L'autobús de
Expreso Singer ens deixa a Buenos Aires a les 10:00, procedents de Puerto Iguazú, d'on vam sortir a les 14:50. Des de l'Estació de Retiro un taxi fins a l'hotel ens costa 50 AR$. Ens donem una dutxa rapida i sortim a passejar una mica.
Galerías Hotel, 650 AR$, Tucumán 651 (al centre del
micro centro). Hotel de quatre estrelles de la cadena Husa. Ens assignen una habitació triple. A l'entrar hi ha un bany amb dutxa i un distribuïdor amb llit individual, a la dreta un llit doble amb rentamans i mirall, i un bany gran amb hidromassatge. Una terrassa sense grans vistes discorre el llarg de l'estada. TV, aire condicionat i nevera. Però no és or tot el que lluu, manca pressió a la dutxa i una llum del capçal del llit no funciona. Això sí, l'esmorzar de luxe: sucs, salsitxes, pernil dolç, formatge, melmelades, deu tipus de pastes, macedònia i fruites naturals, te i cafè.
Agafem un taxi (22 AR$) per anar al
Cementiri de la Recoleta. És un cementiri petit, no hi haurà més de 2.000 làpides, però a més de poder posseir una col.lecció de mausoleus impressionant, un darrere l'altre, passadís darrera passadís, a qual més ostentós, en ell estan enterrades algunes de les personalitats més importants de la història argentina. Aquí reposen almenys una dotzena de presidents (Raúl Alfonsín, Hipòlit Yrigoyen), militars (Almirall Brown, Facundo Quiroga), artistes (Adolfo Bioy Casares), premis Nobel com Luis Federico Leloir, i per descomptat el personatge més famós de l'Argentina, el mausoleu més buscat, el de la Família Duarte, on descansa Eva Perón. Malgrat tot, més enllà del seu interès històric no em va semblar una visita interessant per a estrangers.
Abans d'entrar mengem un parell d'hamburgueses i una coca cola en un carretó ambulant (75 AR$). De postres fem un te i un
frappe en una terrassa de
Havanna, els productors de alfajores més famosos i apreciats del país. En sortir un
Punt d'informació a l'altra banda de la plaça ens il·lumina sobre com anar als barris de Boca i San Telmo. Comprem una
targeta de col·lectius per 20 AR$ i la carreguem amb 10AR$. En pujar al bus cal dir-li el destí al conductor que li indica a la màquina expenedora el preu que ens ha de cobrar en funció de la distància recorreguda. Amb el que hem posat a la targeta hauríem de tindre prou per a tres o quatre viatges, de manera que hauríem d'anar caminant a l'hotel des de Sant Elm, però com aquestes targetes permeten un descobert de 10 AR$ que en teoria es cobra amb la propera recàrrega, els dos últims trajectes ens surten gratis i ens estalviem una bona caminada.
A finals del segle XIX gran quantitat d'immigrants italians van començar a arribar al barri de Boca. Eren immigrants pobres que construïen les seves pròpies cases i les pintaven amb les pintures sobrants dels tallers del port, d'aquí la profusió de colors que abunda en els seus carrers. El més famós del barri és
Caminito, lloc de pintors, artistes i artesans que exposen i venen les seves obres en antics patis de veïns o en alguna cantonada. El carrer esta envaït de bars, restaurants i terrasses que ofereixen la majoria d'elles algun espectacle de tango. Donada l'afluència massiva de turistes també abunden les botigues de
souvenirs. Fins aquí arriben els col·lectius 29, 64 i 152 que paren al costat del Riachuelo, que així és com es diu el riu Matanza en la seva desembocadura.
A mitja tarda agafem el 29 i ens baixem a
San Telmo, un dels barris més antics de Buenos Aires. Cases centenàries, esglésies, museus, mercats i carrers empedrats que em recorden una mica al barri de Gràcia de Barcelona. El centre del barri és la Plaça Dorrego, coneguda pel "mercat de puces" que se celebra tots els diumenges. El centre, a l'ombra d'uns frondosos arbres, l'ocupen venedors ambulants i terrasses amb espectacles de tango. Prenem unes cerveses en una d'elles. Al voltant de la plaça hi ha diversos cafès i comerços, entre ells una botiga de Havanna on comprem els primers alfajores per regalar.
