Sudàfrica

Seguim la Ruta 62 que passa per Barrydale, Ladismith i Calitzdorp fins arribarr a Oudtshoorn. És una ruta panoràmica, més lenta i amb més corbes que l'autopista N2, però val la pena conduir un parell d'hores més i gaudir dels seus magnífics paisatges. Parem en diverses ocasions a fer fotos: penya-segats, valls, rierols, densos boscos… Oudtshoorn és la capital mundial dels estruços, el clima calorós i sec, i la seva ubicació en una plana de terra argilosa rica en matèria vegetal en descomposició que afavoreix el creixement de l'alfals, element principal de la dieta d'aquests animals, i l'abundància de petites pedres que afavoreixen el seu peculiar sistema digestiu, han afavorit la creació de desenes de granges d'estruços que s'han convertit en un dels seus principals atractius turístics. Oudtshoorn és un poble més de cases baixes i carrers amples, on hi ha gran varietat de serveis: gasolineres, bancs, caixers automàtics, supermercats Pick n Pay i Spar, i una àmplia oferta en restaurants, hotels i càmpings.

Kleinplaas Camping Resort, 354 rands. A dos minuts amb cotxe del centre. Plaça per a tres tendes de campanya i tres cotxes fàcil, piscina, barbacoes comunitàries i individuals, taules i bancs en algunes zones, àrea wifi al costat de recepció, lavabos i dutxes netes. A recepció són molt amables i tenen molta informació sobre les atraccions de la zona. No hi ha dipòsits d'aigua bullint, ni botiga de records o subministraments. Vigilància nocturna. Nostalgie. Diuen que és el millor restaurant de la ciutat, i probablement sigui cert. Local petit, cèntric, molt bonic, amb jardí agradable, i servei excel·lent, i pel que fa al menjar: nota molt alta en sabor i presentació. Disposa de wifi i obre fins tard. Té una secció especialitzada en carn d'estruç (tendra però saborosa, molt semblant a la cua de bou). Nosaltres vam demanar ostrich steak with vegetables, selection of cold meats with salad, lemon juice homemade, 250 rands.

La cria d'estruços és un negoci pròsper a la zona, on abunden les granges de cria. Als 18 mesos els animals són sacrificats, i s'aprofita pràcticament tot: les plomes per decoració i neteja, la carn per al seu consum, els ous per a decoració, els ossos com a fertilitzant, i el cuir per fer bosses, carteres, cinturons o sabates . La majoria d'aquests productes poden comprar-se com a souvenir en les tendes de records d'algunes granges obertes al públic als voltants de la ciutat.

En Highgate Ostrich Farm fan un tour guiat de 45 minuts (133 rands) on expliquen amb tot detall el funcionament de la granja, la confecció d'alguns productes i fins i tot tenim l'opció de veure cries de quatre dies. És una turistada total, però la visita és molt amena i didàctica. Per sort, com fa tanta calor, a les quatre de la tarda estem a 42º, han suspès la cursa d'estruços, una part del tour on els turistes poden galopar els animals en una infame carrera.

Matinem per sortir a les 4h30 del càmping, i estar abans de les 05h al meeting point de Meerkat Adventures, una empresa que organitza petites excursions per anar a veure suricats en estat salvatge. Apareixen tres o quatre cotxes més, que a l'hora convinguda seguim al vehicle de l'organització fins a un punt on, després d'una petita presentació i introducció, la ruta segueix a peu. Som un grup d'unes 20 persones, cadascun pren una cadira plegable lleugera on ens asseurem prop del seu cau, d'aquesta forma es danya menys la vegetació, i estem més tranquils i organitzats. Com canvien de cau cada dia, la nit anterior comproven en quals hi ha animals dormint per anar a veure'ls al dia següent amb els turistes. Just després de l'alba, caminem uns 800 mts per un terreny pla i còmode, terra seca amb alguns matolls, on hi ha estrets camins que seguim en rigorosa fila índia. Ens seiem a uns deu metres del cau. Primer surt un, durant un parell de minuts, dret sobre les dues potes del darrere busca a depredadors a l’horitzó. Surt un segon, i després un tercer. Els guaites formen un triangle, mirant en totes direccions inquisitivament. A poc a poc, durant mitja hora, van sortint els altres, fins a un total de 10 individus. El procés sempre és el mateix, cap s'allunya més d'un parell de metres del cau, sense abans aixecar-se nerviós sobre les seves potes posteriors, buscant el perill a la llunyania. A nosaltres ens ignoren, saben que no som un perill. Una mica mes tard el grup desapareix entre els espessos matolls.

