ETIOPIA

Dahab es troba al sud-est de la Península del Sinai, lloc on transcorre l’Èxode bíblic de 40 anys de Moisés vagant pel desert amb el poble d’Israel, on va rebre els Deu Manaments, i lloc on se li van obrir les aigües del Mar Roig. El seu nom, “Or” en llenguatge beduí, esta dedicat a la sorra de la badia de Ghazala, una de les dues badies que formen Dahab. El-Qura és la segona i molt mes gran. La combinació de sorra fina, la seva magnifica aigua blava cristal·lina, i el seu exuberant passeig de palmeres, fan de Dahab el lloc preferit dels windsurfers, i per la seva ubicació lloc ideal per a moure’s pel Sinai.

Blue Hole. És el mes famós i mes bonic centre de busseig del Sinai, també conegut com “El canó”, es troba a uns 10 km de Dahab, i és accessible en 15 minuts per una carretera que transcorre per la platja. Pren el seu nom de la seva claríssima aigua blava, que té directament a la vora una profunditat de 80 metres. No és fàcil arribar fins a allà però definitivament mereix la pena. El profund “forat blau” descansa sota unes terrasses de coral poc profundes on abunden dotzenes d’espècies de peixos, anguiles i altres meravelles marines. És millor de totes maneres no deixar que la bellesa marina t’arrossegui massa al fons, mes d’un s’ha aventurat mes del compte i no ha tornat mai a causa de la narcosis nitrogena. Cursos d’iniciació al bussejo per 24$ per dues hores de teòrica i mitja d’immersió. Per a fer snorkel millor llogar les aletes , ulleres i tub en Dahab.
Blue Desert. Són uns 15 km cuadrats a l’oest del monestir de Sta Catherine, camí de Dahab. Al 1980, l’artista belga Jean Verame armat amb 10 tones de pintura color blau-ONU, el color de la pau, va pintar sis quilòmetres de roques, algunes de les quals fan mes de nou metres, amb la idea de representar la fi de la guerra entre Israel i Egipte.

Colorado Canyon. Milions d’anys endarrere el Sinai estava cobert pel mar, i al retirar-se va deixa un bonic llegat de rares formacions rocoses i un canó de grandària vertiginosa, prop de la ciutat de Nuweiba. Les parets del canó que poden arribar fins als sis pisos d’altura, adquireixen un intrigant to vermellós degut a l’erosió que va produir l’aigua sobre la roca calcària i gres de la zona. El canó de tan sols 700 mts de longitud mereix una curta excursió a 45º sota el abrasador sol del desert.

Mont Sinai. També conegut com Jebel Musa, Gebel Mousa, Bosc de Moises o Muntanya de Moises, no és ni el mes alt, ni el mes bonic, ni el mes esglaiador pic del paisatge lunar que forma el sud de la península del Sinai. Però té una considerable importància per a les dues religions monoteistes mes populars del planeta. Per als cristians, és la muntanya des de la qual Déu va parlar a Moises i li va lliura els Deu Manaments; i per als musulmans és sagrada per ser el lloc des d’on Borag, el cavall de Mahoma, va ascendir al cel. Dos camins duen al cim (2285 mts), 3750 graons de pedra col·locats pels monjos del Monestir de Sta. Catherina, i una pista de terra pel costat oposat, practicable el 80% en camell. Tres hores de pujada pel camí, i una mica menys de dos de baixada per les escales. Endur-vos abundant aigua, i roba d’abric si aneu a veure l’alba; hi ha lloguer de mantes en el cim.

Protectorat de Sta. Catherina. És un àrea biològica de gran interès i inclou les mes altes muntanyes d’Egipte. Aquest ecosistema de gran altura conté una sorprenent diversitat d’espècies salvatges, algunes úniques en el món.

Monastir de Sta Catherina. Construït al voltant del lloc on es creu que Déu es va dirigir a Moisés en forma d’arbust “en flames”, als peus de la forest Sinai, és lloc de peregrinació religiosa des de fa 1500 anys. Conté una llibreria de manuscrits i icones antigues únicament superada per la del Vaticà, així com una capella del segle VI en el lloc exacte on va cremar l’arbust. El primer pelegrí va ser el monjo grec Silvanos en 378. Un any mes tard, l’emperadriu Sta. Helena ordena construir una torre per a defensar al creixent grup de monjos que creuen haver descobert l’arbust “sagrat”. Entre 527 i 565 es realitzen obres de fortificació i ampliació del recinte ordenades per l’emperador Justiniano. Les principals estructures van ser aixecades per l’arquitecte Etienne Ailisios, el qual va ser executat quan l’emperador es va assabentar que el monestir no s’estava construint al cim de la muntany.

(*) Font de dades: Sinai Egypt's Beauty