Costa Rica

Encara que avui anirem a dormir a Bijagua, pel camí parem per visitar el Parque Nacional de Rincón de la Vieja, a una hora en cotxe de Playas del Coco. La carretera fins a Libèria és bona, allà hi ha un desviament cap a cada un dels accessos al parc: Pailas i Santa Maria. Nosaltres escollim aquest últim perquè sembla que ofereix millors opcions de senderisme. L'accés a Santa Maria des de Libèria és una pista sense asfaltar de 18 km, la major part d'ella en força bon estat, on no costa mantenir els 40 km/h. Una part del sector de Santa Maria va ser una finca ramadera fins que el 1973 fos inclosa com a part del parc nacional. L'antiga casona és avui l'oficina dels guardaboscos, proveeix d'informació, alberga una petita zona d'aparcament i és el lloc on comprar l'entrada (accés 15$).

Hi ha un camí de 8km que uneix els dos sectors, d'on surten diversos senders cap a fumaroles, cataractes, aigües termals, o simplement a rutes, si cap, més pintoresques. Nosaltres vam recórrer, anada i tornada, aproximadament la meitat del camí principal, desviant-nos en tots els senders que trobarem al nostre pas. En total entre 10 i 12 km, en poc mes de 5h.

La ruta comença darrera una reixa que hi ha davant de la casona. El primer desviament és el sendero del colibrí, que passa per un antic molí. De tornada al camí principal creuem el rierol Pinolate i prenem el desviament a mà esquerra cap a la cascada del bosque encantado, una petita cascada d'aigua freda. Creuem la riera Zopilota ajudats de cables guia que van de banda a banda, i immediatament un altre desviament ens porta a la càtara Morpho, on hi ha un petita bassa de difícil accés apta per al bany. El camí principal segueix fins al riu Negre, on cal creuar també ajudats per cables guia. Prenent una desviació a l'esquerra, per un sender ple d'aranyes fil d'or i les seves resistents teranyines, s'arriba a un estret canó on una secció del riu crea unes petites piscines sulfuroses aptes per al bany, fonts termals gratuïtes que diuen tenen propietats terapèutiques.

Estem envoltats d'un bosc humit i dens que amb prou feines deixa passar la pluja, el terra està ple de fulles en descomposició, els troncs tintats de molsa, i hi ha petits tolls formats per les fortes pluges d'anit. Hi ha aranyes d'una mida considerable, tots els insectes haguts i per haver, petits llangardaixos, gripaus, micos udoladors i micos aranya, fins i tot una boa constrictor de dos metres al camí principal. També habiten jaguars i pumes, però per desgràcia no ens va tocar el premi gros.

De tornada agafem el desviament que porta a les pailas d'aigua freda, un curiós fenomen en què fonts d'aigua i calor són expulsades cap a la superfície per esquerdes a terra, formant bombolles  d’aigua; l'única diferència amb les bombolles d'aigües termals, per exemple, és que a causa de la presència de diòxid de carboni l'aigua surt freda.

El Parque Natural del Rincón de la Vieja, la secció Santa Maria almenys, és un lloc tranquil, remot, i poc visitat, tan sols ens vam creuar amb una parella en sis hores. És potser el parc més "salvatge" que vam visitar, tant a nivell de flora com de fauna, hi ha una gran varietat d'atractius naturals, i ho vam gaudir sols. El nostre parc favorit. Recomanat 100%.