IRAN

Taxi des del centre de Isfahan a l'estació d'autobusos, 15-20 minuts, 80.000 IRR, 2€. Gran i molt ben organitzada. Un bitllet en bus VIP a Kashan costa 75.000 IRR, 2€, 2h30 de estupenda autopista. El servei és directe, no realitza ni una sola parada, encara que no ens deixa a l'estació central, suposo que perquè és un autobús que va fins Teheran. D'entre la mitja dotzena de taxistes que hi ha esperant clients, tenim la sort de pujar-nos al de Abbas. És una d'aquelles casualitats que escapen al teu control, però que de vegades determinen el bon o mal record d'un viatge, i amb Abbas, les dues excursions en les que el contractem com a conductor i guia, no hi podíem estar més contents. Ens acosta a l'hotel, 50.000 IRR, 1,25€.

  Noghli Guesthouse, 25$/30$ bany compartit / privat. Casa tradicional de dues plantes, al voltant del bonic pati central. L'habitació és petita i funciona amb aire condicionat propi. Els banys compartits estan nets, i hi ha un bon raig d'aigua a la dutxa. Wifi i esmorzar estan inclosos. El servei de cuina és excel·lent, i el seu menjar deliciós. Molt recomanable.

18:00 Tornant de Natanz, Abbas, ens deixa a la porta del basar. És el més actiu i animat que hem vist fins ara. Poc espai lliure queda en el seu llarg passadís principal, una estructura de tova amb arcades i alts sostres de volta, on se succeeixen botigues i petits basars especialitzats. Aquí es pot comprar pràcticament tot: catifes, roba, eines, parament de la llar, material escolar, fruites i verdures fresques, espècies... Res que vulgui comprar un turista. L'interès per a nosaltres, a més del plaer que produeix passejar en un basar, es troba en totes les seves joies arquitectòniques, hi ha diverses mesquites, tombes, caravanserralls, galeries, hammams o dipòsits d'aigua, cadascun d'ells d'una època diferent.

Nosaltres vam visitar la Mesquita Mir Emad, construïda a la fi del segle IX, que es troba al sud del basar de coure, i ens vam aturar a Khan Amir al Dowleh Timche, un caravanserrall de 1868 amb una altíssima cúpula. A més d'unes quantes botigues de catifes, on podrem veure com les confeccionen a mà; a l'entrada hi ha un petita teteria on seure i gaudir de l'espectacular decoració del lloc. Un altre lloc popular on prendre el té és e Hammam-e Khan (XIX), però estava tancat.

Sopem a l'hotel (300.000 IRR, 7,5€): amanida shirazi, sopa, albergínia adobada, gaymerizeh (estofat amb patates), iogurt, aigua, té i pa. El menjar esta delicios, i el pati i els seus bancs encatifats son un lloc molt agradable per sopar.

Ahir vam conèixer a Atieh, estudiant d'espanyol i filla de la cuinera del Noghli House, i a la seva neboda Natia, que s'han ofert a fer-nos de guies durant la nostra visita a Kashan. Vist el basar i la mesquita Agha Bozorg, ens queda el seu punt fort, les cases històriques d'alguns dels seus més pròspers mercaders, que han estat restaurades i obertes al públic.

Hammam-e Sultan Mir Ahmed (100.000 IRR, 2,5€). És un bany públic tradicional iranià, construït al segle XVI durant l'era safàvida. El que veiem avui dia és de l'era Qajar, una reconstrucció després del terratrèmol de 1778 que el va destruir gairebé per complet. Des d'el seu bonic terrat es pot admirar un fabulós panorama de teulades, minarets i badgirs de la ciutat.

Khan-e Boroujerdi (100.000 IRR, 2,5€) La llegenda explica que quan Sayyed Jafar Natanzi, venedor de catifes conegut com Boroujerdi, es va reunir amb Sayyed Jafar Tabatabei, company de professió, per demanar la mà de la seva filla en matrimoni, aquest va establir una única condició: la seva filla havia de viure en un lloc, com a mínim, tan bonnic com casa seva. I, aquest és el resultat final després de 18 anys d'obres. La casa es distribueix al voltant d'un pati profusament decorat, disposat al voltant d'una petit estany. En un dels seus extrems hi ha un iwan de dos pisos. En fi, segur que la núvia no va tenir queixa.

