UTILITATS

Durant un viatge la teva salut depèn de tres factors: la preparació prèvia (vacunes), la teva cura diària, i la teva capacitat de resposta davant de qualsevol eventualitat. En alguns països, encara que existeixen metges ben preparats, la falta d'equipaments i fins i tot medicines, aconsella dur la nostra pròpia farmaciola, vacunar-nos prèviament i dur, quan sigui necessari, un tractament contra la malària. Un occidental degudament preparat no passa d'una diarrea, a la majoria dels casos. A la secció de Serveis Consulars del Ministeri d'Afers Exteriors hi ha abundant informació sobre les condicions sanitàries de cada país, així com un llistat provincial dels Centres de Vacunació Internacional. "Sanitat respon" al telèfon 902 111 444 respon a qüestions sanitàries relacionades amb viatges a països als quals es necessiten mesures de prevenció addicionals (vacunes, malalties, amidades de precaució...)

Vacunacions mes frecuents
Tétanus	El tètanus és una malaltia aguda (algunes vegades mortal) del sistema nerviós central, causada per una toxina que entra al cos a través d’una ferida oberta. El bacteri del tètanus viu a la terra i el fem, però també pot trobar-se a l’intestí humà i a altres llocs. Vacuna combinada amb la diftèria. Durada aproximada de la protecció: 10 anys.
Difteria	Va ser una malaltia comuna en els nens durant la dècada dels 30. És una malaltia bacteriana aguda capaç d’infectar gola i pell. És poc freqüent fins i tot en països en vies de desenvolupament gràcies a la vacuna contra aquesta malaltia. El bacteri diftèria pot entrar al cos a través del nas i la boca, o un tall a la pell. Vacuna combinada amb el tètanus. Durada aproximada de la protecció: 10 anys.
Hepatitis A	És altament contagiosa i és transmesa a través de la sang, begudes o objectes que hagin estat en contacte amb utensilis infectats. Si viatges com motxiller i no t’importa menjar en restaurants barats, és fàcil que la agafis (en un percentatge de 1/300 al mes). No és perillós, però estaràs malalt durant unes setmanes. La vacuna és altament tolerada, fins i tot en dones embarassades, i en combinació amb altres vacunes. S'administra en tres dosi: inicial, després d'un mes i als sis mesos, encara que és suficient per a viatjar amb les dues primeres. Durada aproximada de la protecció: 15 20 anys. Zones de risc
Hepatitis B	Només pot ser agafada a través de contacte sexual, transfusió de sang o agulles contaminades. És una infecció molt perillosa, entre un 5 i 10% dels infectats desenvolupen cirrosis crònica i fins i tot càncer de fetge. S'administra en tres dosi: inicial, després d'un mes i als sis mesos, encara que és suficient per a viatjar amb les dues primeres. Durada aproximada de la protecció: 15 20 anys. Zones de risc
Febre tifoidea	La vacuna pot administrar-se via oral (VIVATIF) o via intravenosa. Infecció intestinal produïda per aigua o aliments contaminats que requereix immediata atenció medica. Provoca mals de cap i al cos, febres de fins a 40º, vòmits, dolor intestinal, diarrees... Durada aproximada de la protecció: 3 anys.
Febre groga	És una malaltia infecciosa aguda, de ràpida evolució, que es transmet per la picada de mosquits. Es caracteritza per falla hepàtica, renal, miocardíaca i hemorràgies generalitzades amb una alta taxa de letalitat. Una vegada patida s’adquireix la immunitat per a tota la vida. La distribució és principalment en les zones tropicals de l’Àfrica Sub-Sahariana i Amèrica del Sud. Anualment es produeixen 200.000 casos al món, principalment a Àfrica. Durada aproximada de la protecció: 10 anys. Zones de risc
Rabia	És una malaltia mortal causada per un virus que ataca al sistema nerviós. El virus esta present a la saliva de l’animal rabiós i es transmet a les persones per mossegada o bé al entrar en contacte amb alguna ferida oberta. Només els mamífers són afectats per la ràbia, ni aus, ni peixos, ni rèptils, ni amfibis ho són. En cas de mossegada, que no condeixi el pànic. Rentar la ferida extensa i vigorosament amb aigua i sabó abundant. Si és possible, i sempre que no suposo un nou risc de mossegada, atrapar a l’animal, i acudir immediatament al centre mèdic mes proper. Vacunació en tres dosi, inicial, una setmana després i un mes després de la primera.
Encefalitis japonesa	Malaltia gairebé exclusiva de les àrees rurals asiàtiques, especialment els arrossars. És transmesa a l’home per la picada d’un mosquit de l’espècie Culex. Les femelles queden infectades al picar porcs o aus salvatges infectades. Menys del 2% dels mosquits es troben infectats en les zones endèmiques. El risc de contreure la malaltia ronda el 2/10.000 per setmana d’estada i augmenta amb la durada del viatge i l’estada en les zones rurals. El risc és mínim per a les persones que viuen gairebé exclusivament al mig urbà. Vacuna administrada en tres tandes, una per setmana, abans de sortir de viatge. La durada aproximada de la protecció es de 3 anys. Zones de risc
Meningitis	És una afectació infecciosa de les meninges (que són les membranes de recobriment del cervell i de la medul·la espinal). Existeixen epidèmies recurrents a Àfrica Sub-Sahariana, Mongòlia, Vietnam, Amazonia Brasilera, Nord de la Índia i Nepal. Els símptomes són febre, mal de cap sever, rigidesa del clatell, congestió nasal, vòmits i malestar al mirar la llum. Es transmet per les secrecions nasals, saliva i aire contaminat d’esternuts o tos dels malalts afectats. La infecció es desenvolupa als 2 a 10 dies del contacte amb el malalt, apareixent els símptomes prèviament indicats i deu tractar-se abans de les 24-36 hores, en aquest període la malaltia pot ser fatal. La mortalitat en aquests casos arriba a 1 de cada 7 afectats, i amb el tractament adequat abans de les 24 hores pot veure’s reduïda un 10 %. La durada aproximada de la protecció es de 3 a 5 anys.
Polio (3)	És una malaltia virica que afecta especialment a nens d'entre cinc i deu anys. La seva única forma de contagi és via oral. El virus entra al cos a l'ingerir aliments o beure aigua contaminanada amb femta. Després es multiplica a l'intestí, entra al reg sanguini, i pot envair certs tipus de cèl·lules nervioses, que pot danyar o destruir, afectant al sistema nerviós central. En la seva forma aguda causa inflamació en les neurones motores de la columna vertebral i del cervell i duu a la paràlisi, atròfia muscular i molt sovint deformitat. En el pitjor dels casos pot causar paràlisi permanent.   És una malaltia molt infecciosa, però que es combat amb la vacunació. La OMS va començar la seva campanya per a eradicar la poliomielitis al 1988. En aquell moment era endèmica a tot el món. Avui dia només queden unes petites parts de Africa i del Sud d'Àsia amb casos de polio. La OMS considera que al 2005 s'haurà eradicat de tot el món. Durada aproximada de la protecció: 10 anys.

