GEORGIA - ARMENIA

La primera marshrutka de Kazbegi a Tbilisi surt a les 09:00, 10 GEL, 2h15. Tres quarts d'hora menys que a la pujada. El mateix perill que en venir. Curiosament encara queden places lliures no s'atura davant cap dels vianants que ho sol•liciten. Només arribar a l'estació de Ddiube canvi de marshrutka cap a Borjomi (8 GEL, 2h) que surt a les 12:00, surten cada hora o quan plens. Gairebé no hem d'esperar, va fins a la bandera. La meitat del trajecte és per una autovia de dos carrils.

La ciutat de Borjomi és coneguda, sobretot entre els països de l'antiga Unió Soviètica, per la seva indústria d'aigua mineral. Els suposats poders curatius dels manantials de la zona la van convertir a finals del segle XIX en un dels llocs d'estiueig favorits de l'aristocràcia, i avui dia els balnearis han proliferat i són destí freqüent per a persones amb problemes de salut. A més l'exportació a gran escala de les aigües minerals embotellades és una important font d'ingressos per a la zona.

La ciutat es troba a 850 mts d'altitud, envoltada de boscos, al fons de la vall que forma el riu Mtkvari. El carrer principal de la ciutat, per la qual entra el bus provinent de Tbilisi, discorre pel marge nord del riu travessant la ciutat. El cor de Borjomi es troba just al final d'aquest carrer, entre el museu, l'estació de taxis i autobusos, i el mercat que s’instal·la al costat d'ella. Uns 300 mts abans, un pont penjant blanc creua el riu a la meitat sud de la ciutat, on hi ha l'estació de tren i el parc d'aigua mineral. Al costat del pont hi ha el Tourist Information Point, eficaç com pocs, disposa de plànols, informació de la zona, recursos propis com viatges organitzats a Vardzia, i recerca de homestays i apartaments.

Un altre motiu per venir a Borjomi, a més dels balnearis, és el Parc Nacional de Borjomi, una aclaparadora extensió de prats alpins plens d'espècies úniques i endèmiques al Caucas central, on és possible fer caminades de diferents graus de dificultat i durada en algun dels seus nou camins perfectament senyalitzats. El més curt i senzill amb prou feines dura un parell d'hores i el més llarg, per a muntanyencs més experimentats, requereix passar un parell de nits a l'interior del parc. Al Centre de Informació del parc, al qual s'arriba després de caminar 15 minuts per la carretera que surt de la ciutat després l'estació d'autobusos, us donaran tota mena d'informació sobre rutes, allotjament bàsic dins del parc o guies locals. A més us expediran els permisos gratuïts, però obligatoris, que els vigilants poden demanar-vos una vegada dintre. Nosaltres no vam veure cap.

Probablement l'altra banda del riu, després del pont penjant blanc, en el Little Park i voltants sigui la millor zona per allotjar-se, sobretot a causa de l'àmplia oferta de restauració que hi ha a la zona, però això ho vam descobrir massa tard.   Djemali Apartment, Gogiascikhe st, 12, (599) 163991, Maia Turabelidze. Apartament de dues plantes a dos minuts del museu. Planta baixa amb menjador, cuina i lavabo amb dutxa, i a dalt habitació amb quatre llits. 25 GEL per persona + 5 per l'esmorzar. Ideal. Esmorzar: truita, pa, mantega, melmelada de cireres, cireres confitades, formatge, te i cafè. Fantàstic.

Com anem curts de dies i a més no tenim l'equipament adequat, vam optar per dormir a Borjomi les dues nits i realitzar les dues rutes més curtes.
Ruta 7, National Park Info, 3 km aprox., 2h a ritme de passeig. Comença sota una portalada de ciment amb escriptures en georgià que es troba a l'esquerra del Centre d'Informació, després de passar la reixa principal. Tot el camí està marcat amb senyals negre-groc-negre pintades en arbres i roques cada 100-200 m. Comença amb una forta pujada, que farem al revés en acabar, però la resta és una pista bastant plana i còmoda. La major part del camí té l'amplada suficient perquè dues persones caminin còmodament una al costat de l'altra. Durant tot el trajecte ens envolta un dens bosc d'alzines, avets i pins. Hi ha bancs de fusta on descansar i cartells amb explicacions sobre la flora i fauna de la zona.

