Altres viatges   |   Utilitats
Inici     Contacte     Espanyol
Capçelera

ORIENT MITJA

Aleppo

Alrededores de la Ciudadela Aleppo (Halab par els àrabs) és altra de les urbs que reclama l'ésser la ciutat habitada mes antiga del món. A una hora de la frontera turca, ofereix multitud de possibilitats: la seva ciutat antiga va ser declarada Patrimoni de la Humanitat al 1986, té un dels socs mes animats d'Orient Mig, la gran mesquita va ser construïda pel mateix califa que la de Damasc, i la ciutadella és famosa (entre altres coses) per haver munyit Abraham la seva vaca a l'interior, el que va donar origen al nom de la ciutat, "halib" significa llet en àrab.
Plaza del RelojTercer día A l'aeroport de Aleppo no els agrada el meu passaport, el funcionari de duanes ho mira i el remira una vegada i una altra. S'aixeca i l'hi ensenya a algú en un despatx de darrere. Després d'uns minuts d'espera ens deixen passar. Fent una ullada el passaport descobreixo que el segell de Etiòpia té una estrella de cinc puntes que se hi sembla a l'estrella de David. No es pot entrar a Síria amb un segell d'Israel. Canviem 200€ al propi aeroport i agafem un taxi (500 SL) fins a l'hotel Hanadi.
Contractem a través del recepcionista de l'hotel, una excursió a Mushabbak i St Simeon per 25€ per al dia següent. Als voltants de la MushabbakPlaça del Rellotge mengem alguna cosa i ens connectem a internet.
Cuarto día Després de prendre el nostre primer esmorzar sirià, formatge salat, mel, olives, pa de pita i te, ens trobem a l'hora convinguda amb l'Abdul, el nostre taxista kurd. Són les 8:30, i trigarem quaranta minuts en arribar a Mushabbak, una petita basílica bizantina del segle V. Encara que el sostre ha caigut, tant el mur exterior com les columnes i porxades a l'interior es troben en molt bon estat de conservació, i no costa gaire fer-se una idea de com va arribar a ser antigament.
Iglesia de St. Simeon A un parell de quilòmetres es troba Daret Azze, un poble on parem a comprar aigua. Quinze minuts mes tard arribem a Qala'at Samaan, l'Església de St. Simeon. Va ser construïda en honor de St Simeon l'estilita, que va viure pujat a una columna durant 37 anys per a estar mes prop de Déu. La columna va arribar a fer 18 metres d'alçada i gairebé dues de diàmetre. Gent de totes parts venien a visitar-lo i a escoltar les seves pregaries dues vegades al dia. Després de la seva mort en 459 el número de pelegrins va seguir creixent, el que va dur a la construcció en 473 d'una església que envoltés la columna. Va arribar a ser la església mes gran del món a la seva època. Veient les ruïnes és fàcil imaginar la immensitat de l'edifici. Després de travessar la façana prerromànica que encara roman en peus, s'accedeix al pati envoltat de quatre basíliques que formen un crucifix. Al costat de la basílica situada mes a l'est es troben la capella i el monestir. Les ruïnes estan en un raonable bon estat, encara que del pilar tot just no queda res. Són les 11:00, el sol ja pega de valent. Al propi recinte hi ha un bar on ens refresquem abans de tornar al taxi que ens espera pacientment a l'ombra.
Iglesia de St. Simeon Iglesia de St. Simeon Iglesia de St. Simeon Iglesia de St. Simeon Iglesia de St. Simeon
De tornada a l'hotel passem per l'estació d'autobusos i comprem dos bitllets per a Hama (65 SL). Mengem en Al Kindi i ens peguem una bona migdiada. Al voltant de les 15:00 tallen la llum, una cosa que viurem diàriament durant aquestes hores en tot el país menys a Damasc. Encara que sembli banal, és dur fer una migdiada sense aire condicionat ni ventiladors quan la temperatura exterior ronda els 45º.