Mapa del barri de San Telmo. Sopem en un local que ens va recomanar un taxista.
Desnivel, calle Defensa, 855. Entranya, tapa de cuadril, i amanida de radicheta amb parmesà. No hi ha dubte, el bo, bonic i barat per al turista que busca carns a Buenos Aires
Vam preguntar ahir a
Tienda León per anar a l'aeroport amb el seu shuttle bus, però no té servei de recollida als hotels. Amb el taxista que ens va dur al cementiri de Recoleta vam acordar 220 AR$ amb els peatge d'autopista inclos, servei porta a porta.
Agafem un taxi (22 AR$) per anar al Cementiri de la Recoleta. És un cementiri petit, no hi haurà més de 2.000 làpides, però a més de poder posseir una col.lecció de mausoleus impressionant, un darrere l'altre, passadís darrera passadís, a qual més ostentós, en ell estan enterrades algunes de les personalitats més importants de la història argentina. Aquí reposen almenys una dotzena de presidents (Raúl Alfonsín, Hipòlit Yrigoyen), militars (Almirall Brown, Facundo Quiroga), artistes (Adolfo Bioy Casares), premis Nobel com Luis Federico Leloir, i per descomptat el personatge més famós de l'Argentina, el mausoleu més buscat, el de la Família Duarte, on descansa Eva Perón. Malgrat tot, més enllà del seu interès històric no em va semblar una visita interessant per a estrangers.
Abans d'entrar mengem un parell d'hamburgueses i una coca cola en un carretó ambulant (75 AR$). De postres fem un te i un frappe en una terrassa de Havanna, els productors de alfajores més famosos i apreciats del país. En sortir un Punt d'informació a l'altra banda de la plaça ens il·lumina sobre com anar als barris de Boca i San Telmo. Comprem una targeta de col·lectius per 20 AR$ i la carreguem amb 10AR$. En pujar al bus cal dir-li el destí al conductor que li indica a la màquina expenedora el preu que ens ha de cobrar en funció de la distància recorreguda. Amb el que hem posat a la targeta hauríem de tindre prou per a tres o quatre viatges, de manera que hauríem d'anar caminant a l'hotel des de Sant Elm, però com aquestes targetes permeten un descobert de 10 AR$ que en teoria es cobra amb la propera recàrrega, els dos últims trajectes ens surten gratis i ens estalviem una bona caminada.
A finals del segle XIX gran quantitat d'immigrants italians van començar a arribar al barri de Boca. Eren immigrants pobres que construïen les seves pròpies cases i les pintaven amb les pintures sobrants dels tallers del port, d'aquí la profusió de colors que abunda en els seus carrers. El més famós del barri és Caminito, lloc de pintors, artistes i artesans que exposen i venen les seves obres en antics patis de veïns o en alguna cantonada. El carrer esta envaït de bars, restaurants i terrasses que ofereixen la majoria d'elles algun espectacle de tango. Donada l'afluència massiva de turistes també abunden les botigues de souvenirs. Fins aquí arriben els col·lectius 29, 64 i 152 que paren al costat del Riachuelo, que així és com es diu el riu Matanza en la seva desembocadura.
A mitja tarda agafem el 29 i ens baixem a San Telmo, un dels barris més antics de Buenos Aires. Cases centenàries, esglésies, museus, mercats i carrers empedrats que em recorden una mica al barri de Gràcia de Barcelona. El centre del barri és la Plaça Dorrego, coneguda pel "mercat de puces" que se celebra tots els diumenges. El centre, a l'ombra d'uns frondosos arbres, l'ocupen venedors ambulants i terrasses amb espectacles de tango. Prenem unes cerveses en una d'elles. Al voltant de la plaça hi ha diversos cafès i comerços, entre ells una botiga de Havanna on comprem els primers alfajores per regalar. 
