En general la nostra forma de viatjar podríem definir-la de còmoda, però sense luxes, encara que bé és cert que es pot viatjar encara més barat. Ens vam moure sempre en transport públic, encara que en una ocasió vam contractar un special hire per anar des Buhoma a Mweya, i així guanyàvem un dia passant per Ishasha; hotels de gamma mitjana, en habitació doble amb bany propi sempre que és possible, tres àpats diaris , i una estricta dieta de cervesa, propines, les esperades, i només regategem fort amb aquells que creuen que un blanc és un caixer automàtic del Banc Central Europeu.

Tot el que està relacionat amb safaris, vida salvatge, parcs naturals i altres, no és barat. Però tampoc té perquè ser prohibitiu. Dues coses fonamentalment determinen el preu: la durada del safari i el grau de comoditat exigit. Entre dormir en una tenda de campanya en un càmping o fer-ho en un lodge dins del parc, poden anar 200 $ diaris, o entre tenir un jeep per a tu sol i compartir-lo amb quatre persones més, un 20% de diferència. Nosaltres optem per un safari de tres dies, en tenda de campanya i amb vehicle en exclusiva, que a més incloïa menjars i begudes. Amb Safari Makers, 715$ cadascun. Un altre despesa elevada és el permís per visitar els goril·les, 500 $.

Accedir en transport públic als parcs naturals no és tasca fàcil. Solen abastar grans extensions de terreny, i si bé és cert que podem arribar per la nostra compte a alguna ciutat propera, els accessos al parc i els desplaçaments a l'interior s'hauran de fer amb transport privat. A això cal afegir-li un problema de logística, puntualitat i fiabilitat no són dues característiques dels transports públics africans. Així que encara que sembli mentida, per reduir costos i temps, a vegades és millor contractar petits viatges organitzats. Vam contractar amb Red Chilli Tours tres dies a Murchison Falls, i vista la seva esplèndida organització, hauríem de haver fet el mateix a Queen Elizabeth NP.