé dins la cutrería del bus de Wanne Tours. Des de Mataram som els únics estrangers.
23:00 Parada per sopar inclosa en el preu. Decimoctavo día 04:45 Arribem a Bima. A l'estació hi ha una petita paradeta on prendre un te i comprar algunes galetes. El lavabo sembla la gàbia dels tigres. Canviem a un autobús més petit, d'unes vint places. Després donar alguna volta pels foscos carrers del poble buscant més passatgers sortim cap al port de Sape.
Ferry Sape - Labuan Bajo 06:30 Ens donen el billet per al ferri a Labuan Bajo i ens diuen que sortirà a les 09:00. Esmorzem al port per 25 IDR. No sembla que en aquest poble hi hagi molt més que fer a part d'agafar un ferri. 08:30 Sorprenentment sortim mitja hora abans. Els accessos per a passatgers estan taponats per vehicles i no podem pujar, així que ens habiliten un accés lateral saltant per una finestra. Durant el viatge intentem dormir entre el so de cançons karaoke a tot drap. Els lavabos estan nets i a coberta venen sopes, arròs i fideus per 10.000 IDR, i alguns snacks i refrescos. 16:30 Per fi arribem a Labuan Bajo. El port es troba a nomes cinc minuts caminant dels primers hotels.
Labuan Bajo desde el Ferry
He llegit autèntiques atrocitats en fòrums i pàgines web sobre aquest viatge, i encara que les comoditats no són ni les pagades ni les esperades, no haurien de sorprendre a ningú que hagi viatjat ja en transports públics d'Àfrica o Àsia. Es fa dur el canvi continu de mitjà de transport, però les carreteres estan en bon estat, i hi ha un seient per viatger (un luxe del que no he gaudit en molts països, atapeït com una sardina durant hores sense poder moure les cames). Potser la part més dura és la durada del viatge, trenta hores no és cap broma, però esta a l'abast de qualsevol que vulgui estalviar-se uns diners.