IRAN

Iran és un dels bressols de la nostra civilització, una de les cultures més antigues del món, l'era de glorioses conquestes realitzades per grans potències comença amb l'imperi persa. És una civilització famosa per la seva artesania i arquitectura, les seves rajoles, les seves catifes, i la seva literatura. És una destinació propera, de vols i estada barata, i tothom que hi ha estat explica meravelles.

Vam estar dues setmanes a l'Iran al setembre de 2014, visitant el centre cultural del país de sud a nord: Shiraz, Isfahan, Na'in, Yazd, Kashan, Qom i Teheran. A causa de la manca de temps, no vam viatjar al nord del país, ni vam passar uns dies al desert.

Sovint, quan parlem sobre els nostres plans de viatge, sorgeix la mateixa pregunta entre familiars i amics "No és perillós aquest lloc?", I Iran no va ser l'excepció, més aviat tot el contrari. Des de la revolució islàmica de 1979, i amb l'ajuda de George W. Bush, que el va incloure en el seu "Eix del Mal", Iran s'ha guanyat una reputació de suport al terrorisme, de terra de aiatol·làs fanàtics, on les dones es veuen obligades a ocultar-se sota el xador, per no parlar de la cobertura sense fi dels mitjans de comunicació sobre el seu programa (nuclear) d'enriquiment d'urani. Ni per un minut vam creure que seria un país perillós, sinó no haguéssim anat, i va resultar ser un dels llocs més segurs que hem visitat.

Sense adonar-nos, sense pretendre-ho de vegades, estem influenciats per la nostra dieta diària en mitjans de comunicació occidentals. Un amic em va dir que "Era immoral viatjar a Iran perquè allà s'aplica la pena de mort", "Per què viatges als Estats Units llavors?", "No és el mateix, allí la sentència es dicta seguint un codi civil, no un sistema religiós ", és cert, però segurament el mort això li és igual. A més, seguint aquest criteri, sense dobles vares de mesurar, ja podeu oblidar-vos de viatjar a algunes de les destinacions més turístiques del món: Malàisia, Indonèsia, Índia, Xina, Tailàndia, Egipte o el Japó, són només alguns dels països on el codi penal preveu la pena capital, i encara l'aplica.

D'altra banda, no us equivoqueu, el nostre entusiasme per un país no vol dir, en absolut, que recolzem règims brutals i opressors, l'abús de poder, la manca de respecte pels drets humans, o la corrupció institucionalitzada. A l'Iran la democràcia es converteix en una farsa, des de el moment en que els candidats són seleccionats per un cercle tancat, que controla el país.

Però s'ha de fer una diferència entre la cultura i la increïble gent d'Iran, i el seu règim. Viatjant de forma independent, la majoria dels teus diners es queda en mans de la classe mitjana, que es mereix quelcom millor que el que li passa actualment. No tingueu por de dir "Si" quan s'aturin a parlar amb vosaltres, o quan us convidin a prendre te en algun parc, o a menjar a casa seva, en el nostre cas sempre va ser amb les mes sinceres intencions, i ens van fer sentir realment benvinguts .

En pocs països, com a Iran, hi ha una diferència tan gran entre la imatge que es té d'ell i la realitat. És per això que hi ha dos dites que, crec jo, s'adapten com l'anell al dit, a un país complex i ple de recels com és Iran: "Mas viatjar i menys llegir el diari" i "Si tens prejudicis sobre un país, llavors viatja a ell ". No us ho perdeu, de debò, no us defraudarà.