Méxic

La UNESCO va incloure al 2010 en la seva llista de "patrimoni cultural immaterial" de la Humanitat a la cuina mexicana per la seva increïble varietat. Mèxic és un país molt gran i probablement atresori una gran varietat de cuina tradicional, però després de tres setmanes viatjant per la península de Yucatán, ens va quedar la sensació que sempre menjàvem el mateix. Tres ingredients van estar omnipresents en les nostres àpats: alvocat, fesols i blat de moro. No en va un dels seus plats més famosos és el guacamole, salsa d'origen asteca a base d'alvocats picats, xile verd i tomàquet, generalment acompanyat de nachos, trossos de truita de blat de moro fregits de forma triangular, que de vegades se serveixen coberts de formatge fos.

La tortilla de blat de moro, és un aliment típic, que es consumeix a qualsevol ocasió i amb tot tipus de menjars, com a acompanyament i com a base de molts plats. Alguns exemples són: els tacs, una coca de blat de moro que es doblega per la meitat i s'omple amb carns o verdures; les fajitas, sobre una tortilla es serveixen tires de carn rostida a la graella, juntament amb tires de ceba i pebrot, acompanyades d'alguna salsa de tomàquet, formatge o guacamole; la enchilada, tortilla banyada en salsa picant de xile, acompanyada o farcida de carn o formatge; la quesadilla, tortillas de blat de moro i formatge, acompanyades de verdures o xampinyons; la sincronitzada, dues tortillas de blat torrades que porten entre elles una capa de formatge fos i una de pernil; la gringa, sincronitzada de carn pastor; els chilaquiles, trossos de tortilla de blat de moro fregits, coberts de salsa de xile, carn, formatge o verdures; o salbutes, tortillas fregides amb col, tomàquet, ceba, cogombre i alvocat.

La cuina tradicional yucateca deriva bàsicament de les cultures hispana i maia, i es fàcil de trobar en qualsevol carta. Entre d’altres plats vam provar: els salbutes, truites de blat de moro. fregides amb col, tomàquet, ceba, cogombre i alvocat; els panuchos, truita cruixent farcida de fesols; papadzules, tacs d'ou dur, coberts d'una pasta de llavors de carbassa mòltes, salsa de tomàquet i ceba; formatge farcit, formatge holandès farcit d'un picada de carn mòlta; ous motuleños, ous estrellats sobre una torrada coberta de fesols; sopa de llima, realment és un brou de pollastre amb un toc cítric de llima; poc chuc, carn de porc rostida; o sikilpak, una crema de pipes de carbassa amb tomàquet. Però el millor de tots és la cochinita pilbil, carn de porc adobada en achiote, embolicada en fulla de plàtan i cuita dins d'un forn de terra.

Peix vam trobar poc. Més enllà d'alguns peixos locals a la planxa, a les zones de costa és fàcil trobar ceviche, un plat, que se serveix fred, de peix marinat en suc de llimona amb ceba a grills, tomàquet i alvocat. Si us agrada el dolç no cal perdre les marquesitas, una mena de creep cruixent que combina dolç (nutela o melmelada) i salat (formatge de bola generalment).

A més dels refrescos clàssics, són molt populars un seguit de begudes fresques molt dolçes, com orxates d'arròs, jamaica, tamarinde, o sucs d'ordi, per exemple. Pel que fa a begudes alcohòliques, les cerveses més venudes són Sol, Corona, Dos Equis, Negra Modelo, Indio i Tecate, però si vols arriscar amb alguna cosa diferent, les especialitats mexicanes són la chelada, cervesa rossa amb gel, llimona i sal, i la michelada, cervesa (en aquest cas es pot fer servir negra) amanida amb salsa Worscestershire i una mica de tabasco. Per als que busquen alguna cosa més fort, dos clàssics son el mescal, beguda fermentada de l'atzavara, i el tequila, que se sol beure acompanyat de sal i llimona. No pot faltar l'estrella dels còctels mexicans, el margarita, que combina tequila, triple sec i suc de llimona, servit en una copa amb sal impregnada en les vores.