Khan-e Abbasian. És un complex de sis edificis en diversos nivells, amb els seus respectius patis dissenyats per realçar, sent cada nivell més gran, i culminant en un pati obert a la part superior. Una de les estances té un sostre decorat amb peces de mirall, per donar la impressió d'un cel estrellat sota la brillantor nocturn de les espelmes. Natia treballa aquí i ens guia durant la visita. Ens conviden a un sorbet d'aigua de safrà, a l'entrar i un altre de menta en sortir, al fantàstic bar-restaurant.

Khan-e  Tabatabaei (100.000 IRR, 2,5€). Va ser construïda en 1880 per un ric mercader de catifes. La casa consta de tres seccions, clàssiques de l'arquitectura residencial tradicional persa: la andaruni (àrea interna on vivien els membres de la família), la biruni (àrea externa utilitzada per entretenir els convidats) i la khadame (dependències del servei). És una casa gran plena de nivells, i amb seccions diferenciades per a estiu i hivern. Consta de quatre patis, el major d'ells amb un petit estany, decorats amb pintures murals i elegants vidrieres.

Khan-e Ameriha (50.000 IRR, 1,25€) Construïda a finals del segle XVIII, abasta quatre mansions, per als diferents membres de la família, units per set patis, ocupant tot més de 9.000 m2. Esta molt ben conservada, i sembla que estan fent un hotel d'alta categoria en ella. La visita és guiada i gratuïta. Encara que ens entretenim poc a ella, ja que la mare de Atieh ens ha convidat a dinar a casa seva, i s'està fent tard.

No podent portar unes ampolles de vi, el primer recurs quan et conviden a dinar a casa d'algú, li preguntem a Atieh com podem correspondre el detall que ha tingut la seva mare al convidar-nos. Atieh, acostumada a una societat on s'ofereix sense esperar res a canvi, no entén res. La convencem per passar per una selecta pastisseria, i comprar unes pastes per acompanyar el te. És una casa molt espaiosa, amb prou feines hi ha mobles i el terra està completament cobert de catifes. Mengem a terra: arròs amb verdures, albergínies en vinagre, i el famós tahdig, la saborosa escorça d'arròs cruixent que s'enganxa al fons de la paella, un plat molt apreciat a l'Iran. Fem una llarga sobretaula, xerrem durant una bona estona, sense presses, Atieh ens fa de traductora amb la seva mare que només parla farsí. Una experiència meravellosa.

Per a aquesta tarda, hem contractat una altra excursió (30€) amb Abbas. La nostra primera parada és Darya-ye Namak, un petit llac salat a 50 km de Kashan. Aquí no hi ha cap tipus de vida animal o vegetal, tan sols una immensa plana esquerdada, formada per les plaques de sal, que es perd en l'horitzó. És un paisatge de bellesa esquinçada, cruel i relaxant alhora.

Aquest llac es troba a la zona occidental del Desert de Kavir, el Gran Desert Salat de Kavir-e Namak-e, que ocupa una superfície de 80.000 km2 a l'altiplà iranià. Amb el cotxe ens acostem a una zona de dunes a l'entrada del desert, per veure la posta de sol asseguts al cim d'una duna. És una cosa que ja hem fet en diversos deserts, en diferents països, però és un espectacle fascinant i addictiu al què no ens resistim.

15 km abans d'arribar a Kashan parem a Aran o Bidgol, per visitar el Santuari de Imamzadeh Helal Ali, germà de l'Imam Hussein i nét de Mahoma. A l'exterior de la mesquita hi ha tombes de màrtirs morts a la guerra Iran-Iraq. Un enorme pati envolta un estany central amb fonts, i al fons hi ha el santuari, cobert de l'enrajolat més complex i colorit de tots els que hem vist a l'Iran. És obligatori el xador per a les dones. L'accés al mausoleu, i un cop a dins, hi ha zones separades per a homes i dones.
Sopar a l'hotel (200.000 IRR, 5€). El plat principal d'avui és kashk e bademjan, plat tradicional d'albergínies amb iogurt.

Fem el check out en Noghli Guesthouse, i abans d'agafar un taxi (80.000 IRR, 2€) fins a l'estació d'autobús direcció Qom, visitem Masjed-e Agha Bozorg, una mesquita i madrassa de finals del segle XVIII. És una construcció peculiar. El pati té un tall al mig, creant un nivell inferior, on hi ha un jardí amb arbres i una font. En el nivell superior hi ha dos iwans, un d'ells amb una enorme cúpula flanquejada per dos minarets, tot això decorat amb un bonic enrajolat.