INDONESIA

Els volcans de Bromo i Ijen són segurament les atraccions principals de l'Est de Java. Des de Yogjakarta es troben en el nostre camí cap a Bali, així que a través de l'hotel contractem un paquet organitzat en una agència local. El paquet estàndard costa 660.000 IDR i inclou transport des de Jogyakarta, hotels i jeep al Bromo. El viatge finalitza a Ketapang, el port des d'on surt el shuttle bus a Denpasar, que costa 80.000 IDR addicionals. Per compte propi i en transport públic és sens dubte més barat, però també requereix de molt més temps i paciència. 50€ per el que s’ofereix no sembla car.

08:00 Una furgoneta de seients amples i còmodes ens recull a la porta de l'hotel. 19:15 Arribem a una petita agència de viatges a Probolinggo. Hem fet tres parades, dues toilet time de 10 minuts i una altra de 45 per menjar. Gairebé tot el trajecte és una carretera d'un sol carril que travessa nuclis urbans. Només quan ocasionalment apareix el segon carril es veu camp i algun arrossar. El dia transcorre entre embús i embús. La circulació encara densa no és especialment caòtica, llevat de les motos que es creuen contínuament i que es juguen la vida davant els conductors impassibles i aliens, aparentment, de la seva presència. Però la veritat és que no hi ha queixes ni xiulets ni crits i el trànsit flueix amb relativa normalitat.

20:00 Després de distribuir-nos segons els paquets contractats, triguem una hora a pujar al Hotel Yochi's en Cemoro Lawang. Són diverses cabanes de fusta distribuïdes al voltant d'un restaurant central, fet amb bastant gust i portat per gent jove. L'habitació és àmplia i té bany privat amb aigua calenta. Quan arribemr hi ha un grup de musica tocant durant el sopar.
A uns 2.100 m d’alçada es troba l'enorme caldera de l'antic volcà Tengger de gairebé 10 km de diàmetre. A l'interior han sortit cinc nous cons volcànics envoltats pel Pasir Laut (Mar de Sorra) de fina sorra volcànica, que al seu torn està envoltat per l'empinada paret d'entre 200 i 600 mts que tanca la caldera principal. Aquesta està envoltada per altres muntanyes, entre elles la muntanya Pananjakan (2.770 mts), el lloc més popular per veure tot el complex volcànic de Tengger. Tota aquesta zona pertany a l'àrea protegida de Bromo Tengger Semeru National Park, el cost d'accés és de 25.000 IDR per persona.

04:00 Triguem una hora amb tot terreny per arribar a uns 500 m caminant del cim de la muntanya Pananjakan. No es pot avançar més a causa de la multitud de vehicles aparcats que envaeixen els marges de la carretera. Estem a gairebé 3.000 m d'altitud i fa bastant fred. Ens ofereixen abrics de lloguer per 10.000 IDR. Agafem dos. 05:30 Des del cim les vistes són immillorables. D'una banda el sol va sortint a poc a poc pintant el cel amb tons vermellosos i groguencs, a l'altra banda queda el Mar de Sorra amb la muntanya Batok (2.470 m) en primer terme, els volcans encara actius de Bromo (2.329) i Kursi (2.581 m) en segona línia, i al fons el cim més alt de Java, el volcà Semeru (3.676 m). Per descomptat tanta bellesa no és cap secret i cal compartir-la amb els centenars de turistes que han matinat com nosaltres i que després trobarem de nou més avall.

07:00 Ja hi som al Mar de Sorra. Des del pàrquing cal caminar 40 minuts fins al cim del Bromo. La pujada és esgotadora, tot el camí transcorre sobre finíssima pols volcànica que s'aixeca amb les petjades de persones i cavalls. Menjar pols és una realitat inevitable durant tota l'estada a la caldera principal. Però l'esforç paga la pena. Les vistes des de la vora del cràter, que desprèn una lleu però constant fumarola blanca sulfurosa, és d'una bellesa desolada, sobrenatural, com un paisatge lunar, sobretot si es compara amb els exuberants valls verdes al voltant de la caldera.

