|
|
 |
Viatjar lleuger d'equipatge, és viatjar còmode. Quan veig passejant per Barcelona estrangers joves amb motxilles sobresortint per sobre dels seus caps, em recorden el meu primer viatge en Interrail a Suïssa i Àustria, on em vaig dur fins i tot la tovallola gran de bany. Però el temps ho arregla tot. Crec que és una tendència natural que com més viatges més petita es fa la teva motxilla.
No carreguis amb coses que faras servir una o dues vegades, oblida't del "per si de cas", si aquest moment arriba ja compraras el que necessitis sobre la marxa. Busca les versions petites i lleugeres de les coses, no portis una tovallola de platja per a higiene personal, agafa una petita i un pareo, per exemple. El calçat pot ocupar mitja motxilla. Selecciona'l bé, pensa en el lloc on vas, no cal calçat tancat per a anar a la platja. I en quant a la roba, la justa i imprescindible per a sobreviure entre bugada i bugada. Si, si, fins i tot en els països més pobres del món renten la roba, no fa falta que et duguis tot el teu armari... I recorda que estas de viatge i no en una desfilada de models, no passa res perquè et posis dos dies seguits la mateixa roba.
Vaig llegir una entrevista amb un escocès que va fer el camí de Sant Jaume amb tres mitjons. No tres parells, si no tres unitats. De tal forma que rentava un cada nit, i així sempre duia posat un net.
|
Hi ha un truc que no falla mai: "Estén tot el teu equipatge sobre el llit, i agafa la meitat de roba i el doble de diners". |
|
Us explico a continuació que m'he duc habitualment en els meus viatges. és una motxilla feta per a països càlids, tropicals, i pensant que es viatja en transport públic. A Mongòlia, on existeixen grans diferències de temperatura al llarg del país, l'equipatge va ser completament diferent, entre altres coses per que el viatge era amb bicicleta. |
 |
La motxilla ha de ser el més còmoda possible, sense punts que puguin fregar la pell, i que permeti una correcta distribució del pes. Molt important unes bones corretges, la cinta del maluc més aviat ample, mullida, i amb protecció lumbar, afegeix una mica de pes però ho acabaras agraint. Ideals amb obertura davantera completa mitjançant cremallera, com si es tractes d'una maleta, ja que tot el seu interior queda accessible. Jo recomano les conegudes com "motxilles d'atac", les quals usen els muntanyencs per a "atacar" els cims. Són compactes i manejables, i la seva mida reduïda, d'entre 30-35 lts, ens evita facturar en avions, i facilita la seva col.locació en l'equipatge de mà dels autocars. Al principi costa, pero ja veureu com bé distribuït, en el seu interior cap tot el necessari i més. |
 |
| Calçat |
Una elecció dolenta del calçat pot arruïnar un viatge. Cal provar-lo a fons abans de sortir, ha de ser còmode, ventilat, i adaptat al terreny on ens hem de moure. Les sabates rígides pesen i dificulten la transpiració del peu, però d'altra banda ho protegeixen i garanteixen un caminar còmode, segur i estable. Com calçat obert, unes sandàlies de neoprè, amb tancaments de velcro, sujecció en els turmells, i soles ergonòmiques, ofereixen protecció i comoditat en gairebé qualsevol terreny. Jo em decanto per les "xineses", aquelles amb una llengüeta entre els dits índex i polze del peu, són menys segures, però ofereixen transpi- ració 100%. A l'Orient Mig i índia no vaig usar mes calçat que aquest. Finalment queden les xancles de dutxa, lleugeres i manejables. Jo utilitzo unes de molt dolenta qualitat que vaig compra a Ghana, però que ofereixen l'avantatge de ser completament de plàstic, pel que no retenen aigua, sempre estan seques. |
 |
| 2 pantalons |
Llargs de cotó. Protegeixen del sol, dels insectes i es permet l'accés amb ells a qualsevol recinte. Existeixen models amb cremallera transformables en curts, però tingueu compte, els pantalons curts en alguns països tenen connotacions colonialistes. Res de texans o pantalons ajustats. |
| 1 samarreta màniga llarga |
