Islàndia

El llac Mývatn és una reserva natural creada per protegir la seva gran diversitat d'aus aquàtiques, que vénen atretes per la gran quantitat de peixos que hi ha en ell. És un llac poc profund, amb prou feines fa quatre metres, creat fa 2.300 anys després d'una erupció de lava, que ocupa una extensió de 36 km 2 i té al voltant de 50 illots. Els seus voltants estan dominats per formes de relleu volcànic, camps de lava, fumaroles, cràters, bombolles, piscines de fang, banys termals i espectaculars cascades d'aigua. A l'àrea hi viuen unes 450 persones, però sent una important destinació turística disposa de tot tipus de serveis: gasolineres, banc, súper mercat, piscina, hotels, càmpings i restaurants.

Quan sortim estem a -4º, però la nit ha d'haver estat bastant freda, una bona capa de neu cobreix el cotxe i l'ampolla d'aigua que ens vam deixar dins està completament glaçada. Sortim aviat amb la idea de començar el dia visitant la cataracta amb major cabal d'Europa, Dettifoss, a uns 70 km d'aquí. El riu Jökulsá á Fjöllum format a la glacera Vatnajökull, descàrrega entre 200 i 500 m3 d'aigua per segon, en una cascada de 100 mts d'ample i 44 m d'alçada. A pocs metres d'ella, pujant el curs del riu, es troba la cascada de Selfoss, les aigües cauen des de 10 m d'alçada al llarg d'un estret canó de 400 metres de llarg.

Per arribar-hi cal seguir la Ring Road direcció sud-est fins al desviament de la 864, una carretera ben asfaltada però que acumula una mica més de neu, en alguns trams curts cal moure’s a poc a poc doncs arriba als dos pams. Un cop comences a caminar, a  200 mts del pàrquing, un cartell indica 600 mts fins Dettifoss a l'esquerra i 400 mts a la dreta Selfoss. El camí està marcat amb balises, és millor no allunyar-se'n, la neu és tova i en alguns punts hi ha més de mig metre de neu. Sobre roques, plantes i zones descobertes on colpeja el vent, abunda el gel. És absolutament necessari usar grampons. A causa de la gran quantitat de neu no tenim una visió completa de Dettifoss, ja que és perillós acostar-a la vora, encara que no per això és menys espectacular. En Selifoss, encara que no arribem fins al final del sender, caminar en aquestes condicions és molt cansat, la vista és completa.

De tornada al llac Mývtan la nostra primera parada és el camp geotèrmic de Hverir, un terreny erm de piscines de fang bullent, tolls bombollejant i fumaroles que emanen de petites xemeneies còniques amb una forta olor a ou podrit, que entre la llum del sol i la neu que l'envolta, ofereix un fantasmagòric aspecte lunar. Hi ha miradors des d'on veure algunes piscines, i és molt important no allunyar-se del sender marcat, ja que en algunes zones el terra està tan calent que pot provocar cremades.

Intentem visitar la Grjótagjá, una petita cova d'aigües termals que es va fer famosa a través de Joc de Trons, el lloc on Jon Snow "coneix" a Ygritte. Va ser una zona popular de bany fins a la dècada dels 70 en la qual una sèrie d'erupcions van augmentar considerablement la temperatura de l'aigua i van fer impossible el seu bany. Encara avui segueix prohibit, ja que la temperatura ronda els 50º. La cova es troba en un camí de grava que comunica la Ring Road amb la 848, hi ha dos pams de neu, pot ser que en algun punt més, al cotxe li costa avançar i en alguns punts perd tracció. Passem de llarg el desviament, no ens ve de gust parar i córrer el risc de quedar-nos tirats al sortir.

Hverfjall és un con volcànic de tova negra que es va formar fa uns 2.500 anys, d'uns 150 mts d'alçada i 1 km de diàmetre. La vora del cràter es accessible per dos camins, i és una caminada popular per les vistes que ofereix del llac i els seus voltants. Però degut a l’excés de neu l'accés està tallat uns 500 mts abans de la base, així que ens conformem amb veure-ho des de lluny. Propera parada Dimmuborgir, un camp de lava que es va formar fa 2.300 anys després de l'erupció d’uns cràters propers. Els rius de lava van crear en primer moment una piscina, que més tard es va drenar en direcció al llac Mývatn. El vapor es va elevar a través de la lava fosa i el va refredar, deixant enrere alts pilars, torres retorçades i dramàtiques estructures de roca coagulada. Des de l'aparcament, on hi ha un centre de visitants tancat, surten diversos senders d'entre 15 minuts i una hora que permeten recórrer la zona.

En Jarðbaðshólar, a la zona nord del llac, a uns 4 km de Reykjahlíð es troben els Mývatn Nature Baths, 4.200 ISK. Alimentada per un pou de 2.500 metres de profunditat, és una llacuna artificial de 5 km2 que alberga 3,5 milions de litres d'aigua. De forma circular, està dividida en dues seccions, envoltada de roca volcànica i neu, amb terra de sorra i graveta. La temperatura oscil·la entre els 37º i 40º segons la zona de la piscina en què et trobis, les diferents fonts de calor marquen diferències d'uns quants graus en pocs metres. També hi ha una mes petita i poc profunda, amb capacitat per a unes deu persones, amb l'aigua a 41 °, ideal per prendre una cerveseta relaxadament. Vestuaris correctes amb taquilles. És un lloc bastant tranquil tot i ser el punt més turístic del nord. Temperatura exterior a l'entrar -7º. Potser la bassa més bonica de tot el viatge.

Skútustaðir és un poble petit, de fet mitja dotzena d'hotels i una gasolinera. Si vols menjar haurà de ser al restaurant d'un d'ells. Selhotel Mylvatn. Carta amb vuit plats, vins i cerveses. Bon menjar i bon servei. Coconut chicken y fish and fries.