Rest. Café, a Little Park. Només hi ha clientela georgiana però tot i així tenen carta en anglès. Ojakhuri, porc amb patates, kachapuri acharuli, farcit de formatge amarg amb un ou semi cru al centre (el millor de tots els que he provat fins ara amb diferència), lobiani, contundent pasta de full farcida de lobio, cervesa i cafè, 21 GEL, el millor menjar al millor preu. Davant d'ell hi ha un hotel, un parell de restaurants i un donner kebab. Old Borjomi, al costat del Borjomi Hostel. Truita al forn, chvistari, deliciós pa de blat de moro i formatge amarg, xampinyons fregits amb formatge sulguni (formatge fumat), chakapuli, xai amb estragó i prunes, i dues cerveses, 31 GEL. Un altre meravellós restaurant, en aquesta ciutat hem fet ple.

Borjomi Mineral Water Park, 1 GEL. A prop de l'entrada venen ampolles de plàstic de diferents mides per omplir amb aigua sulfurosa carbonatada dels dos sortidors principals, un d'aigua freda 40 mts abans de la porta d'accés, i un altre d'aigua calenta després de la porta d'accés. Tots dos estan plens de gent fent cua. A més de les fonts hi ha atraccions de fira de tota mena, des del canell pilot fins a una muntanya russa o autos de xoc. El parc discorre lineal, paral·lel al riu, durant uns 500 mts.

Després d'ell un camí de terra a mà esquerra travessa 2km de bosc fins a una piscina d'aigües termals a 27 graus, accés 1 GEL. No espereu d'un spa glamurós i acollidor, no és més que un forat enrajolat de 20 m 2 en un diminut prat envoltat d'alts pins, un canviador cutre fet amb quatre pals i unes cortines, i un parell de cadires de plàstic al voltant d'un lloc de refrescos. Però tot i així, us ho recomano, el passeig és magnífic. Si teniu previst quedar-vos fins a última hora millor agafar una llanterna

Pels que no volem pernoctar a l'interior del parc però ens ve de gust una caminada una mica llarga i exigent, hi ha la popular combinació entre les rutes 1 i 6. La ruta 1 (Nikoloz Romanoff Trail ) creua el parc des de Likani fins Marelisi, uns 40 km més enllà, havent de passar un parell de nits en refugis dins del parc, mentre que la ruta 6 (Following Wildlife Traces) travessa entre 12 i 13 km de paisatges diversos entre Likani i Kvabiskhevi. Al Centre d'Informació del Parc ens van donar escrit en georgià el punt exacte on ha de deixar-nos el taxi (7 GEL) per començar la marxa. Al final de la ruta en Kvabiskhevi sempre hi ha taxis (20 GEL) al costat del refugi esperant clientela, si no caldrà parar a algú a la carretera.

La caminada comença passejant al fons d'una vall envoltats de vegetació i alts arbres que amb prou feines deixen passar la llum del sol. A la mitja hora creuem un petit rierol, i 15 minuts més tard comença el bo. Un cartell amb un plànol del parc indica que hem de deixar el nostre ampli i còmode camí prenent una desviació a l'esquerra, el primer refugi queda a 13 km. Pintades en pedres i troncs amb els números 1 i 6 de les nostres rutes, i una gran fletxa de fusta a metre i mig del terra ho confirmen.

Un camí de terra, estret i zigzaguejant amb un pendent d’ almenys un 25% es perd a la part alta entre l'espessor de la vegetació. La major part del camí és en ombra, el sol només entra en alguns racons entre els alts arbres. Hi ha trams millors que altres, però la major part del trajecte és un autèntic trenca cames. Després de 2h15 esgotadores arribem a l'encreuament de les dues rutes, un diminut prat on parem a descansar, menjar una mica de fruita i galetes, i donar-nos una petita migdiada.

Els primers 40 minuts de baixada transcorren en un camí còmode i fàcil a cel obert, amb magnífiques vistes de la vall i les muntanyes que l'envolten. Però al endinsar-nos al bosc el camí desapareix, tot i que és fàcil es seguir el rumb prestant atenció als senyals negre-groc-negre en els arbres, i comença una baixada suïcida de 1h15 en la què cal agafar-se a arrels, branques o qualsevol cosa que sobresurti per no trencar-se la crisma. Després vénen 40 minuts d'espès garriga que acaba desembocant en una àmplia vall on el sol entra a dolls. 40 minuts més i arribem al refugi. Per sort hi ha un taxi a la porta, si no hauríem de caminar 15 min. mes fins la carretera.

Una ruta Preciosa, amb vistes espectaculars, ideal per a un sol dia. Tot i la duresa d'alguns trams la ruta és apta per a un ampli ventall de gent, encara que requereix uns mínims de forma física i preparació, i no s'ha de prendre a la lleugera. Durant el camí no hi ha possibilitat de comprar res, cal proveir-se d'aliments i aigua suficients per a tot un dia, un bon calçat i alguna peça d'abric ja que vam pujar fins a 1.800 mts. Un bastó de muntanya hauria estat un company perfecte.