Bab Antkya A la tarda visitem la ciutat vella Patrimoni de la Humanitat - UNESCO, antigament emmurallada i de la qual encara es conserven dues portes. Al seu interior es troba el soc, el centre comercial de la ciutat, que diuen que amb trenta quilòmetres és el soc cobert mes gran de l'Orient Mitja. Material escolar, reparar sabates, afilar tisores, fer-se un vestit, tot tipus de menjar, especies, or i joies, catifes o keffiah (els típics mocadors blancs i vermells). Aquí pots trobar de tot, cerca amb calma, sense pressió per a comprar, i una vegada ho trobis, regateja. Entrem per Bab Antkya, des d'on es pot caminar sota el carrer principal fins a la ciutadella, a 1,5 km de distància. Pel camí entre les botigues hi ha mesquites, madrasses i hammanes.
Gran Mezquita Un carreró a mà esquerra ens duu a la Gran Mesquita, construïda pel califa al Walid que havia construït deu anys abans la de Damasc. L'accés és gratuït encara que les dones han de posar-se gel·laba per a entrar. Travessant l'entrada principal ens rep un llarg pati amb arcades. El terra de marbre, adornat amb formes geomètriques en blanc i negre, crema com el dimoni. En un cantó hi ha un minaret de cinc pisos d'alçada construït en 1090. Hi ha força animació, gent que entra i surt, rotlles de dones xerrant, nens jugant com si estiguéssim al pati d'un col·legi, homes que venen a pregar... En la sala d'oració els homes solen entrar sols, s'asseuen, mediten o preguen una estona i se'n van. A les dones les veiem entrar en grup, sovint amb nens s'instal·len en l'ala dreta reservada per a elles. La decoració és escassa, criden l'atenció el mínbar (púlpit) del segle XV, i els extraordinaris llums que pengen del sostre. Es respira molta tranquil·litat. Som el focus d'atenció. No hi ha estrangers aquí. Solen mirar mes a Rosa, algunes dones murmuren, un home li ha corregit de manera molt educada i amable la forma de col·locar-se la gel·laba. És un lloc ideal per a passejar, relaxar-se i gaudir amb ho
Gran Mezquita Gran Mezquita Gran Mezquita Gran Mezquita Gran Mezquita
Ciudadela mes sagrat. Al sortir ens dirigim cap a la Ciutadella, on es pot arribar a través del soc, però la veritat és que ens fem un embolic i preferim sortir a l'exterior. Esta situada a la part alta d'un turó, un anell de muralles amb merlets i torres que miren la ciutat. Una fossa creuada per un pont ens duu a la porta fortificada, on descobrim que fa una hora que han tancat. Als seus peus hi ha restaurants on beure alguna cosa o fumar una narguil, però preferim passejar una estona pel barri. Tornem en taxi a l'hotel.  Mapa Mapa detallat de la Ciutat
Hotel Hanadi Hotel Hotel Hanadi. 25$. Hab. doble sense bany, esmorzar inclòs, ventilador, aire condicionat controlat des de recepció (hi ha un sol comandament per a tot l'hotel), i sense internet. La decoració és una mica peculiar, les habitacions estan pintades de rosa, el mobiliari és rosa, fins i tot les portes són roses. Però esta molt ben situat prop del centre històric, en la primera planta d'un edifici de pedra, amb un silenciós pati interior on serveixen els esmorzars. Restaurant Al Kindi Rest. Elegant local de menjar sirià a les proximitats de l'hotel. Ofereix kebabs, carns a la brasa, mezze... No perdre's el plat típic de la zona, sopa de llenties. Tot deliciós. Dues persones 350 SL.
Avió  No hi ha transport públic al centre de Aleppo des de l'aeroport. Un taxi costa 500 SL.  Bus  Els autobusos per a Hama surten des del Garage Hanonu.   Taxi  Un desplaçament dintre de la ciutat no hauria de costar mes de 15-20 SL.

 Preus
  Sprite 35 SL 1 hora Internet 100 SL
  Bus a Hama 65 SL Taxi dintre de la ciutat 15-20 SL
  Aigua 1.5 lt, ampolla suc o Granini 25 SL Ayran 15 SL
  1 Kg de pistatxos 500 SL 1 peça de fruita (de mitja) 10 SL