ELS BALCANS

Pristina és una ciutat on cal caminar i perdre’s per descobrir els seus encants ocults. És una ciutat animada, amb cafès i terrasses per tot arreu plenes de gent xarrupant un macchiato o bevent una cervesa, i on joves venedors ambulants de tabac i xiclets evoquen reminiscències d'antics basars. Pel que fa al patrimoni cultural, tot i els bombardejos que va patir durant la segona guerra mundial i durant la crisi de 1999, els majors danys es van patir durant els anys 50 quan es va enderrocar el casc antic per donar pas als moderns edificis socialistes. Esglésies catòliques, esglésies ortodoxes, sinagogues, mesquites, antics banys, l'antic mercat i innombrables cases de l'època otomana van ser arrasades. Bus Prizren Pristina, 4€, 2h. Autobús còmode que fa un munt de parades (en qualsevol part) recollint i deixant gent.

Hotel Begolli, 50€. Un quatre estrelles al cor del basar, a prop del centre, envoltat de botigues, en una zona molt concorreguda i animada. Habitació àmplia i molt neta, aire condicionat, bany complet, nevera, tovalloles, sabó, wifi i tv. Esmorzar inclòs. Servei de bugaderia, 5€. Personal molt amable. L'hotel està en ple Grand bazar, , sens dubte l'àrea amb més animació de la ciutat. Encara que la majoria va ser destruït en la dècada dels 50, encara conserva part de l'ambient típic dels mercats tradicionals. Un sense fi de petits locals on tot tipus de productes estan a la venda: fruites, verdures, estris de cuina, peces d'automòbils, telèfons mòbils, teles ...

Per menjar i beure la millor opció és el carrer Rexhep Luci (también Qamil Hoxha) ) i les seves paral·leles entre Bv Nena Tereze i Luan Haradinaj. Restaurants i qebabtoresde cuina tradicional albanesa, pastisseria ries amb clàssics dolços àrabs, cafès, i multitud de bars i clubs. Tot i ser un país musulmà pocs són els locals on no es ven alcohol. Pishat rest. Cuina albanesa, ambient elegant i terrassa agradable. Sallate ruse,  tave e buqe (vegetables in pot), tave me djathra (chesses in pot, mixed and melted), dues cerveses, meló, síndria, te i cafè, 13€. A poca distància a peu està Parku i qytetit, un agradable parc, arbres, ombres i zones enjardinades on relaxar-se i fer una migdiada.

La part històrica es conserva en la seva majoria al voltant de Nazim Gafurri St. El carrer comença amb l'edifici més antic de Pristina, la Çarshia mosque, la "mesquita del mercat", una mesquita d'un sol espai construïda al segle XV pel turc Sultan Bajazit per commemorar la victòria de 1389. Just darrere hi ha la Shadervani fountain, una de les poques fonts d'aigua de l'època otomana que encara queden a la ciutat. Després d'ella en una antiga mansió de 1898 pintada en un cridaner color mostassa, hi ha el Kosovo Museum. Encara que la majoria dels seus tresors arqueològics van ser traslladats a Belgrad just abans dels disturbis de 1998, i allà continuen, encara conserva la seva peça més famosa, una diminuta estatueta de terracota, l'antiga Dardinian Goddess on the Throne, que té uns 6.000 anys d'antiguitat i que va ser trobada en els suburbis de Pristina durant els anys 50. Pujant el carrer hi ha la Mesquita de Jashar Pasha (XVI), construïda per un oficial d'alt rang d'una família adinerada de la ciutat que va arribar a ser governador de Skopje. Al costat d'ella també va ordenar construir el Clock Tower (XVI) de 26 metres d'alçada i molt similar a la de Skopje. Cada ciutat otomana tenia una torre de rellotge per regular els horaris de pregaria dels treballadors del mercat. D'aquesta manera totes les botigues tancaven i obrien al mateix temps, no havent-hi avantatges per a ningú.

Davant de la Torre del Rellotge està Fatih Mosque (1461), construïda durant l'època de Fatih Sultan Mehmed II ("el conqueridor"). Uns "fidels" que estan xerrant a la font de ablucions, ens conviden a entrar i ens obren la porta que estava tancada amb clau. L'interior està pintat amb decoracions florals i arabescos des de les parets fins al sostre. A l'altra banda del carrer hi ha el Great Hamam (XV) de 15 cúpules, en completa remodelació, ni tan sols es veu prou per fer una foto. Construït al 1470 és un altre típic bany doble, amb seccions separades per a homes i dones . Després de la mesquita hi ha un petit mercat semi cobert, que probablement és tot el que queda de l'esperit "de l'antic basar otomà".

A la cruïlla de Agim Ramadani St i Nazim Gafurri, devant de la Mesquita Çarshia, en una plaça molt lletja, hi ha el Monument of Brotherhood and Unity, una escultura formada per tres columnes de 15 metres d’alçada unides a la part superior, que simbolitza la "unitat i la fraternitat" de les tres ètnies de Kosovo (albanesos, serbis i montenegrins). A pocs metres d'allà comença el Bv. Nena Tereze, amb una exposició de Fotos de desapareguts durant l'últim conflicte, en què 1.900 persones segueixen desaparegudes. Es tracta d'una àmplia avinguda per a vianants envaïda en la seva major part per terrasses, que rep el seu nom de la Mare Teresa de Calcuta, de qui hi ha una petita estàtua, ja que encara que nascuda a Skopje aquesta monja era d'origen ètnic albanes.

Avui fem una visita a l'enclavament serbi de Gracanica, a uns 10 km de Pristina, famós pel seu monestir ortodox. A la bus station cal prendre l'autobús número 4 a Gjilan que surt cada 20 min, costa 50cts, i triga uns 15 min.
El monestir de Gracanica va ser construït pel llegendari rei de Sèrbia, Milutin Nemanjic, el 1321 sobre les ruïnes d'una basílica del segle X, i representa el súmmum de la tradició bizantina sèrbia. Destaquen els frescos extremadament ben conservats que adornen gairebé tot el seva interior i que formen un dels millors conjunts pictòrics del segle XIV. Entrada gratuïta. Donada la seva singular ubicació, una "zona sèrbia" en territori kosovar, el monestir es troba envoltat de filats de arç i controlat per soldats de la KFOR. És de bojos, situació de tensió permanent, els preus a la botiga de souvenirs del monestir estan en moneda sèrbia, i molts cartells del poble en ciríl·lic.

Trend Café, un altre dels molts establiments del carrer Rexhep Luci. Dues cerveses Peja, Dues cerveses Peja, dues amanides d'alvocat i filet de pollastre, 15€. Una bona elecció encara que sembli un cafè més, bon menjar, bona música, i bona terrassa.
L'estació d'autobusos es troba a uns 2 km del centre. Disposa d'un parell o tres de restaurants i un quiosc. Curiosament no hi ha cap autobús que ens acosti al centre, i cal agafar un taxi (amb taxímetre 3,5€). Bus a Podgorica 17:45 i 19:00, 16€ entre cinc i sis hores, però diuen que com és temporada baixa no garanteixen la sortida del primer.