Altres viatges   |   Utilitats
Inici     Contacte     Espanyol
Capçalera

GEORGIA - ARMENIA

Davit Gareja

Cuarto día Davit Gareja son una sèrie de cel·les, esglésies, capelles, refectoris i estàncies diverses excavades a la roca que formen un complex monàstic fundat al segle VI per Davit Gareja, un dels 13 Pares Assiris enviats a Geòrgia per enfortir el cristianisme al país . A través dels segles els monestirs s'han ampliat, saquejat, destruït, abandonat, i reconstruït diverses vegades. Avui dia se solen visitar els monestirs de Lavra i Udabno. Al monestir de Lavra, al costat del pàrquing, hi ha un grup de coves on encara viuen alguns monjos, protegides per un mur i una torre de vigilància construïts al segle XVIII al voltant d'un pati, una església i algun altre edifici. Aquí es troben també les tombes de Davit Gareja i el seu deixeble Lukiane.
Vistes des de la petita capella després del monestir de Ubano
Monestir de Lavra Coves residència de monjos al Monestir de Lavra Coves residència de monjos al Monestir de Lavra Monestir de Lavra Plànol del recorregut
El monestir de Udabno es troba al cim del turó en la base del qual hi ha el de Lavra. La caminada és un circuit que comença i acaba al pàrquing, pujant per un caminet que hi ha a l'esquerra de la botiga de records religiosos. Tot el recorregut porta entre 1h30 i 2h, depenent del ritme i el nombre de fotos. No cal estar especialment en forma però no és apte per a persones grans o amb problemes de mobilitat. El terreny combina pedra, roca, grava i sorra.
Sender en territori azerbaidjanès per visitar el Monestir de Udabno Coves amb murals al Monestir de Udabno Coves amb murals al Monestir de Udabno Petita capella excavada a la roca al costat del Monestir de Lavra
Coves amb murals al Monestir de Udabno
El primer tram, costerut i relliscós, segueix una barana de ferro oxidada i trencada fins al cim, des d'on es veu un àrid paisatge de tons vermellosos i groguencs, el desert azerbaidjanès. Aquí trobem una parella de soldats georgians i una altra de azerbaidjanesos vigilant la frontera. I és que encara que tots dos monestirs són històricament georgians, tècnicament Lavra esta a Geòrgia i Udabno a Azerbaidjan. Lonely Planet recomana portar el passaport ja que realment creuem una frontera.
Coves amb murals al Monestir de Udabno Coves amb murals al Monestir de Udabno Coves amb murals al Monestir de Udabno Coves amb murals al Monestir de Udabno Coves amb murals al Monestir de Udabno
Ara cal girar a l'esquerra i seguir el camí que transcorre paral·lel a un petit precipici d'uns tres-cents metres que acaba en terres de l'Azerbaidjan. Anirem trobant-nos amb una successió de coves, estàncies i petites capelles, algunes d'elles decorades amb frescos que daten entre els segles IX i XIV. Cal seguir fins a una petita capella al cim de la muntanya on s'inicia la tornada al punt de partida. Durant el descens veiem algunes coves amb graons tallats per accedir-hi, i algunes a les quals arriben estrets solcs diagonals creats per recollir l'aigua en cascada per la llosa.
Coves al Monestir de Udabno Cova residència de monjos de tornada al Monestir de Lavra Llangardaixos al Monestir de Udabno Coves amb murals al Monestir de Udabno Coves al Monestir de Udabno
Coves al Monestir de Udabno Interior d'una cova al Monestir de Udabno Bus Des de Tbilisi agafar el metro fins Samgori (10 min), marshrutka a Sagarejo (3 GEL, 45 min) i després taxi (50-60 GEL, 1h15 min). El preu del taxi inclou 2h d'espera per realitzar la visita, a més de 1h15 per trajecte entre Sagarejo i Davit Gareja. En total hi ha 45 km des de Sagarejo i deu des Udebano. La carretera va de mal en pitjor, passa de asfaltada, a asfaltada però mal mantinguda, més forats que asfalt, pista de terra, i per acabar relliscosa graveta. Durant gran part del camí les vaques que pasturen en els marges són un perill seriós, alguns ramats són tan grans que requereixen la presència d'un vaquer o dos per vigilar-les.
Cal portar protecció solar, menjar i beguda abundant, el sol pega amb ganes. Al carrer principal d'Sagarejo hi ha un parell de supermercats i restaurants, però per dormir l'opció més propera i fiable és Tbilisi.
Per a mi va ser sense cap mena de dubte la visita religiosa més interessant de tot el viatge. La seva antiguitat, la seva grandària, la seva ubicació en aquest apartat lloc desolat i semi desèrtic a peu entre dos països, el seu estat de conservació malgrat les pràctiques d'artilleria que van realitzar els soviètics a la zona durant la guerra d'Afganistan, la qualitat dels seus frescos i murals, però sobretot la tranquil·litat, la calma, l'absència total de turistes (només els monjos, el taxista i tu mateix) fan de la seva visita una experiència autèntica i imprescindible.
El desolat paisatge del desert azerbaidjanès Detall d'un fresc a l'interior d'una cova al Monestir de Udabno Interior d'una cova al Monestir de Udabno Detall d'un fresc a l'interior d'una cova al Monestir de Udabno Vistes del Monestir de Lavra durant l'ascensió