Altres viatges   |   Utilitats
Inici     Contacte     Espanyol
Capçalera

ARGENTINA (i XILE)

Punta Tombo

Décimo día Avui visitarem la pingüinera de Punta Tombo, la més gran de la Patagònia, després intentarem veure tonines en una llanxa pneumàtica des de Rawson (opcional), i acabarem la jornada prenent el te al poble d'origen gal·lès de Gaiman. Un dia complet d'excursió recorrent 400 km, difícils de gestionar en transport públic, i que contractem directament a l'hotel per 390 AR$.
Pingüinera de Punta Tombo Pingüinera de Punta Tombo Pingüinera de Punta Tombo Pingüinera de Punta Tombo Pingüinera de Punta Tombo
Els últims 110 km abans d'arribar a la pingüinera de Punta Tombo (access 78 AR$) són per carretera de graveta. Aquí habita la major concentració continental de pingüins de Magallanes de la Patagònia. Entre el setembre i el gener es reuneixen més de 250.000 parelles. Primer arriben els mascles, després les femelles, i després amb els festejos i disputes territorials les cries, el que pot elevar el nombre a més de 700.000 exemplars. Hi ha a més una nodrida colònia d'aus: gavines cuineres, ostrers, corbs marins o martinetes comuns. Altres animals molt comuns i que veiem sovint són guanacs i cuys, un petit rosegador local.
Pingüinera de Punta Tombo Pingüinera de Punta Tombo Pingüinera de Punta Tombo Pingüinera de Punta Tombo Pingüinera de Punta Tombo
Punta Tombo és una franja de terra de 3 km de llarg per 600 metres d'ample que s'endinsa en l'oceà. Una zona àrida i ventosa, gairebé no hi ha vegetació, només uns petits matolls sota els quals els pingüins construeixen els seus nius o s'amaguen del sol a l'ombra. Un camí de terra i fusta de 1,5 km, perfectament delimitat, travessa la pingüinera marcant el rumb que han de seguir els turistes. Es veu als pingüins dins dels seus nius sota terra, alimentant els pollets o dirigint-se cap al mar a la recerca de menjar. És freqüent creuar-se amb ells i, atès que estan molt acostumats a les persones, no ens defugen, encara que mantenen una distància prudencial. Caldrà cedir-los el pas sempre, i està terminantment prohibit tocar-los.
Pingüinera de Punta Tombo Pingüinera de Punta Tombo Pingüinera de Punta Tombo Pingüinera de Punta Tombo Pingüinera de Punta Tombo
És realment graciós veure tres o quatre individus, de tot just 60 cm, dirigint-se en fila cap a la platja, vestits de rigorós esmòquing, espatlles caigudes, cap estirat cap endavant, mans a les butxaques, i remenant el cos de costat com si intentessin desfer-se d'alguna cosa enganxada a la pitrera. La guia ens explica que el color dels pingüins de Magallanes busca un sistema de camuflatge, el ventre blanc perquè les orques quan mirin cap amunt els confonguin amb la llum del sol, i l'esquena negra perquè els petrells gegants, una enorme au de fins a 3,5 m d'envergadura, els confonguin amb el color del mar.
Pingüinera de Punta Tombo Pingüinera de Punta Tombo Pingüinera de Punta Tombo Pingüinera de Punta Tombo Pingüinera de Punta Tombo
110 km al nord es troba Rawson, la primera població fundada per gal·lesos a la regió l'any 1.865. Des d'aquí, a les 14:30, surten unes llanxes per l’ albirament de tonines, uns bonics dofins de poc més d'un metre de llarg i 60 kg de pes amb el pit blanc i l'esquena negra. Arribem amb el temps just. Paguem 380 AR$ cadascun, ens col·loquen un salvavides i ens situen en una de les dues llanxes. Al port veiem alguns llops de mar que esperen pacientment el peix que cau dels pesquers. Un cop sortim, la navegació dura al voltant de 2h. Naveguem mar endins a la recerca de les tonines i el seu esperit juganer. Els encanta nedar sota la quilla de les embarcacions quan estan agafant velocitat, de vegades en grups de dos o tres, és increïble que no es facin mal. És impossible veure el que passa sota el teu propi vaixell, per això és tan important sortir dues embarcacions, per a poder veure les tonines que neden sota l'altra embarcació. Les dues hores son un continu buscar, perseguir, aturar, buscar, perseguir, parar... El balanceig no és fort, però si que és constant, així que aneu amb compte els propensos al mareig.
Llops marins en el port de Rawson Albirament de tonines, costa davant de Rawson Albirament de tonines, costa davant de Rawson Albirament de tonines, costa davant de Rawson Llops marins en el port de Rawson
Riu Chubut al seu pas per Gaiman, població d'origen gal•lèsUns 40 km cap a l'interior visitem Gaiman, un poble que destaca per mantenir els costums i tradicions dels colons gal·lesos arribats en 1865, i que per alguna raó desconeguda fascina als argentins. És una petita localitat anodina de 7.000 habitants a la vora del riu Chubut, carrers amples deserts, sense trànsit, un parell de zones enjardinades, i molta calor. Tot just queden un grapat de construccions originals, que veiem sense baixar del vehicle, la primera casa de Gaiman de 1874, la primera escola, una església, una estafeta de correus, les restes de la primera estació de tren de 1908 o el túnel en desús per on passava, construït el 1914. Però els entusiastes de Gaiman el que realment anhelen és prendre el te amb galetes gal·leses en alguna de les seves cuidades teteries per uns absurds 120 AR$, el mateix que costa un bon rostit. Em sembla increïble. Mentrestant, nosaltres fem una passejada i prenem un te en una gelateria per 10 AR$ cadascun.