Serà la peça de mes abric, podem dur-nos tèrmiques i fins i tot dessuadores, però ocupen mes espai i escassament les usarem. En cas de no ser suficient, existeix la tècnica del “layering”, o sigui anar-se po- sant capes de roba. La calor li ve transmès al cos a través de l’aire, quant mes aire sigui capaç de retenir una peça mes calents estarem, per això diverses capes de roba aporten mes calor que una sola peça de similar grossor.L'impermeable, a causa de la seva baixa transpiració, pot ser un altra peça d'abric. |
1 samarreta
1 polo
2 camises de màniga llarga |
Les combinacions aquí són infinites. Jo crec que el més còmode en països calorosos són les camises de cotó, són poc ajustades i els botons permeten una major ventilació. Les de màniga llarga són ràpidament convertibles doblegant les mànigues. La samarreta ocupa poc espai i és fàcil de rentar. Els polos són més ventilats i poden ser usats en ocasions en les quals calgui anar ben vestit. Qüestió de gustos. |
| Roba interior |
7 mudes, 3 parells de mitjons tormillers, 1 parell de mitjons llargs. Sembla exagerat dur tanta roba inte- rior, però ocupa poc espai i dóna un marge còmode per a rentar-la sense estres. Els mitjons tormillers no ocupen gairebé gens d’espai, i els llargs ens treuran de algun destret en nits fredes o aires condicionats. |
 |
1 tovallola |
Són tovalloles de polièster microfibra d'assecat ràpid, molt lleugeres, i super absorbents. Hi ha diverses mides, i una vegada a la funda tot just ocupen com una llauna de Red Bull. |
| 1 braga (buff ) |
Mocador multiusos. Serveix de bufanda , capell, antifaç per a dormir, cinta per al pèl, mocador per a cobrir el cap en països islàmics (dones)... I a més cap en una butxaca |
| Contra el sol |
Gorra o barret, bàsic. No oblidis els riscos de insolació, el sol és molt traïdor. Afegeix a més uns pots petits de protecció solar, aftersun, i ulleres de sol. |
| Contra la pluja |
Jo faig servir un tallavents molt lleuger i transpirable concebut per a trial running, encara que no és capaç d'aguantar un fort xàfec. Altra opció és un impermeable de bicicleta, o un paraigua plegable, que a més de la pluja ens protegeix del sol.. |
A més existeixen totes aquelles coses, que encara que prescindibles, faran el nostre viatge més agradable. Un llibre per als mo- ments de relax i trajectes llargs, la guia de viatge, un diari on deixar constància del viscut, un rotllo de paper higiènic, la càmera de fotos... Això dels capritxos no té límits, vaig tenir un professor de fotografia que viatjava sempre amb una ampolla de Xeres, i vaig conèixer una parella a Laos que duien petites llaunes d'olives per a amenitzar les cerveses.
No oblidar-se sota cap concepte de la Farmaciola bàsica. |
| Neceser de aseo |
Miniaturització. Pots de 75 ml d’escuma d’afaitar, raspalls de dents per a nens, 35 ml de pasta dentífrica, desodorant en crema, 1 pastilla de sabó, 25 ml de after-shave... Existeixen versions petites de gairebé tot. |
 |
| 1 llapis |
Els bolígrafs donen mes problemes. El llapis escriu en vertical, de cap per amunt, sota l’aigua... i a més sempre saps quant queda, no hi ha sorpreses, mai falla. |
| 1 cinturó moneder |
Cinturó moneder de viatge amb compartiment interior tancat amb cremallera, per a poder ficar diners. Ben doblegats caben fins a una dotzena de bitllets. |
| 1 llençol-sac |
Aquest tipus de llençol és lleuger i fresc, gairebé no ocupa espai i ens evita el contacte amb algunes robes de llit indesitjables. Els de seda són realment petits. |
| 1 lot |
Fins i toto millor un lot frontal. El seu consum sol estar mes optimitzat i permeten tenir les mans lliures per a poder treballar. Els venen molt lleugers, el meu pesa 75 gr amb piles i tot, i té una autonomia de 15 hores. No oblidar piles de recanvi. |
| Varis |
Pinces: Les hi ha diminutes, comprades en un Tot a Cent, ideals per a penjar la roba en cas de destret. Taps: Per als lavabos, en la majoria dels hotels, fins i tot en els bons, sempre falten i això dificulta enormement la bugada. |
|
