Altres viatges   |   Utilitats
Inici     Contacte     Espanyol
cabecera

ORIENT MITJA

Creuament de fronteres

Billete Damasco - Amman Décimo día 07:00 Comença el dia. Ens dutxem i sortim de l'hotel per agafar un taxi. 08:00 Triguem 30 minuts en arribar a l'estació. Ens costa 150 SL. 08:30 Esmorzem alguna cosa mentre esperem que surti el bus. 9:10 Sortida de Damasc direcció cap a la frontera. 10:40 Arribem a la frontera amb Jordània. Baixem del bus i anem a buscar el segell de sortida de Síria. A més posem les motxilles a la vista, o sigui tot l'equipatge del bus, perquè la policia siriàna ho revisi. 11:15 Pugem de nou al bus i anem a
parar a un duty free, no accepten moneda siriàna. 11:30. Creuem al costat jordà muntats en l'autobús. Anem a que ens posin el segell d'entrada en el passaport. Els que no tenen visat han d'aconseguir primer moneda jordana en alguna de les múltiples cases de canvi que hi ha a la vista, i després dirigir-se a la finestreta perquè els facin el visat. 12:45 Reprenem la marxa cap a Amman. Hem passat mes d'una hora en el procés dels visats. El temps que passis aquí dependrà de quanta gent no tingui visat. En el nostre bus van 30 persones, de les quals la meitat erem estrangers entre occidentals i àrabs, i la majoria no ho tenien. 14:00 Ja en Amman, preguntem pel King Hussein Bridge i ens diuen que esta tancat el pas. Que per allí no podrem entrar a Israel. 14:10 Amb l'ajuda del conductor de l'autobús negociem un taxi a Jordan Valley Border, uns 70 km al nord per 30 JD. En teoria arribarem abans de les cinc de la tarda, que és quan el costat jordà tanca la frontera. Segons ens allunyem de Amman, s'allunya també la verdor i la bona temperatura que envolta la ciutat. Durant el camí travessem vuit  controls militars, en els quals demanen  passaports i inspeccionen  el vehicle amb mes Visado Jordania
Sello slaida Jordania o menys motivació. En un dels casos van arribar a revisar el motor. 16:00 Paguem al taxista. Canviem diners per a les taxes de sortida, tal com indica el cartell de control de passaports. Quan ens posen els segells ens indiquen que estem en transito i que no necessitem pagar taxes. Així que ara tenim 20€ en moneda jordana que no ens serveixen per res. Ens fan una foto amb una webcam i ens prenen les empremtes dactilars abans de posar-nos el segell de sortida. Després d'això l'oficial jordà que ens ha atès ens pregunta "Teniu mes d'un passaport?", "No", contestem. "Doncs que sapigueu que amb un segell de Síria al passaport tindreu  molts problemes per entrar a Israel". Síria i  Israel tenen oberta
una disputa territorial des de fa trenta anys, quan aquests últims van envair els Alts del Golan durant la Guerra dels Sis Dies. Des de llavors no es permet l'entrada a Síria amb un segell israelià al passaport, i pel seu costat Israel adopta "mesures de seguretat extra" amb qualsevol que porti segells de països àrabs. Sortim a esperar el bus que ens creuará a l'altre costat. 17:00 Es triguen cinc minuts a creuar els tres-cents metres que hi ha d'un costat a un altre. El bitllet costa 1 JD. Passem un altre control en l'interior de l'autobús, durant el qual els israelís fan baixar a una parella d'ancians per no tenir els papers en regla. 17:05 Ja en el costat israelià ens miren un poc per damunt el passaport, i ens fan al Visado Siria
guna pregunta sobre motius i propòsits del viatge. Les motxilles passen per un scanner i no troben res, per que no ho hi ha res. Interrogatori altra vegada a porta de detector de metalls, el segon que passem des que estem a Israel, o sigui en els últims 100 metres. Anem a la finestra de control de passaports amb les motxilles. Mentre la soldat que ens atén ens van fent preguntes sobre el viatge va fent una ullada al passaport. De cop i volta aixeca un passaport obert per la pagina amb el segell de Síria i ens pregunta "Que és això?", "Un segell de Síria", contestem. Un altre militar  apareix a l'altra finestreta, i molt amablement  es duu a