Precaució també amb:

Malaria	Es transmet en àrees tropicals a través del mosquit Anopheles, entre l’ocàs i l’alba, i normalment per sota de 1500 m d’altitud. El risc disminueix entre 1500 i 2500 m, i desapareix a partir dels 2500 mts. És molt important prendre mesures contra les picades de mosquit sobretot durant el somni, si és possible tancar les finestres amb mosquiteres i cobrir el llit amb una mosquitera que acabi per sota del matalàs per a garantir el seu total tancament. Si cal sortir de nit cobrir-se el més possible i les zones descobertes impregnar-les d’algun producte que contingui DEET (Relec). Zones de risc No hi ha vacuna, però si algunes pastilles que es poden utilitzar com a profilaxi, com Lariam o Malarone. Vénen precedides, sobretot Lariam, per la seva mala fama i una llarguíssima llista d'efectes secundaris digna del llibre Guiness, de manera que molta gent és reticent a prendre-les. En aquest cas es poden fe servir com a medicació de reserva, per l'auto administració en cas d'emergència. Consultar el prospecte.
Dengue (3)	És una malaltia viral transmesa pel mosquit Aedes a les àrees tropicals i subtropicals. Aquest mosquits són mes actius durant el dia, normalment en areas urbanes, i durant i just despres de l'estació plujosa. Es caracteritza per un començament sobtat. Una febre alta que pot durar de tres a cinc dies, dolors musculars i articulars, mals de cap, nauseas, vomits i erupcions cutaneas. En qualsevol moment durant la fase febril poden aparèixer fenòmens hemorrágicos de poca intensitat. Les epidèmies tenen caràcter explosiu, però la taxa de letalitat és molt baixa, sempre que no aparegui el dengue hemorrágic. Es tracta normalment amb repòs i prenent líquids. Es poden utilitzar medicaments per a baixar la febre, tals com acetaminofén, però ha d'evitar-se la aspirina. No existeix vacuna, només ens queda la prevenció. Utilitzar repelentes per a insectes en pell i roba, i romandre en areas amb mosquiteras o aire condicionat. Zones de risc
Bilharzia (Schistosomiasis)	És una malaltia exclusiva d’humans causada per un cuc parasitari anomenat Schistosomes, que habita en tolles, corrents i canals de reg en zones tropicals. Hi ha mil milions de persones en risc al món i 300 milions d’afectats. El cuc entra a través de la pell i afecta a intestins i bufeta, tenint un període d’incubació d’entre unes setmanes i diversos anys. Els símptomes són febre alta, dolor abdominal i sang en l’orina. El dany als òrgans interns és ja irreparable. Una simple anàlisi de sang tres mesos després d’haver estat en risc detecta la seva existència, i encara que no hi ha vacuna preventiva si existeixen tractaments eficaços.

