Altres viatges   |   Utilitats
Inici     Contacte     Espanyol
Capçalera

IRAN

El dia a día a l'Iran

Hotels. En general la relació qualitat preu és molt bona. L'habitació doble amb bany costa entre 25€ i 35€, i si ho busques en el centre històric de la ciutat, segurament serà una antiga casa tradicional que envolta un pati amb una font, on hi haurà amplis bancs amb catifes, on prendre el te, escriure el diari, o fins i tot menjar. El personal, com sempre a l'Iran, és amable i de bon tracte. A més, segur que coneixen guies i taxistes, i us ajudaran a resoldre qualsevol problema.
El principal inconvenient dels hotels és quan l'aire condicionat és compartit. Generalment esta situat al sostre, i encara que la sortida de fred pot regular-se amb una reixeta que s'obre o tanca a conveniència, deixant passar més o menys flux d'aire, en general no s'ajusten bé i fan molt soroll. El que acaba sent un autèntic problema per dormir.

Promulgant la decència islàmica en el vestirCom vestir. Aquest és un dels temes més controvertits quan es parla d'Iran, i el que pitjor imatge genera a Occident. Encara que durant els darrers anys les normes s'han suavitzat força, no és un tema banal, ja que la pròpia constitució parla d'una decència islàmica que s'ha de respectar, sent d'obligat compliment per a qualsevol persona que transiti pel país, independentment de la seva nacionalitat. Afecta exclusivament a l'espai públic, tant en zones rurals com urbanes, al carrer, restaurants, hotels (menys a la vostre habitació si estu sols), o qualsevol àmbit en el qual homes i dones es relacionin.
Què hem de portar, doncs? L'home ho té fàcil: pantalons llargs, mai shorts, i qualsevol camisa que no sigui sense mànigues o de tirants. Per les dones la cosa es complica una mica més: és obligatori cobrir el cap amb un mocador; pantalons folgats, una brusa de màniga llarga que cobreixi malucs i natges (el més que es pot mostrar són els turmells, res de braços, espatlles, cames, ni escots), i en els peus, n'hi ha prou amb unes sandàlies amb les quals poder lluir les ungles pintades de vermell radiant
Propaganda governamental als carrers, anima les dones a cobrir-se de forma natural, amb orgull i dignitat, sense que hagin de sentir vergonya per això. I de fet, ja sigui per obligació o per tradició, el xador o el raió negres són de les peces més usades. Tot i això, i complint escrupolosament la llei, les noies joves tenen cura de l'únic que poden mostrar amb absoluta llibertat, la cara: celles perfectament depilades i perfilades, llavis pintats, maquillatge, i molta cirurgia nasal, fàcilment recognoscible per les tiretes que els cobreix el nas després de l'operació. És increïble, hi comptareu per dotzenes, tant homes com dones.

La moneda oficial a Iran són els rials (IRR). Quan nosaltres vam estar allà 40.000 IRR equivalien a un euro. Això obliga que en ocasions calgui treballar amb xifres molt elevades, de manera que moltes vegades els preus són oferts en tomans, una moneda inexistent que equival a 10 rials. És una mica confús, sempre cal verificar en quina moneda estan indicats els preus, ja que al principi costa saber en quina moneda et parlen. Cal deduir segons el context, ja que en realitat també redueixen els tomanes en tants zeros com poden. Per exemple, en preguntar pel preu d'un taxi per anar d'un aeroport a un altre, un trajecte de gairebé 70 km, ens van respondre fifty (50). Ja s'assumeix que 50.000 IRR (1,25 €) o una xifra inferior, és massa poc per a un viatge de gairebé 1h, el preu és 500.000 IRR (12,5 €). Un altre exemple, mentre esperem l'avió a Shiraz, prenem uns refrescos a l'aeroport. Ens van demanar 15, cal anar afegint zeros fins que s'imposi la lògica iraniana.

1500 IRR = 0,04 € massa poc
15.000 IRR = 0,40 € encara massa poc
150.000 IRR = 4 € preu raonable
1.500.000 IRR = 40 €  massa car, fins per a l'aeroport de Moscou

Tràfic en Teheran, explicat per ells mateixosTràfic. Caos és una paraula generosa amb la qual descriure la circulació en una gran ciutat iraniana, sobretot a Teheran. No respecten ni semàfors, ni vianants, ni les normes de circulació en general. Els intermitents no s'usen, els canvis de carril són sense mirar, els cotxes paren arreu, i la velocitat és sempre excessiva. Però sens dubte el més perillós són les motos, que van contra direcció tant en ciutat (això inclou circular per les voreres) com en vorals d'autopistes. Molt de compte en creuar un semàfor en verd per a vianants, encara que els cotxes estiguin aturats, les motos continuen passant. Només qui hagi estat a l'Índia pot arribar a imaginar alguna cosa semblant. Prepareu-vos per l'aventura de creuar cinc carrils sense semàfors ni passos de zebra, quan en els carrils laterals les motos circulen en ambdues direccions entre els cotxes i la vorera. Índia, Mongòlia o Egipte, queden a anys llum d'aquesta bogeria.