Visado entrada Israel Rosa per a preguntar-li a part. El nostre viatge a Síria no els ha agradat. La noia treu un formulari i comença a fer preguntes "Has estat a Líban? I a Iran? En algun altre país àrab? Tens amics àrabs? Coneixes algun israelià o algú dintre d'Israel? La teva adreça a Barcelona? Com es diuen els teus pares? I els teus avis? Has estat alguna vegada a Israel? Tens pensat creuar a Cisjordània? Perquè? Nomes véns a fer turisme o cerques alguna cosa mes? En que treballes? Pertanys a alguna ONG? número de telèfon de casa teva? T'importa si posem un segell d'Israel en el teu passaport?" Així durant mitja hora, a Rosa li fan preguntes similars amb les quals després (suposem) poder creuar respostes. 17:40 Es queden els passaports i ens diuen que ens asseguem a esperar. "Quant temps?" "Entre 15 minuts i vuit hores, mai se sap, és per motius de seguretat". Romanem esperant en uns butacons metàl·lics en una sala a 24º durant dues hores. És una sala austera d'uns vint metres de llarg, i nosaltres som gairebé al mig. A mà dreta hi ha una vintena de cadires i després d'elles tres arcs detectors de metalls i un escàner. Una mica mes allà Jordània. A mà esquerra, una dotzena de cadires mes i un punt de control on joves militars d'amb prou feines vint anys es relleven en torns de vint minuts, prestant-nos escassa atenció. No hi ha res, res per a menjar ni per a beure. Fins i tot per anar
al lavabo cal passar per un arc detector de metalls. Durant l'espera veiem altra gent, tots àrabs, que es troba en la mateixa situació que nosaltres. Famílies amb nadons i fins i tot una àvia de mes de setanta anys, són retinguts i interrogats per "raons de seguretat". Però a poc a poc van creuant, i passades dues hores nomes quedem nosaltres. Segurament fem pinta de ser molt perillosos 19:35 Cansats d'esperar els preguntem que "Quant mes haurem d'esperar?" "No ho sabem encara, és per la seva seguretat". Deu minuts mes tard es donen per satisfets. Finalitza la OPERACIO CÀSTIG. Han descobert que no som terroristes. Per fi som lliures. Un sevillà que vam conèixer a Damasc que treballa de mane- Cenando con el taxista
ra habitual amb ONGs palestines, ens va explicar que en una ocasió va estar esperant set hores. Després de tot sembla ser que hem tingut sort. 19:45 Ens lliuren els visats en una fulla adjunta al passaport. Ja no hi ha transport públic, ens han retingut el temps suficient per a deixar-nos sense ell. Ni rastre d'autobusos ni taxis. Anem al duty free a comprar una mica per a menjar, no ho hem fet en tot el dia. Una vegada tenim la borsa plena, ens diuen en la caixa que nomes podem comprar aquí si anem cap a Jordània, no si entrem a Israel. Estem a 15 quilòmetres del poble mes proper sense transport, sense menjar i fa una hora que ha
Hebron Hostel fosquejat. Fantàstic!!! 20:00 Per sort ens trobem un palestí de Ramallah que ha trucat per telèfon a un parell de taxis. Abans d'anar-se un d'ells truca a un tercer que ens ve a buscar per a dur-nos a Jerusalem (450 IS). Paguem 80€ per un viatge que ens hauria costat 5€ d'autobús de no ser per la paranoia israeliana contra tot l'àrab. 20:15 Parem a menjar uns shawarma (46 IS). 20:45 Reprenem la marxa. 23:00 Arribem a Jerusalem. El taxista que deia conèixer a la perfecció la ciutat, ens deixa en la porta equivocada. Caminem deu minuts fins a la Porta de Damasc. 23:20 Arribem al Hebron Hostel. Dutxa i a dormir... Un dia per a recordar... jajaja