El tètanus és una malaltia aguda (algunes vegades mortal) del sistema nerviós central, causada per una toxina que entra al cos a través d’una ferida oberta. El bacteri del tètanus viu a la terra i el fem, però tam- bé pot trobar-se a l’intestí humà i a altres llocs. Vacuna combinada amb la diftèria. Durada aproximada de la protecció: 10 anys.

Va ser una malaltia comuna en els nens durant la dècada dels 30. És una malaltia bacteriana aguda capaç d’infectar gola i pell. És poc freqüent fins i tot en països en vies de desenvolupament gràcies a la vacuna contra aquesta malaltia. El bacteri diftèria pot entrar al cos a través del nas i la boca, o un tall a la pell. Vacuna combinada amb el tètanus. Durada aproximada de la protecció: 10 anys.

És altament contagiosa i és transmesa a través de la sang, begudes o objectes que hagin estat en contacte amb utensilis infectats. Si viatges com motxiller i no t’importa menjar en restaurants barats, és fàcil que la agafis (en un percentatge de 1/300 al mes). No és perillós, però estaràs malalt durant unes setmanes.
La vacuna és altament tolerada, fins i tot en dones embarassades, i en combinació amb altres vacunes. S'administra en tres dosi: inicial, després d'un mes i als sis mesos, encara que és suficient per a viatjar amb les dues primeres. Durada aproximada de la protecció: 15 - 20 anys. Zones de risc.

La vacuna pot administrar-se via oral (VIVATIF) o via intravenosa. Infecció intestinal produïda per aigua o aliments contaminats que requereix immediata atenció medica. Provoca mals de cap i al cos, febres de fins a 40º, vòmits, dolor intestinal, diarrees... Durada aproximada de la protecció: 3 anys.

Febre groga.
És una malaltia infecciosa aguda, de ràpida evolució, que es transmet per la picada de mosquits. Es carac- teritza per falla hepàtica, renal, miocardíaca i hemorràgies generalitzades amb una alta taxa de letalitat. Una vegada patida s’adquireix la immunitat per a tota la vida. La distribució és principalment en les zones tropicals de l’Àfrica Sub-Sahariana i Amèrica del Sud. Anualment es produeixen 200.000 casos al món, principalment a Àfrica.
Durada aproximada de la protecció: 10 anys. Zones de risc.

És una malaltia mortal causada per un virus que ataca al sistema nerviós. El virus esta present a la saliva de l’animal rabiós i es transmet a les persones per mossegada o bé al entrar en contacte amb alguna ferida oberta. Només els mamífers són afectats per la ràbia, ni aus, ni peixos, ni rèptils, ni amfibis ho són. En cas de mossegada, que no condeixi el pànic. Rentar la ferida extensa i vigorosament amb aigua i sabó abundant. Si és possible, i sempre que no suposo un nou risc de mossegada, atrapar a l’animal, i acudir immediatament al centre mèdic mes proper. Vacunació en tres dosi, inicial, una setmana després i un mes després de la primera.

Malaltia gairebé exclusiva de les àrees rurals asiàtiques, especialment els arrossars. És transmesa a l’home per la picada d’un mosquit de l’espècie Culex. Les femelles queden infectades al picar porcs o aus salvatges infectades. Menys del 2% dels mosquits es troben infectats en les zones endèmiques. El risc de contreure la malaltia ronda el 2/10.000 per setmana d’estada i augmenta amb la durada del viatge i l’estada en les zones rurals. El risc és mínim per a les persones que viuen gairebé exclusivament al mig urbà. Vacuna administrada en tres tandes, una per setmana, abans de sortir de viatge. La durada aproximada de la protecció es de 3 anys. Zones de risc.

És una afectació infecciosa de les meninges (que són les membranes de recobriment del cervell i de la medul·la espinal). Existeixen epidèmies recurrents a Àfrica Sub-Sahariana, Mongòlia, Vietnam, Amazonia Brasilera, Nord de la Índia i Nepal. Els símptomes són febre, mal de cap sever, rigidesa del clatell, conges- tió nasal, vòmits i malestar al mirar la llum. Es transmet per les secrecions nasals, saliva i aire contaminat d’esternuts o tos dels malalts afectats. La infecció es desenvolupa als 2 a 10 dies del contacte amb el malalt, apareixent els símptomes prèviament indicats i deu tractar-se abans de les 24-36 hores, en aquest període la malaltia pot ser fatal. La mortalitat en aquests casos arriba a 1 de cada 7 afectats, i amb el tractament adequat abans de les 24 hores pot veure’s reduïda un 10 %. La durada aproximada de la protecció es de 3 a 5 anys.

És una malaltia virica que afecta especialment a nens d'entre cinc i deu anys. La seva única forma de contagi és via oral. El virus entra al cos a l'ingerir aliments o beure aigua contaminanada amb femta. Després es multiplica a l'intestí, entra al reg sanguini, i pot envair certs tipus de cèl·lules nervioses, que pot danyar o destruir, afectant al sistema nerviós central. En la seva forma aguda causa inflamació en les neurones moto- res de la columna vertebral i del cervell i duu a la paràlisi, atròfia muscular i molt sovint deformitat. En el pitjor dels casos pot causar paràlisi permanent.   És una malaltia molt infecciosa, però que es combat amb la vacunació. La OMS va començar la seva campanya per a eradicar la poliomielitis al 1988. En aquell moment era endèmica a tot el món. Avui dia només queden unes petites parts de Africa i del Sud d'Àsia amb casos de polio. La OMS considera que al 2005 s'haurà eradicat de tot el món. Durada aproximada de la protecció: 10 anys.

El dengue és una malaltia viral transmesa pel mosquit Aedes principalment a les àrees tropicals i subtropi- cals. Aquests mosquits són mes actius durant el dia, normalment en areas urbanes, i durant i just desres de l'estació plujosa. Zones de risc.
Es caracteritza per un començament sobtat. La febre pot durar de tres a cinc dies, febre alta, dolors muscu- lars i articulars, mals de cap, nauseas, vomits i erupcions cutaneas. En qualsevol moment durant la fase febril poden aparèixer fenòmens hemorrágicos de poca intensitat. Les epidèmies tenen caràcter explosiu, però la taxa de letalitat és molt baixa, sempre que no aparegui el dengue hemorrágic. Es tracta normalment amb repòs i prenent líquids. Es poden utilitzar medicaments per a baixar la febre, tals com acetaminofén, però ha d'evitar-se la aspirina. No existeix vacuna, només ens queda la prevenció. Utilitzar repelentes per a insectes en pell i roba, i roman- dre en areas amb mosquiteras o aire condicionat.

L’aigua embotellada sol ser barata i fàcil de trobar. Utilitzar sempre aigua potable per a beure, preparar aliments, usos domès- tics i higiene personal, com per exemple rentar-se les dents. Es considera aigua potable:

Tingeu cura amb els gots, amb freqüència és més segur beure directament de l’ampolla o de la llauna. En cas de no disposar d’aigua potable, és més segura l’aigua calenta de l’aixeta a una temperatura que no es pugui resistir amb les mans que l’aigua freda. No afegir mai gel a les begudes, pot estar fet amb aigua de l’aixeta. Generalment són segures les begudes com el te, cafè o infusions calents, així com vi o cervesa.

Intentar dur en la mesura del possible una dieta equilibrada. Ous cuits, mongeta tendre, llentilles i fruits secs són bones fonts de proteïnes, fruita pelada per a les vitamines, arròs i pa com generadors de fibra, beure molta aigua fins i tot encara que no es tingui set...