A només 90 minuts amb autobús des de Sarandë, es troba
Gjirokastër, la ciutat vella és un rar exemple de poble balcànic d'influència otomana molt ben conservat. Compta amb una extensa xarxa de costeruts carrers empedrats, distribuïts sobre el vessant d'una muntanya, que condueixen a un castell del segle XIII en el seu cim. Les cases del segle XIX són aixecades per murs de pedra, que poden arribar fins a les cinc plantes, i que culminen en una teulada coberta de pedres planes distribuïdes a manera de teules. Els carrers són tan costeruts que, de vegades, part de la teulada toca a terra o els baixos de les cases adjacents. Aquí van néixer l'exdictador Enver Hoxha, que li va atorgar l'estatus de "ciutat museu", afavorint així la conservació de la seva arquitectura tradicional; i d'Ismail Kadaré, l'escriptor albanès més notable, diverses vegades candidat al Premi Nobel i guanyador del premi Príncep d'Astúries en 2009, qui en la seva novel·la Crònica de Pedra, narra els seus anys d'infància durant la invasió italiana i alemanya en aquesta ciutat.
Per anar a
Gjirokastër des de Sarandë (300 lek, 1h15), cal agafar furgoneta directa o autobús a Tirana, el que s'ompli abans, davant de les ruïnes de l'antiga sinagoga. Un cop a Gjirokastër, des de la ciutat nova pugen autobusos i taxis (500 lek) cap al castell. Si volem estalviar i fer un bon exercici, ens espera un costerut passeig de 30 minuts.
El centre social i comercial de la ciutat vella és l'antic
basar, cafeteries amb minúscules terrasses sobre les estretes voreres, restaurants, botigues tradicionals, souvenirs, tot això envoltat de fantàstiques construccions del segle XVIII d'origen otomà que daten del segle XVIII. Algunes d'aquestes cases, en diferents estats de conservació i restauració, estan obertes al públic. Les més espectaculars són les anomenades
kullë, cases tradicionals otomanes en forma de torre, que pertanyien a comerciants adinerats o funcionaris d'alt rang. Totes elles segueixen un disseny bàsic: una robusta planta inferior de pedra, coronada per una galeria de fusta de diverses plantes, on es troben les habitacions principals de la família. En algunes d'elles hi ha torres i espitlleres per ajudar a defensar contra els atacs enemics. Visito
Zekate House (
accés 200 lek), la família, que viu en una casa més modesta i moderna just al costat, et deixa passejar lliurement per l'antiga casa restaurada; i
Skendhali House (accés 200 lek), situada en un minúscul carreró, on la filla de l'actual propietari ofereix una interessant visita guiada d'uns quinze minuts.
El castell de Gjirokastër (200 lek) situat sobre un turó 200 mts sobre el Drino Valley, amb unes vistes espectaculars de la vall i les muntanyes circumdants, és el segon més gran dels Balcans. Les primeres fortificacions es remunten al segle XIII, tot i que entre finals del XIV i el segle XIX, sota l'ocupació otomana, es realitzen les majors millores i ampliacions. Alberga el Museu d'Armament (200 lek) que conté una extensa col·lecció d'armes d'època, fotografies i obres d'art, i un parell de tekkes, mesquites sufís. Sota el castell es troba un búnquer subterrani construït durant la Guerra Freda.
Kotoni B&B, 25€. Habitació doble amb bany i dutxa. Esmorzar inclòs. Casa tradicional restaurada, a la part alta del turo, a cinc minuts de tots els punts d'interès. Un taxi fins aquí costa entre 400 i 500 lek, també hi ha taxis públics que et deixen uns 10 minuts caminant més avall. Cal tenir-ho en compte, potser és el poble més empinat del país. Wifi una mica feble en les habitacions. Esmorzar: bol de fruita, pa, mantega, formatge fresc, melmelada, te o cafè, suc.
Gairebé tots els restaurants serveixen anques de granota, seran típiques de la zona, 1/2kg 800 lek.
Kujtimi. Bonica terrassa florejada i envoltada de grans arbres. El menjar normalet. Tenen wifi.
Djathe kaçkaval (formatge cheddar, tomàquet i pebrots),
qifqi (especialitat de Gjirokastër),
qiftes vegetarianes (mandonguilles fregides) i cervesa Tirana, 750 lek.
Taverna Kuka. Terrassa àmplia i agradable. Menjar molt bo.
Lakror (pasta de full farcit de xai),
shapqat (coca de blat de moro fregit farcida d'espinacs) i cervesa Tirana.
Mapo. Preu una mica per sobre de la mitjana. Menjar tradicional excel·lent, fantàstica terrassa sense trànsit a la part baixa de la zona vella. Servei una mica lent.
Tave kosi, xai amb arròs i salsa de iogurt, i aigua, 550 lek.
Les furgonetes que van a
Berat (800 lek) procedents de Sarandë, paren breument a la benzinera de la cruïlla principal a les 09:30 i 16:30, aproximadament. Van de gom a gom, només queda un tamboret de plàstic sense respatller al passadís, encara que tinc millor sort que els que pugen darrere meu, que aniran dempeus. En cas de no poder pujar es poden agafar els autobusos amb destinació final Nisja, que surten a les 10:00 i 17:00, baixar a Feis, i allà agafar una furgoneta fins Berat.
Blue Eye Spring (accés 50 lek) és un fenomen geològic natural, on 18 manatials ascendeixen des de les entranyes de la Terra a una velocitat de 8 m/seg i una temperatura de 10 º, creant una bassa d'uns 15 metres de diàmetre, el centre i extrems dels quals són d'un profund color blau, que s'assembla a l'iris d'un ull, d'aquí el seu nom. La bassa està envoltada de pins, avets, avellaners, cirerers, i nogueres, i encara que el bany està permès, no hi ha canviadors ni dutxes. Hi ha un petit pàrquing i un parell de restaurants cars. Si vas per lliure porta menjar, és un lloc ideal per fer un pícnic i passar una estona de relax.
Es troba a 22 km de Sarandë i 44 km de Gjirokaster. Des de la carretera cal caminar uns 2 km, seguint una pista de terra desprotegida del sol, i de la pols que aixequen els cotxes. Anant lleuger d'equipatge, el millor és passar aquí el matí i seguir ruta per la tarda. Arriben furgonetes per 300 lek trajecte, però per sortir de allà cal parar alguna a la carretera, o fer autoestop.