09:00 Tornem a l'hotel. Dutxa i esmorzar. 10:15 Baixem a Probolinggo 11:45 Canvi de furgoneta i sortida cap a Ijen. De moment hem fet servir diversos tipus de transports: furgonetes de llarg recorregut de nou places, aire condicionat, seients amples i encoixinats; furgonetes de batalla com la que fem servir per pujar a Cemoro Lawang, verds, de seients rígids i poc amigables per a recorreguts de més d'un parell d'hores; i finalment els jeeps que fem servir per pujar al Bromo, quatre places darrere, dos davant, són còmodes i estan en bon estat. 13:30 Ens aturem una hora per dinar, 105.000 IDR. 17:45 Arribem a Blawan (Bondowoso), una petita localitat rural, on les plantacions de cafè i cultius particulars es barregen amb densos boscos. Catimor Homestay. Les habitacions es distribueixen al voltant d'una piscina i un jacuzzi amb aigües termals. La nostra habitació te tres llits, simple i espartana, amb lavabo de cubell i cassó però amb aigua calenta. Molt amables i atents. Per sopar bufet variat per a dues persones i cervesa 78.000 IDR. Molt bo. Organitzen excursions per la zona i venen Kopi Luwak, cafè de civeta.

L'altiplà de Ijen és una extensa zona muntanyosa d'una bellesa paisatgística excepcional que alterna frondosos boscos i plantacions de cafè amb els cims i vessants dels volcans Ijen, Raung, Suket i Merapi entre altres cims més petits. El motiu de la nostra visita és el cràter del volcà adormit de Ijen que amaga entre les seves parets el major llac sulfurós del món. És una zona protegida i, igual que a la muntanya del Bromo, cal pagar una quota d'accés de 55.000 IDR per persona a l'hotel on dormim.

04:45 Després de 45 min de furgoneta arribem a Paltuding, punt d'inici de l'ascens al cràter del volcà Ijen. És un camí amb trams bastant costeruts, encara que de sòl ferm, ample i còmode per caminar. Ens envolta una vegetació densa i frondosa, i quan s'obren clars es veuen les muntanyes i cons volcànics de l'altiplà de Ijen. 06:00 Quan arribem al cim ja a sortit el sol. Així i tot la vista és espectacular. Encaixat entre parets de 200 mts i embolicat en un lleuger núvol sulfuros, hi ha un bonic llac de color blau verdós producte de la combinació del sofre groc i les roques de color marró-vermellós.

Però no tothom pot gaudir d'aquesta visió bucòlica i meravellosa de l'entorn que percebem els turistes, sempre hi ha una víctima. A les ribes del llac es realitza un dur treball de mineria. Un parell de vegades al dia, sense cap tipus d'equipament ni protecció adequada, els miners extreuen i trenquen llargues peces de sofre refredat del fons del cràter, el carreguen en cistelles de fins a uns 90 kg de pes que pujaran durant 300 m salvant desnivells del 45% fins la vora del cràter. Després d'això, recorren 3 km de muntanya fins a una refineria de sucre propera que els paga segons el pes transportat. El preu ronda els 600 IDR el quilo, de manera que en condicions normals els seus sou diari tot just arriba als 10€. 07:00 Baixem. Alguns trams són tan costeruts que no se que és pitjor si pujar o baixar. 08:15 Per esmorzar un parell de vigorosos nasi goreng, cafè i te, 48.000 IDR.

09:15 Comença el llarg camí a Bali. 14:15 Arribem a Ketapang, en la costa, a la costa, on lliurem el tiquet a un espontani que ens diu que en mitja hora vindrà el nostre bus. 15:00 El nostre bus és un bus públic ple fins els límits. L'autobús puja al ferri per travessar el petit istme entre les illes de Java i Bali. L'anècdota del dia és un tio que salta des de el moll amb ànecs i màscara de busseig davant del vaixell i demana a la gent que li tiri diners. 16:00 El ferri arriba a Bali. 20:00 El bus arriba a Tabinan on ens fan canviar de bus i pagar 5.000 IDR cadascú per arribar fins a la capital. A sobre el bus va de gom a gom i fem tot el recorregut de peu. 21:00 Un cop a Denpasar. És tardíssim i encara s'ha d'arribar a Ubud. Amb quatre francesos lloguem una furgoneta per 180.000IDR. 21:30 Després d'un dia de viatge, arribem a Ubud, centre cultural de Bali.