Pingyao és una petita ciutat de 40.000 habitants a mitj camí entre Pekin i Xi'an. Fundada al segle XIV, manté bona part de la seva arquitectura original de les èpoques Ming i Qing, a més de conservar la muralla original construïda al 1370 que envolta el nucli antic. L'ambient és plenament feudal, la Torre de la Campana ocupa el centre, els carrers estan empedrats i guarnits amb petits fanals vermells, les cases són d'estil tradicional amb amplis i bonics patis, hi ha temples, antigues oficines de canvi conver- tides en museus, botigues per tot arreu, restaurants... Tota la ciutat, dominada pel color gris de maons i teules, és un gran monument. Patrimoni de la Humanitat des de 1997.

La disposició de la ciutat representa una tortuga, símbol de la longevidad i la pau. La porta sud representa el cap, la porta nord la cua (lloc on descarrega la pluja i el clavegueram), les quatre portes a oest i est són les quatre potes, i les seves quatre avingudes, vuit carrers i 72 carrerons simulen el dibuix de la closca.    Plano de la ciutat. En xines.

Ri Sheng Chang. Xie Dajie, 38. Un petit negoci de teixits de finals del segle XVIII va prosperar i es va expandir per altres ciutats començant a emetre xecs i convertint-se en un centre de finançament que donaria lloc al primer dels bancs xinesos (tongs ). Va arribar a ser de gran importància per a l'economia de l'imperi Qing (1644-1911). Lei Lütai, gerent de l'entitat, gestionava l'administració de desenes de sucursals a tot el país des d'una senzilla habitació de menys de vint metres quadrats. Avui convertit en museu, es poden visitar els seus tres patis, caixers, mes d'una dotzena d'habitacions, i àrees de descans per a clients vip. Imprescindible.

Bai Chuan Tong. Nan Dajie, 109. Antiga casa de canvi convertida en museu de mobles. A més es poden visitar els antics dormitoris, sales diverses, la cuina i una cambra per a prendre rapé (i proba- blement l'opi), tot això equipat i adornat en estils Míng i Qing.

The Ancient Government Building. Construït en 1346 en estil Yuan, ha estat reconstruït la major part en estil Ming. Té mitja dotzena de patis, una presó, una sala per a la cort, sales de reunions, zones residencials i jardins. És una còpia en miniatura del palau imperial.

Temple Cheng Huang. És un temple de profund sentiment religiós i cultural a la ciutat. D'estil taoísta, crida l'atenció la teulada de teules blaves i verdas decorat amb múltiples animals i motius florals típics de la dinastia Qing. Encara que construït durant la dinastia Song, va sofrir serioses restauracions durant les dinasties Ming i Qing. Dintre dels seus 7.320 metres quadrats, hi ha edificis dedicats als déus de la Ciutat, de l'Abundància i de la Cuina.
El Temple de Confuci. És una relíquia nacional. Data de 1163 i al seu interior hi ha 87 escultures de Confuci i els seus deixebles. El Museu Internacional de Fotografia es troba en un dels seus patis.

La antiga residencia de Lei Lutai. (1770-1849) Magnat financer de la dinastia Qing, va ser el fundador del primer banc xinès. La residència es divideix en quatre patis cadascun en diferent estil arquitectònic.

Les muralles. Fan 6 km de llarg i 12 m d'alçada, estan envoltades d'una fossa de quatre metres d'ample i disposa de sis portes d'entrada. Les seves setanta-dues torres de vigilància i tres mil merlets representen els 3.000 deixebles de Confuci i els 72 excel·lents (deixebles de gran saviesa).