Farmaciola (2)

Analgèsics / antitèrmics.Paracetamol amb codeïna, dipirona. Per al dolor o febres. Antiàcids.Hidròxid d’alumini o magnesi. Antihistamínics. Per a al·lèrgies, com la febre del heno, o picades i mossegades d’insectes. Antibiòtics.Amoxixilina-clavulanico, ciprofloxacina, cotrimoxazol. Antidiarreics. Fortasec. Així com sèrum oral per a combatre la diarrea severa... Antifúngics. Pols de clotrimazol o miconazol. Col·liris o pomades oftalmològiques. Protecció solar. Cremes amb factor de filtre solar alt. Material de cura. Antisèptics tòpics (derivats de l’ioda), gases, benes, esparadrap, tisores, xeringues i agulles estèrils, termòmetre. Repel·lent d’insectes. Bàsic. Relec és el més freqüent, a força de dietiltoluamida. Potabilitzadors d’aigua. Derivats d’iode (tintura d’iode a 2%). Antipruriginosos. Loció de calamina.

Higiene de l'aigua (2)

L’aigua embotellada sol ser barata i fàcil de trobar. Utilitzar sempre aigua potable per a beure, preparar aliments, usos domèstics i higiene personal, com per exemple rentar-se les dents. Es considera aigua potable: Aigua embotellada, oberta en presència del consumidor. Aigua bullida durant 10 minuts i deixada refredar en recipients tancats i nets. Aigua tractada amb tintura d’iode al 2%. És necessari esperar 30 minuts abans de consumir-la. Tingeu cura amb els gots, amb freqüència és més segur beure directament de l’ampolla o de la llauna. En cas de no disposar d’aigua potable, és més segura l’aigua calenta de l’aixeta a una temperatura que no es pugui resistir amb les mans que l’aigua freda. No afegir mai gel a les begudes, pot estar fet amb aigua de l’aixeta. Generalment són segures les begudes com el te, cafè o infusions calents, així com vi o cervesa.

Higiene dels aliments (2)

En general és necessari regir-se pel principi de la OMS: COU-LO, PELA’L O OBLIDA’L. No menjar aliments crus (carn, peixos, mariscs, verdures...) Evitar menjar fruita sense pelar i amanides. Consumir preferentment aliments acabats de preparar. No consumir gelats de procedència dubtosa. La llet ,si no esta esterilitzada o pasteuritzada, ha de bullir 15 minuts. Intentar dur en la mesura del possible una dieta equilibrada. Ous cuits, mongeta tendre, llentilles i fruits secs són bones fonts de proteïnes, fruita pelada per a les vitamines, arròs i pa com generadors de fibra, beure molta aigua fins i tot encara que no es tingui set...

Que fer en cas de diarrea? (2)

El més important és mantenir la rehidratació adequada. Si no es disposa d’una solució de rehidratació oral comercial es pot fer sèrum oral barrejant: 6 cullerades grands de cafè enrasades de sucre, 1 cullerada enrasada de sal, 1 litre d’aigua potable, 1 llimona (afegit personal, li dóna millor sabor i a més és astringent). L’ideal és descansar 24h i beure entre tres 3 i 4 litres, gens d’alcohol, i si hi ha fam: arròs, patates, galetes, te amb llimona...