El procés d'adaptació als humans és semblant al dels goril·les a Uganda, els membres de Meerkat Adventures s'han anat guanyant la seva confiança dia a dia, mai els tempten amb menjar ni alteren la seva naturalesa salvatge, tan sols col·loquen les cadires i es queden mirant. És per això que estan habituats a la veu humana que no perceben com un perill, així que sense cridar ni ficar merder, es poden fer fotos tranquil·lament, i fer comentaris amb veu relaxada. L'excursió és altament recomanable, una oportunitat única de veure uns animals en estat salvatge, difícils de veure fins i tot en zoològics. Entre que ens recullen al meeteing ponit a les 5h i acaba l'activitat són unes 2h30, 600 rands cadascun en efectiu. Inclou te / cafè amb galetes poc abans de començar la curta caminada.

Cango Wildlife Ranch és un petit zoològic membre de WAZA, una prestigiosa xarxa dedicada a la conservació a través de zoològics i aquaris, de la qual només hi ha cinc membres en tot Àfrica. Acceso 150 rands, 210 rands trobada a triar amb serps, cocodril en una gàbia, lèmurs, guepards, cries de guepard o serval; i el paquet combinat 300 rands. La visita comença amb un tour guiat per un grup d'unes 15 persones, no opcional: ratpenats, tucans, tortugues, cocodrils, hipopòtams pigmeus, llúdrigues, marabús, servals, lleons i tigres blancs, lleopards ... La visita guiada dura entre 45 minuts i una hora, massa ràpida pel meu gust, pràcticament correm d'un costat a un altre, si fas més fotos del compte no et dóna temps a veure la següent secció. El nostre guia no és massa xerraire ni massa entenedor, bastant pobre per a la categoria que atresora el lloc.

Després de la visita hi ha temps lliure il·limitat per moure't per zones de lliure accés: secció d'ocells tropicals impressionant, secció amb ualabis (marsupial semblant als cangurs) i emús (molt semblant a una estruç), el terrari de serps, lèmurs, porc espins i tortugues. Disposa de restaurant, un fast food amb bona relació qualitat preu, i una botiga de records.

Black Swan. Restaurant bastant elegant per als nostres estàndards, però com és nit de cap d'any ens donem un caprici. El servei és amable, la terrassa agradable, i el menjar esta bo, ben preparat i ben presentat. Intentem demanar especialitats sud-africanes, com coll d'estruç i budells, però no en queden. Pla B: entrant de musclos i crusty belly, llenguado amb arròs i pastís de vedella, de postres un Dom Pedro (batut de llet amb gelat de vainilla i Amarula), 525 rands.

Són les onze de la nit de cap d'any i els carrers estan deserts. De fet a les vuit del vespre quan nosaltres entràvem al restaurant, molta gent estava demanant el compte. Crec que aquí no es celebra el canvi d'any. Al carrer principal hi ha un parell de locals amb música en viu i tot just una dotzena de persones. Acabem a Skaapstad, un pub al carrer St John que obre fins a les dues de la matinada. El bàrman ens reconeix del dia anterior. Hi ha un client a la barra i molt poc moviment. Un gintònic i una cervesa 38 rands, la cosa no va bé, massa barat per estar de festa. En una taula de la terrassa hi ha un grup de vint anyers. Gràcies a ells, durant deu minuts s'anima la nit, les rondes de xupitos de Amarula, blue gume (horrible) i José Cuervo, també ajuden. No hi ha campanades, ni compte enrere, ni res de res. Una nit més. Mirant el seu rellotge de canell, algú avisa que és mitjanit, comencen les rondes de xupitos que bevem d'un glop. Vuit desconeguts, amics per uns instants, acaben quatre rondes en dos minuts. Quinze minuts més tard el cambrer es posa a recollir, s’ha acabat la festa. Nosaltres tornem al càmping, amb l'esperança que allà sí que estiguin muntant alguna gresca i puguem unir-nos a ells. Però tot és fosc i en silenci. L'ambient als carrers és nul. Què feu aquí? Ens va preguntar un dels joves en saber que som de l'animada Barcelona, ​​això mateix em pregunto jo...